(?, 1909 – Karlovy Vary (Txèquia), 1985)

Fou una de les redactores del diari Treball del PSUC.
En acabar la guerra es va exiliar a França i va deixar dos fills a Catalunya. En ple franquisme va demanar de tornar, argumentant que només era periodista sense conviccions a favor de ningú. La van deixar tornar a canvi que no tornés a exercir de periodista. Va acabar la seva vida laboral fent de secretària a l’Hospital Clínic de Barcelona. (1)

Als darrers anys, el seu company de vida fou Pere Ardiaca Martí, dirigent del PSUC i diputat al Parlament de Catalunya a les primeres eleccions democràtiques després de la dictadura. (2). Va morir en el transcurs d’un viatge de vacances per Txèquia.

Hem trobat quatre articles escrits per ella al diari UGT. Que en dos d’ells parli de Manresa, s’adreci a les dones de la població i s’involucri en primera persona ens fa pensar que va viure a la ciutat l’any 1938. De tota manera, no hem trobat la confirmació d’aquesta estada a Manresa.

Exposa quina és la situació que viu el camp, amb la manca de braços per treballar-lo, i proposa la incorporació de dones, refugiats i fills menors per solucionar aquesta manca en el cultiu de productes. També convida les dones a ocupar els sindicats, en substitució dels companys que marxen al front, i posa per exemple les dones russes.

“De l’ajuda al camp”. UGT, 09/06/1938
“Les dones i el 19 de juliol d’aquest any”. UGT, 11/07/1938
“Les dones poden solucionar en part, els problemes que planteja la nova incorporació de files”. UGT, 23/09/1938
“L’ensorrament del tauler feixista”. UGT, 15/12/1938

(1) Sílvia Resorte (neta)
(2) Revista “Llibertat”. Butlletí interior de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. Núm. 27, octubre-novembre 1985.

Foto: Arxiu familiar Sílvia Resorte (néta)