El pare Massot afirma que la repressió a la rereguarda no va ser incontrolada ni a un bàndol ni a l’altre. És una qüestió d’enorme complexitat. Tanmateix, els primers responsables van ser els militars colpistes: “si no s’haguessin aixecat, no hauria passat res”.
TRANSCRIPCIÓ:
LA REPRESSIÓ A LA REREGUARDA REPUBLICANA NO ERA INCONTROLADA
Pare Massot i Muntaner: Així com vas parlant amb gent i llegint coses –que de llibres sobre aquests temes n’hi ha a milers; nosaltres tenim una biblioteca sencera que només és d’això–, la idea que m’he anat fent és que la violència d’aquest tipus no era incontrolada ni a una banda ni a l’altra, sinó que tant a una banda com a l’altra hi havia unes persones al darrere que ho dirigien. De la mateixa manera que a Mallorca us deia que aquest governador civil va fer un grupet que es reunien i que eren els que deien: “Tal i tal i tal els posem en llibertat i els pelem”, doncs a les altres bandes, aquí, el mateix 19 de juliol, o el 20 de juliol, ja van començar a cremar esglésies a Barcelona. No va ser un fenomen esporàdic.
Jo m’imagino, pel que diuen els mateixos interessats, és que els grups sobretot de la CNT, de la FAI, tenien un grup d’acció que eren lladres professionals que robaven per poder comprar armes i per poder viure per tirar endavant. I llavors tota aquesta gent es van apoderar del poder. Van ser els que van agafar, a Barcelona, les competències de la policia, diguem-ne. I els que portaven totes aquestes coses, aquí i a tot arreu, és com a Puigcerdà, que hi havia el famós Cojo de Màlaga que a banda de ser un criminal era un lladre, perquè si li donaven diners deixava passar la gent, cosa que a la zona franquista també passava, que donant diners aconseguies coses.
El que jo m’imagino és que a Manresa devia haver-hi no sé quin tipus, potser els del POUM –a Lleida van ser terribles–, per tant, podria ser que fossin aquest grup que haguessin actuat més. Perquè el seu líder, el que després van matar…
Pere Gasol: Andreu Nin
Massot: … Doncs deia: “El problema de l’Església l’hem resolt perquè ja no queda cap església dempeus”. I això no passa perquè sí. Passa perquè al darrere hi havia unes persones que ho feien fer. Com quan mataven gent. A tot arreu t’expliquen el mateix –i suposo que a Mallorca passava igual–, no mataven els del Comitè del poble, mataven els dels Comitès dels altres pobles, però és perquè algú els deia qui havien de matar. Perquè si no coneixes la gent, no ho pots fer. O sigui, a tot arreu és una repressió tan bèstia!
Perquè, a més a més, tot això no porta cap a res, i ja us deia al començament que jo estic segur que els primers responsables d’això són els militars. Si els militars no s’haguessin aixecat, no hauria passat res. Però el fet d’aixecar-se els militars va fer que la Guàrdia Civil i la Guàrdia d’Assalt, que havien lluitat al costat amb els milicians de la CNT, o del PSUC, o el que fos, s’hi van sentir solidaris, i aleshores el govern, que teòricament tenia el poder, va quedar marginat. I a en Companys pràcticament li van posar la pistola al pit, li van dir: “O marxes o ens deixes actuar”. I aleshores, totes aquestes coses són molt, molt, això que dèiem, són molt complicades. Molt.
