El pare Massot valora de manera pessimista la situació actual de l’estat espanyol amb l’auge de partits neofranquistes alhora que critica el paper de la judicatura espanyola que permet situacions que són inconcebibles en altres estats democràtics.
TRANSCRIPCIÓ:
LA POR AL NEOFRANQUISME ACTUAL
Pare Massot i Muntaner: Això em fa por, sí. Vox fa molta por. I Falange a Madrid es tornarà a presentar, quan a Alemanya aquests partits estan prohibits, i aquí els jutges els donen la raó. Sí. Són d’aquelles coses que no s’entenen. Però no és només això. Fa molts anys que… el Franco es va morir, l’any 75, i es va morir al llit, i després els neofranquistes han continuat governant fins ara. I els socialistes s’han convertit en neofranquistes, i els comunistes, també. El Carrillo feia els elogis del rei, i és clar, ho va fer perquè si no l’haurien pelat. Són coses que s’entenen, però que són molt horroroses. Almenys en el meu cas, que jo sempre he estat antifranquista militant i sempre he cregut que les coses canviarien. I no, desgraciadament no han canviat. Més o menys estem com estàvem o pitjor. La judicatura actual és pitjor, com el Tribunal d’Ordre Públic d’abans.
Joaquim Aloy: Què podem fer, doncs?
Massot: Jo, abans, a vegades deia a la gent que em deien això: “Mira, es pot agafar una metralleta i anar a la muntanya”. Però això tampoc no serveix de res.