L'entrada a la ciutat de Manresa pel vessant sud-oest l'any 1904. En primer terme, la font de Neptú i, a la dreta, l'inici del Pont Nou que mena al cementiri municipal. Durant els anys vint del segle XX, de forma reiterada, la premsa diària denunciava la inexistència de voreres que permetessin als ciutadans manresans arribar còmodament al cementiri. De fet, la Junta del Cementiri cobrava un impost per aquest efecte.
Procedència: Arxiu Mas
La monumental font de Neptú, situada a l'alçada del Pont Nou, i construïda l'any 1802 en un estil plenament classicista.
Procedència: Arxiu Llorenç Gamisans i Villaplana (fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió)
La monumental font de Neptú, situada a l'alçada del Pont Nou, i construïda l'any 1802 en un estil plenament classicista.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El Pont Nou i la creu que porta el seu nom en una imatge de principi del segle XX. A l'altra banda del riu, el cementiri i la muntanya del Collbaix. Antigament, aquesta era una creu de pedra, però un temporal esdevingut l'any 1765 l'esmicolà en mil bocins. Posteriorment fou restaurada, tot conservant-ne el capitell i incorporant-hi una creu de ferro. Al parer de Joaquim Sarret i Arbós, aquest capitell es va treure d'una de les columnes existents al monestir de Valldaura, enderrocat al segle XV. El Pont Nou és una construcció civil del segle XIV.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El cementiri i el Pont Nou en una postal del principi de segle XX. Cal parar atenció en la nuesa del paisatge del contorn, que havia acabat de sofrir el flagell de la fil·loxera.
Procedència: Col·lecció Margot Vila i Roca
