(Navarcles, 1919 – Manresa, 29/07/1967)
Militant de les Joventuts Llibertàries. Represaliada pel franquisme

Teixidora de la fàbrica Bertrand i Serra del Guix, formava part del seu comitè d’empresa. Estava afiliada a les Joventuts Llibertàries i a la CNT, on feia d’escriventa.

Amb la família vivia a la Torre Carreras de la Pujada Roja, que en acabar la guerra civil va ser propietat del cap de Falange. El març de 1939 la detenen i l’acusen de col·laborar en robatoris efectuats l’any 1936, de relacionar-se amb anarquistes acusats d’assassinat, d’haver acomiadat obrers de la fàbrica, de portar arma, d’haver anat al front d’Osca, així com de ser “roja” i contrària al nou règim.

Ella manifesta que pertanyia a les Joventuts Llibertàries i a la CNT, on feia d’escriventa. Nega les acusacions de robatori que se li imputen i assegura no haver portat mai una arma. Confirma que sí que va anar al front d’Osca, amb Estanislau Sanfeliu i Agustina Garrit, companys llibertaris i veïns, però que no van aconseguir arribar a la trinxera.

Accepta que era membre del comitè d’empresa de la fàbrica, però que no tenia cap poder per acomiadar ningú. Explica que el consell d’empresa, juntament amb els sindicats, van avisar amb anuncis visibles que els que no anessin a treballar per por als bombardeigs serien acomiadats, i així va ser.

Acusada de robatori i d’auxili a la rebel·lió, se li practica un consell de guerra, en què el fiscal sol·licita per a ella pena de mort, i l’advocat defensor, l’absolució. La sentència, de data 29 de maig de 1939, és de dotze anys i un dia de reclusió menor.

El 1942 no s’accepta cap commutació de la pena, fins que, el 6 de juliol de 1948, acollint-se al Decret d’indult de l’octubre de 1945, l’eximeixen de complir-la tota.

Surt de la Presó de Dones de Barcelona amb la salut delicada, i va morir jove.

Cens de manresans privats de llibertat (1939-1975). Solà Casas, Assumpció