Fotografia aèria de la Plaça Major i de la Casa de la Ciutat l'any 1926. Al fons, l'antic Jutjat, la porta lateral de la Seu, la casa del Paborde i la Rectoria. La plaça ofereix un aspecte molt concorregut: les parades del mercat, gent que manté una actitud expectant davant els treballs d'ornamentació de la façana de l'edifici de l'Ajuntament. Aquest era i és el punt neuràlgic de la ciutat: plaça del mercat de l'horta manresana, punt de manifestacions i protestes i de celebracions polítiques, l'indret preferit per escoltar les bandes de música dels regiments destacats a la caserna del Carme; lloc, en darrer terme, on es rebien amb tots els honors les personalitats que visitaven la ciutat. En aquests moments, hom considerava que fer el mercat en aquesta plaça pública era un signe d'endarreriment, i s'afirmava que «tot el progrés que podem mostrar al nostres visitants en l'ordre de la construcció, comerç i fabricació, i fins, si voleu, de mesures i reformes urbanes en determinats indrets de la ciutat, resta eclipsat quan es topa amb aquest relleu de la venda al carrer, i ens col·loca en una situació d'inferioritat manifesta, total, davant de les ciutats que posseeixen un Mercat tancat a propòsit per aquest servei públic».
Procedència: Revista "Ciutat" (Arxiu Comarcal del Bages)
Perspectiva de la Plaça Major i la Casa de la Ciutat. Aquest majestuós edifici fou bastit entre els anys 1739 i 1777 sota les ordres del mestre d'obres Jeroni Torrents, per reemplaçar la casa del Consell de la Ciutat, que des del 1658 ocupava el mateix solar i que l'any 1713 havia estat incendiat. Durant molt de temps, a la planta principal es trobava el despatx de l'Alcaldia, les oficines i el Saló de Plens (inaugurat el 1885); i, a la segona planta, l'Arxiu, la Biblioteca i el Museu Municipal, serveis creats l'any 1896 sota l'alcaldia de Francesc Gallifa i Gomis. Avui dia, tot l'edifici és destinat a dependències municipals.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Perspectiva de la Plaça Major i la Casa de la Ciutat. Aquest majestuós edifici fou bastit entre els anys 1739 i 1777 sota les ordres del mestre d'obres Jeroni Torrents, per reemplaçar la casa del Consell de la Ciutat, que des del 1658 ocupava el mateix solar i que l'any 1713 havia estat incendiat. Durant molt de temps, a la planta principal es trobava el despatx de l'Alcaldia, les oficines i el Saló de Plens (inaugurat el 1885); i, a la segona planta, l'Arxiu, la Biblioteca i el Museu Municipal, serveis creats l'any 1896 sota l'alcaldia de Francesc Gallifa i Gomis. Avui dia, tot l'edifici és destinat a dependències municipals.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages.
La Plaça Major amb el mercat en una fotografia de començaments del segle XX. Al fons, l'edifici de l'Ajuntament engalanat.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva de la Plaça Major i la Casa de la Ciutat. Al llindar del balcó principal, una placa recorda que aquesta és la "Plaza de la Constitución". Aquest majestuós edifici fou bastit entre els anys 1739 i 1777 sota les ordres del mestre d'obres Jeroni Torrents, per reemplaçar la casa del Consell de la Ciutat, que des del 1658 ocupava el mateix solar i que l'any 1713 havia estat incendiat. Durant molt de temps, a la planta principal es trobava el despatx de l'Alcaldia, les oficines i el Saló de Plens (inaugurat el 1885); i, a la segona planta, l'Arxiu, la Biblioteca i el Museu Municipal, serveis creats l'any 1896 sota l'alcaldia de Francesc Gallifa i Gomis. Avui dia, tot l'edifici és destinat a dependències municipals.
Procedència: Arxiu Llorenç Gamisans i Villaplana (fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió).
Plaça Major. El mercat diari omple i ha omplert des de sempre la plaça de l'Ajuntament. Actualment el mercat té lloc els dissabtes.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
Fotografia dels anys deu del segle XX. Extrem sud-oest amb l'antiga fonda de Sant Antoni, i l'anomenat Grau dels jueus i el carrer d'Amigant.
Procedència: Col·lecció Pere Puig i Vila.
Fotografia dels anys deu del segle XX. Extrem nord-est, amb el final del carrer de Sobrerroca en la confluència amb el carrer del Cap del Rec i la històrica adrogueria del "Ferrer de la Plaça" i l'antiga farmàcia Oliveras, en les cases de la famíla Oms i March.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
