Ens parla de la figura de Joan Vilar i Costa, capellà republicà que es va haver d’exiliar a França en acabar la guerra civil.
TRANSCRIPCIÓ:
JOAN VILAR i COSTA
Pare Massot i Muntaner: Era un personatge molt singular, que havia estat jesuïta, que es va barallar amb tothom, i devia ser una persona que tenia molt caràcter. I havia estat bibliotecari a la Gregoriana, a la facultat teològica dels jesuïtes. I després va sortir de la Companyia, va quedar com a capellà, i durant la guerra va ser un dels pocs capellans que van aconseguir que no els matessin i que els respectessin. O sigui, ell treballava a la conselleria de Cultura, i feia una mena de discursos per ràdio, d’una manera catòlica, parlant a favor de la República. I, és clar, després, lògicament, en acabar la guerra va haver de sortir perquè si no l’haurien pelat, o almenys l’haurien posat en una presó durant anys. I va deixar molt bon record a Tolosa. El pare Hilari Raguer, que en va fer la biografia[1], va parlar amb molts que l’havien conegut i havia deixat molt bon record. Perquè era una persona afable i que ajudava. I a Montserrat va fer un llibre contra la pastoral col·lectiva de l’any 37, que precisament es diu Montserrat[2], perquè era escrit aquí.
[1] Joan Vilar i Costa, profeta de la diáspora. Editorial Claret. Barcelona, 2014
[2] Montserrat. Glosas a la Carta Colectiva de los obispos españoles. Barcelona, 1938
