Vista de la carretera de Vic, obtinguda des del turó de Puigterrà, en plena dècada dels anys vint del segle passat. Al centre de la fotografia sobresurt la Seu, l'església del Carme i la caserna, i també el mercat dels Infants, projectat per l'arquitecte Ignasi Oms i Ponsa l'any 1900, i que es coneixia amb el nom de «Les Mocaderes» . En primer terme i a l'angle esquerre de la perspectiva, la xemeneia de la fàbrica de licor Casas, coneguda popularment com la «Brisa».
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
La carretera de Vic vista des de la muralla del Carme l'any 1917. Aquesta via constituí un dels eixos de creixement urbanístic de la ciutat, i esdevingué un indret de localització d'establiments de serveis i de comerços a l'engròs.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
La carretera de Vic pels volts de l'any 1923. A les tradicionals tartanes i carros, s'hi han afegit els primers automòbils que ja feia temps que havien començat a circular pels carrers de la ciutat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Façana principal de l'antiga ferreteria Armengou a principi de segle XX. Aquest edifici modernista va ser projectat per Ignasi Oms i Ponsa, i construït l'any 1899 en dues fases. Primer es va bastir el magatzem de ferreteria, i després s'aixecaren les plantes destinades al nou domicili familiar, després que els Armengou es mudessin del carrer de Sobrerroca.
Procedència: Col·lecció Ramon Cornet i Arboix (Fotografia de Lluís Cornet i Vivar)
Perspectiva de la carretera de Vic a prop del Col·legi dels Infants, després de ser pavimentada.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Perspectiva de la carretera de Vic a l'alçada del Col·legi dels Infants, abans de ser pavimentada. El fang era fins els anys trenta del segle XX una de les principals preocupacions dels vianants, fastiguejats perquè els dies de pluja se'ls embrutaven les botes i s'esquitxaven els vestits. Aureli Comas, en un article periodístic del 1925, sentenciava: «Els carros que entren a la ciutat en dies de pluja, duen les rodes cobertes de fang, el qual escampen pels carrers, i així els automòbils avui tan nombrosos, els camions feixucs...Els transitants, trepitjant-lo, duen el fang per tot arreu allò on us pogueu pensar, empastifant totes les lloses dels carrers en poca estona, cobrint els adoquinats amb mantell llefiscós, esborrant llur fesomia.»
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Un altre detall de la carretera de Vic a l'alçada del Col·legi dels Infants en una estampa del primer decenni del segle XX. Vianants i veïns aprofiten l'avinentesa per fotografiar-se per a la posteritat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista del Col·legi dels Infants, regentat per les monges Carmelites de la Caritat, poc després de ser inaugurat per la Festa Major de 1901. L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa el 1901, si bé no va ser enllestit fins l'any 1911 (la part que dóna al carrer dels Infants) en l'indret on des de principi del segle XVII hi havia un asil per a noies òrfenes. Actualment està ocupat per dependències municipals.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista del Col·legi dels Infants, regentada per les monges Carmelites de la Caritat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Vista del Col·legi dels Infants, regentada per les monges Carmelites de la Caritat, poc després de ser inaugurada per la Festa Major de 1901. L'edifici va ser dissenyat per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa el 1901, si bé no va ser enllestit fins l'any 1911 (la part que dóna al carrer dels Infants) en l'indret on des de principi del segle XVII hi havia un asil per a noies òrfenes. Actualment està ocupat per dependències municipals.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Interior del Col·legi dels Infants.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El sector de la Bonavista el 1908, des d'on la carretera de Vic s'enfila amunt cap a la Pujada Roja. A mà esquerra s'aprecia la torre del Soler del Blanqueig, a la cantonada entre el passeig de Pere III, la carretera de Santpedor i la carretera de Vic. Aleshores, el darrer tram del passeig de Pere III era simplement un camí de pols envoltat de canyissars.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages