El passeig de Pere III, anomenat també la via Apia manresana, en una estampa del tombant del segle XX, obtinguda des del davant del Teatre Conservatori. El 1891, aquesta ampla artèria urbana va ser inaugurada amb tots els honors: era el senyal inequívoc de la puixança de la burgesia manresana que, sentint-se incòmoda dins l'estretor dels carrers de la ciutat antiga, cercava desassossec i distinció en l'eixample.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El passeig de Pere III, anomenat també la via Apia manresana, en una estampa del tombant del segle XX, obtinguda des del davant del Teatre Conservatori. El 1891, aquesta ampla artèria urbana va ser inaugurada amb tots els honors: era el senyal inequívoc de la puixança de la burgesia manresana que, sentint-se incòmoda dins l'estretor dels carrers de la ciutat antiga, cercava desassossec i distinció en l'eixample.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia del passeig de Pere III.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Fotografia del passeig de Pere III.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El passeig de Pere III tal com es divisava des del Teatre Conservatori, durant el primer decenni de segle.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El passeig de Pere III tal com es divisava des del Teatre Conservatori, l'any 1926.
Procedència: Col·lecció família Soler i Mas
El passeig de Pere III l'any 1922. En primer terme, la sucursal de la Banca Arnús, instal·lada al bonic xalet del número 12. De manera gradual, aquesta via anirà esdevenint l'indret especialitzat en l'àmbit dels serveis, fonamentalment financers, jurídics i d'esbarjo.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El passeig de Pere III, l'àgora de Manresa en una il·lustració dels anys deu del segle XX. Des de la seva inauguració, el procés d'edificació en ambdós costats fou gradual, i consistí fonamentalment en immobles senyorials de bon gust artístic. L'any 1925 el primer tram del Passeig, des del Teatre Conservatori fins a la fàbrica Lluvià, ja estava completament edificat, llevat d'un petit tram al costat esquerre.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El passeig de Pere III, l'àgora de Manresa en una il·lustració dels anys deu del segle XX. Des de la seva inauguració, el procés d'edificació en ambdós costats fou gradual, i consistí fonamentalment en immobles senyorial de bon gust artístic. L'any 1925 el primer tram del Passeig, des del Teatre Conservatori fins a la fàbrica Lluvià, ja estava completament edificat, llevat d'un petit tram al costat esquerre.
Procedència: Arxiu Jaume Pons i Agulló.
El Passeig a l'alçada del Teatre Nou durant el segon decenni del segle XX. Al costat esquerre destaca el Teatre Nou. Entre el 1906 i el 1930, aquest local funcionà primer com a teatre de sarsuela; durant els anys vint del segle XX, alternava les funcions teatrals amb les sessions cinematogràfiques; i finalment, abans no fou demolit per la companyia telefònica que l'adquirí l'any 1930, també acollí una sala de ball. Aleix Vilaplana comentava l'agradable atmosfera que es respirava al Passeig: «La Rambla de Manresa, niu de cinemes i de cafès temptadors, és el parany de la ciutat. Els incautes hi cauen com a mosques en aquests vespres xafogosos d'estiu. I davant de l'entrada dels establiments temptadors, unes llargues fileres de cadires plenes de gent garlaire i xiroia representen el paper, donen el to de gran ciutat que a la fi va agafant Manresa, de mica en mica, sense ella donar-se'n compte.»
Procedència: Arxiu Llorenç Gamisans i Villaplana (fotografies de Llorenç Gamisans i Miquel Ausió)
Fotografia de capvespre del passeig de Pere III.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Teatre Nou, ubicat al Passeig, en una fotografia de l'any 1928. Entre el 1906 i el 1930, aquest local funcionà primer com a teatre de sarsuela; durant els anys vint del segle XX, alternava les funcions teatrals amb les sessions cinematogràfiques; i finalment, abans no fou demolit per la companyia telefònica que l'adquirí l'any 1930, també acollí una sala de ball. Aleix Vilaplana comentava l'agradable atmosfera que es respirava al Passeig: «La Rambla de Manresa, niu de cinemes i de cafès temptadors, és el parany de la ciutat. Els incautes hi cauen com a mosques en aquests vespres xafogosos d'estiu. I davant de l'entrada dels establiments temptadors, unes llarques fileres de cadires plenes de gent garlaire i xiroia representen el paper, donen el to de gran ciutat que a la fi va agafant Manresa, de mica en mica, sense ella donar-se'n compte» .
Procedència: Col·lecció Pere Puig i Vila
Fotografia del passeig de Pere III després d'una nevada. A l'esquerra, el Casino.
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
Perspectiva inèdita de l'actual carrer de l'arquitecte Oms en una estampa nevada de final dels anys vint del segle XX. Al fons, la plaça de la Independència amb la casa Torra; a l'esquerra, la casa Lluvià i, a la dreta, el Casino.
Procedència: Arxiu familia Pich i Rosal (fotografíes de Josep M. Rosal i d’Argullol)
El Casino de Manresa, al Passeig. Aquest egregi edifici modernista fou aixecat a iniciativa de la recent creada societat Casino de Manresa (1906), en un solar de superfície extensa entre el Passeig, l'actual carrer de l'arquitecte Oms i el carrer de Carrió. El projecte de l'obra s'encomanà al prestigiós arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Aquest esdevingué el lloc d'esbarjo de les bones famílies manresanes. L'escriptor Joaquim Amat-Piniella li dedicà una novel·la, "El casino dels senyors", el nom amb què popularment era conegut. Amb tot, els fundadors d'aquesta societat volien a l'agost del 1906 que «fos la casa de tots els manresans desde l'obrer manual al ciutadà potentat».
Procedència: Arxiu Francesc Villegas i Martínez.
El Casino de Manresa. Aquest egregi edifici modernista fou aixecat a iniciativa de la recent creada societat Casino de Manresa (1906), en un solar de superfície extensa entre el Passeig, l'actual carrer de l'arquitecte Oms i el carrer de Carrió. El projecte de l'obra s'encomanà al prestigiós arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Aquest esdevingué el lloc d'esbarjo de les bones famílies manresanes. L'escriptor Joaquim Amat-Piniella li dedicà una novel·la, "El casino dels senyors", el nom amb què popularment era conegut. Amb tot, els fundadors d'aquesta societat volien a l'agost del 1906 que «fos la casa de tots els manresans desde l'obrer manual al ciutadà potentat».
Procedència: Arxiu Comarcal del Bages
El Teatre Kursaal un cop acabat. Aquest coliseu, d'ampli aforament, fou projectat per l'arquitecte Josep Firmat i Serramalera dins l'estil arquitectònic noucentista. La iniciativa va ser presa per l'empresari cinematogràfic Andreu Cabot i Puig. El magne coliseu va ser inaugurat amb tota esplendor el 26 d'agost de 1927.
Procedència: "Manresa y su comarca" (Arxiu Comarcal del Bages.)
