El pare Massot comenta el compromís de Montserrat en pro de la cultura catalana i la lluita antifranquista, alhora que reflexiona sobre el procés de secularització actual.
TRANSCRIPCIÓ:
L’APORTACIÓ DE MONTSERRAT A LA LLENGUA CATALANA I A LA LLUITA ANTIFRANQUISTA
Les festes d’entronització de la Mare de Déu
Pare Massot i Muntaner: A Montserrat, l’any 46, ja van començar el que en deien les festes de l’entronització, que van permetre de tornar a parlar en català, de fer tot un munt d’actes oficialment només a la província de Barcelona però que es va fer pertot arreu. Amb una carta del governador de Barcelona, llevat d’algun lloc molt concret que l’alcalde s’hi va oposar, van poder fer moltíssima propaganda, van fer fins i tot una revista en català que després com a revista impresa la van prohibir però llavors la feien ciclostilada. I tot això va començar el que després es va anar convertint en revistes que feia mossèn Muntanyola, en revistes que es feien des de Montserrat mateix, Germinabit i Serra d’Or, que van ser les primeres revistes no religioses sinó en català que podien sortir.
El procés de secularització
I llavors, una mica més endavant, sobretot coincidint amb el concili Vaticà II, l’Església catalana va tenir molt pes ajudant els que precisament abans havien estat diguem-ne teòricament enfrontats. Aquí hi ha hagut reunions immenses de tots els partits polítics, i els que venien més eren el PSUC. I aleshores les reunions de l’Assemblea de Catalunya es feien en esglésies i hi havia un munt de convents de monges que donaven… Per tant, en aquest aspecte em sembla que hi ha hagut el que per un cantó s’havia perdut, diguem-ne, amb els anys es va recuperar per un altre. El que passa que això ara ningú se’n recorda, ningú se’n vol recordar, però el tema de si a l’església hi va més gent o menys gent o si hi ha més vocacions o menys això és una altra història. Això és que hi ha hagut un procés de secularització mundial i sobretot a Europa. Els catòlics estan creixent per tot el món, cada vegada n’hi ha més milions, però a Europa cada vegada n’hi ha més pocs. Vull dir que això són coses barrejades però no idèntiques.
