Manuel Companys i Jover era un dels germans barons del president. Perit mercantil, era militant d’ERC i membre de la Lògia Maçònica Themis. Des del 1933 formà part del consell d’administració de l’empresa propietària dels diaris La Humanitat (òrgan d’ERC), La Campana de Gràcia i Última Hora. Fou escollit en les eleccions a compromissari a la presidència de la República del 26 d’abril de 1936, dins la candidatura del Front d’Esquerres. El gener de 1939 va marxar a l’exili francès junt amb els seus germans Josep i Camil. Els tres es van instal·lar a Montpeller. Posteriorment va aconseguir que es reunissin amb ell la seva dona i fills.

El seu germà Camil, que havia hagut de fugir de l’ocupació alemanya de París i s’allotjava a casa seva, patia una profunda depressió. El 20 de setembre de 1940 es va suïcidar en saber la notícia de la detenció de Lluís Companys. Manuel fou l’encarregat d’identificar el cos del seu germà i de rebre de mans de la policia les pertinences personals de Camil. 

Manuel Companys, segons sembla, s’hauria plantejat marxar a Mèxic amb la família, però la interrupció dels trajectes des de Marsella ho hauria fet inviable. Romandrà a Montpeller fins que, a principis de 1944, i segons l’epistolari d’Antoni Rovira i Virgili, trobi casa a La Bastide de Sérou, a l’Arieja, entre Foix i Saint-Girons. És justament a Saint-Girons on viu Jaume Creus i Ventura.

A partir de la tardor de 1944 participa en l’esforç per recompondre ERC. En el Congrés de Tolosa de juny de 1945 fou nomenat membre del seu nou consell directiu, que substituïa formalment el darrer consell executiu del partit nomenat el 1938.

El 1948 torna a Catalunya amb la seva dona i la seva filla. Morirà a Barcelona el setembre de 1956 als 69 anys.