L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà conserva 10 cartes de la correspondència entre Manuel Companys i Jover i Jaume Creus i Ventura (vuit cartes de Manuel Companys i dues de Jaume Creus). Cinc missives són del 1945; tres del 1947 i dues del 1948.

Les cartes corresponen a tres moments ben diferents. Les de l’any 1945 fan referència a la reconstrucció del partit d’ERC a França; les de 1947 parlen de les gestions per fer arribar les ajudes del Servei d’Ajut de la Generalitat als exiliats necessitats i de l’acte d’homenatge a Pau Casals del juny de 1947 a Foix; les dues cartes de 1948, en canvi, reflecteixen el seu retorn a Catalunya.

Les cartes entre Manuel Companys i Jaume Creus mostren cordialitat i sintonia política, amb un patriotisme ferm. Manuel Companys s’acomiada sempre amb un «Vostre i per Catalunya», excepte la darrera carta, la que envia ja des de la Barcelona franquista.

En les cartes de maig del 1945 Manuel Companys fa arribar carnets de militància, s’interessa per la convocatòria del Congrés del partit que tindrà lloc a Tolosa el mes de juliol, i comenta la informació que li arriba via Andorra sobre l’estat de la repressió a Espanya:

“Un amic d’Andorra, que darrerament ha estat a Catalunya, m’escriu: no cregueu res de la magnanimitat, perdón i justícia (?) de Franco; que no li vingui el mal pensament de tornar a casa, car la repressió és més forta que mai, sobretot contra Catalunya”.

En les missives d’octubre-novembre de 1945 esmenta la secció local d’ERC, i en la felicitació de Nadal i Any Nou que envia a Jaume Creus expressa l’esperança de tornar aviat a casa lliures del règim franquista.

La carta de 3 de febrer de 1947 està escrita des de la seva nova residència a Foix, on s’ha reunit amb els fills, que abans estaven pensionats al Liceu de Foix. Hi parla de gestions per fer arribar les ajudes de la Generalitat als exiliats i famílies que ho necessitin, en forma de lots de roba i queviures. Aclareix que els cal un aval d’un comitè o secció local.

Manuel Companys acaba la carta expressant a Jaume Creus la seva confiança en el futur, en un moment en què França manté la frontera amb Espanya tancada i el règim de Franco està aïllat internacionalment:

«Malgrat el Gobern de la República (ara en crisis), malgrat totes les divisions en partits i grupets, malgrat els anglo-sajons i la O.N.U., hem d’alçar el cor i repetir la vella adreça: aquest any serà el que veurem nostra Catalunya lliberada.

Amb tot l’afecte, vostre i de Catalunya,

Manuel Companys»

Les dues cartes que s’intercanvien Companys i Creus el juny següent tracten sobretot de l’homenatge que es farà a Pau Casals a Foix el 29 de juny del 1947 amb participació del Casal de Tolosa, la colònia catalana i espanyola de la vila, i rebuda a l’Ajuntament. Però també hi trobem la notícia de l’anada de Creus a Andorra. Andorra era aleshores un lloc de refugi d’exiliats catalans i punt de trobada amb l’oposició antifranquista.

Les dues cartes de 1948 indiquen que Manuel Companys ha tornat a Catalunya i està procurant refer la vida. Li demana una informació concreta sobre un enginyer de Marsella que fa pensar que està reprenent la seva feina de perit mercantil. Explica a Creus que van tornant amics de l’exili. I li pregunta què farà ell. Aquest li respondrà que ell, de moment, no pren cap decisió sobre tornar o no. Sabem que Jaume Creus va tornar a Catalunya el 1949, malgrat la repressió econòmica que les autoritats franquistes li van aplicar.

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (28/5/1945)

Tarja postal de Manuel Companys a Jaume Creus (29/5/1945)

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (24/10/1945)

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (12/11/1945)

Tarja postal de Manuel Companys a Jaume Creus (desembre del 1945)

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (3/2/1947)

Carta de Jaume Creus a Manuel Companys (22/6/1947)

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (25/6/1947)

Carta de Manuel Companys a Jaume Creus (18/7/1948)

Carta de Jaume Creus a Manuel Companys (25/10/1948)