Des de les fàbriques, i també organitzades des dels partits, sindicats o organitzacions, com el Socors Roig, les manresanes també van treballar per la guerra. Primer confeccionant banderes, després roba d’abric per als soldats i, sobretot, materials per a la guerra.
Un exemple el tenim a la fàbrica Sederies Balcells, on pràcticament tota la plantilla la formaven dones. Fou una de les primeres indústries que van treballar per la guerra, quan encara no estava col·lectivitzada. Primer van fer jerseis per als soldats manresans amb material que es recollia a la ciutat, i elles hi posaven el fil i els botons pel seu compte. En van enviar cinc-cents al batalló manresà de metralladores. Quan el fred va minvar, i seguint instruccions de la Junta de Defensa de la Població Civil, van fer caretes de protecció per a la població manresana per si l’atac amb gasos tòxics s’arribava a produir. (1)
Un altre exemple el tenim a l’empresa col·lectivitzada Manufactures de la Pell (Pielsa), on els treballadors, homes i dones, feien cada setmana quatre hores de més, no remunerades, per abastir les necessitats dels soldats republicans. Segons explica el reportatge del diari El Pla de Bages, van enviar uns seixanta mil parells de sabates i unes cinc mil corretges per portar armes, farmacioles, etc. A banda, feien aportacions econòmiques a les milícies i també a la Llar de l’Infant de Manresa. (2)
(1) Diari UGT, 19/04/1937
(2) Diari El Pla de Bages, 4/02/1937
