El diari Manresa del dia 27 de desembre ens explica que la gent es va quedar a casa sense sortir, encara que les misses del gall havien estat molt concorregudes. Comenta el fet que, sorprenentment, van aparèixer esquiadors per la ciutat. També lamenta que es van haver de suspendre representacions del Poema de Nadal i que l’Orfeó Manresà va haver de fer la seva actuació a través de Ràdio Manresa. També explica que, malauradament, els restaurants van perdre molta clientela.
El paper de l’Ajuntament
La crònica volia fer la impressió que s’havia reaccionat molt bé i amb immediatesa:
“Desde esta mañana se hallan reunidos en el Ayuntamiento el alcalde, señor Moll, tenientes de alcalde y algunos concejales para tomar las medidas oportunas y solucionar los problemas que se van presentando. Una brigada de cerca de cien hombres trabaja en distintos puntos de la ciudad retirando la nieve y echando sal. Esta mañana han trabajado cuatro tractores con palas quitanieves y para esta tarde podrá disponerse de una pala excavadora de la empresa Becosa. Uno de los indicados tractores ha abierto camino hasta el pueblo de Pont de Vilomara a efectos de que una mujer pudiera ser trasladada a esta ciudad para que pudiera ser sometida a una urgente intervención quirúrgica. Los Jeeps de la Guardia Civil han continuado prestando servicios de traslados de enfermos y también de féretros”.
També es comenten els problemes de circulació rodada per la ciutat, i que molts cotxes es van quedar entrampats. També, com els manresans ho van aprofitar per fer fotografies de l’esdeveniment. Alguns espectacles es van suspendre i l’escorxador no va poder treballar, inicialment, pel fet de no poder transportar els animals.
Les vies de comunicació amb la comarca van quedar tallades, tant carreteres com els ferrocarrils, encara que amb l’ajut d’un tractor de les mines de potassa de Súria es va recuperar la circulació en tren cap a Lleida. Malgrat aquestes dificultats, es va poder repartir el correu.
La Creu Roja
“Salieron 4 motocicletas Vespa con ocho camilleros para dar su servicio en la carretera de Can Masana.”
Comenta que també hi va anar una ambulància i que aquesta i una de les motos van haver de quedar-se allà, ja que la neu els va impedir baixar, cosa que també va afectar d’altres conductors que tornaven de Montserrat, d’assistir a la Missa del Gall. El servei dels portalliteres va funcionar sense descans. L’anècdota va ser que els portalliteres van haver d’assistir una partera i que van haver de dur-la del Guix a l’Hospital de Sant Andreu, on va néixer el nen.
La Guàrdia Civil
Comenta la utilització de Jeeps “llitera” de la Guàrdia Civil per atendre malalts i els serveis funeraris. També ressalta que ja s’havien iniciat els treballs de neteja amb vehicles especials, amb prioritat a l’Hospital de Sant Andreu i al “Sanatorio de San José”
Els bombers
Van haver de fer diferents serveis, des d’apuntalar la teulada de la companyia de transports CGA, fins a haver de fer tasques de desenrunament, en ensorrar-se una altra teulada en un local de pintura de cotxes a la Carretera de Vic. Inicialment, també van treballar en tasques de neteja de la neu. Aquestes tasques, al cap d’unes hores, es van organitzar amb la intervenció de dos-cents efectius entre bombers, treballadors d’empreses i voluntaris, quatre tractors llevaneus i altra maquinària.
Però, el dijous dia 28 de desembre el diari Manresa va publicar una entrevista al Capataz primero del Cuerpo de Bomberos de Manresa, senyor Manuel Ibern. El senyor Ibern va manifestar una queixa seriosa cap els polítics responsables de prendre decisions en situacions d’emergència com la que s’estava produint. Concretament es va queixar de la manca d’efectius, ja que de 33 bombers de plantilla només van anar a la feina 22, disposant d’una seixantena d’homes per treure la neu, nombre que va valorar com a molt insuficient per enfrontar-se a la problemàtica. També va declarar que es va actuar tard, que s’havien d’haver pres mesures quan es va veure clar que la nevada seria tan quantiosa. Quan li van demanar què hagués proposat, va respondre:
“(…) un convenio con las empresas constructoras, pues tampoco muchas han podido trabajar, y poner dos o trescientos hombres a retirar nieve. Creo que no ha existido el interés que reclamaba. Existe, entre quienes hemos trabajado hoy, una desmoralización y pudiera ser que cada día seamos menos. Además, no te permiten tomar iniciativas, como en otras ocasiones y parece que cuarenta años de servicios estén por debajo de los pocos de un superior(…)”.
Més endavant, a la pregunta de si està d’acord amb com s’han portat les coses, respon, amb rotunditat:
“Quizá soy duro, pero debo decir que no. Estamos conformes en trabajar, pero otros deben tomar las disposiciones con mayor interés y dar facilidades más optimistas. Que Dios me perdone si he dicho algún disparate, pero yo quiero ser sincero.”
Potser no tot va anar prou bé.
Els ciutadans
D’una banda, la sorpresa davant l’esdeveniment va fer reaccionar la població amb curiositat i també de manera festiva. La gent va sortir a gaudir de la neu, jugant, fent ninots, esquiant o fent fotografies; aquestes van ser les activitats més habituals del matí del dia de Nadal. També hi va haver molts canvis de plans ja que les famílies van tenir dificultats per reunir-se, tal i com havien previst, pel dinar de Nadal.
D’altra banda, de seguida es va veure la necessitat de treure les pales i obrir camins per sortir de casa i poder anar pels carrers. També, els propietaris d’automòbils que havien passat la nit al carrer els van intentar rescatar de sota la neu. La necessitat d’aliments, sobretot pels que pensaven dinar a casa dels parents, va fer que algunes botigues de queviures obrissin portes per ajudar els veïns. Els forns de pa es van omplir de gent que buscava no quedar-se sense aquest preuat aliment bàsic.
Tota aquesta situació es va perllongar el dia de Sant Esteve.
I va arribar la glaçada
Després de la nevada, va venir una glaçada que va durar molts dies i va agreujar la situació:
Amb el titular “Diecisiete grados bajo cero”, un apartat del diari Manresa del dia 27 informava:
“La temperatura mínima de hoy ha sido de diecisiete grados bajo cero a las seis de la mañana. No obstante, es posible que en otros puntos de la ciudad la temperatura haya sido inferior, toda vez que hemos hablado con personas que han afirmado haber efectuado lecturas de unos dieciocho grados”.
La taula de dades que podem observar a continuació ens mostra l’onada de fred que va patir Manresa entre el 25 i el 30 de desembre de 1962.
| ONADA DE FRED DE DESEMBRE DE 1962 | |
| DATA | TEMPERATURA MÍNIMA |
| 25 de desembre | -5ºC |
| 26 de desembre | -11ºC |
| 27 de desembre | -18ºC |
| 28 de desembre | -19ºC |
(JOAN M. SERRA. Episodis Meteorològics Singulars (segles XIX i XX) Manresa i la Catalunya Central. Dades de FECSA recollides per Florenci Vallès.)
En el mapa següent veiem la bossa d’aire fred en alçada que es situava damunt del Pirineu amb unes temperatures de -35ºC
El proveïment
Com és habitual quan hi ha una nevada, la majoria de la població va a les fleques per comprar pa. El diari Manresa del dia 27 informava:
“El suministro de pan ha sido normal y está asegurado su abastecimiento. La producción en estos días se ha doblado a pesar que muchos operarios del ramo no viven en la ciudad y se han visto imposibilitados de acudir al trabajo. El señor Masana (Forner) nos ha asegurado que se cuentan con las reservas suficientes de harina para que no falte pan. Por lo tanto, queda fuera de lugar la adquisición desorbitada de dicho artículo.”
En el mateix article s’afirmava:
“Igualmente se halla asegurado el suministro de otros productos alimenticios”.
I per demostrar que no hi hauria problemes, informava, en un requadre destacat, del següent:
“(…) hoy se ha desarrollado una gran actividad en el Matadero Municipal. Esta mañana se han sacrificado diez terneras y varios corderos. Para esta tarde estaba prevista la matanza de noventa cerdos y mañana continuará la labor. También esta tarde se esperaba el concurso de varios tractores para abrir paso hasta aquel importante centro”.
Més endavant continuava tranquil·litzant:
“Asimismo, no debe faltar petróleo pues se ha abierto camino hasta los depósitos de Campsa para la circulación de coches cuba”. (Dipòsits de combustible ubicats al barri de la Guia)
L’ estat de la Sèquia
“El canal de la Acequia presentaba estos días un aspecto totalmente inédito. Témpanos de hielo flotaban en las aguas, que aparecieron cubiertas de hielo, nieve y ramajes. Todo este material taponó el cauce con el evidente peligro de que las aguas se salieran y ocasionaran deslizamientos de tierras y otros daños”. (Font: diario Manresa 27/12/1962)
El diari Manresa també comentava que a Balsareny, el dia 27, a l’alçada de Vilafruns, es va produir un despreniment de terres. El vigilant de la Sèquia de Sallent se’n va adonar i, malgrat que estava incomunicat amb Manresa, va iniciar els treballs per reparar-la amb l’ajut de la Guardia Civil. L’ endemà, va arribar des de Manresa un tren dels FFCC que va portar homes i material per ajudar a la reparació. També explicava que la ciutat, amb la Sèquia tallada durant diverses hores, es va haver d’abastir només amb l’aigua dels dipòsits. I remarcava que els treballs van ser molt feixucs i que els treballadors van haver de fer la feina a -14ºC.
En aquells anys, els edificis emmagatzemaven l’aigua en dipòsits situats en els pisos superiors i els terrats. Molts d’aquests dipòsits es van glaçar. A més, les conduccions d’aigua a l’interior de les cases eren fetes amb canonades de plom, que també es glaçaven. Els veïns tiraven galledes d’aigua calenta per desglaçar els dipòsits i deixaven córrer un fil l’aigua per les canonades per intentar evitar que es gelessin. Aquestes dificultats eren les habituals que es donaven en qualsevol glaçada, però després de la nevada podem afirmar que van ser més intenses.
Les vies de comunicació
Els carrers van quedar glaçats i els accidents anant a peu o amb vehicle particular van estar a l’ordre del dia.
Curiosament, el diari Manresa del dia 27, en parlar de les carreteres i de les vies de comunicació de la ciutat amb l’exterior comença així:
“La carretera general de Madrid a Barcelona se halla expedita”.
A partir d’aquí, comença a explicar la situació els dies de Nadal i de Sant Esteve de les vies de comunicació a l’entorn de la nostra ciutat:
Carreteres
“No funcionan las líneas de transporte por carretera. Los servicios de la Diputación abren camino por la carretera de Collbató (…) Después será abierto el camino hacia Montserrat”.
Ferrocarrils
“El trayecto ferroviario hasta Barcelona pueden realizarlo únicamente locomotoras de vapor. En la vía de los ferrocarriles catalanes trabajan dos máquinas quitanieves: una des de Martorell a Manresa y otra hacia Berga”.
