(Sant Martí de Maldà, 1907 – Manresa, 1987)
Primera regidora de l’Ajuntament de Manresa. Militant del PSUC. S’exilia a França i a Rússia
Era teixidora de la fàbrica Bertrand i Serra, sindicalista de la UGT i militant del PSUC des dels seus inicis, l’any 1936. Va formar part del Consell d’empresa quan Bertrand i Serra fou col·lectivitzada.
Va ser secretària femenina del PSUC de Manresa i secretària sindical del Comitè Comarcal del PSUC.
En el ple del 30 d’abril de 1938, el PSUC presenta la dimissió de sis dels seus regidors, que marxaven al front, i proposa en lloc seu Josep Boixader, Àngel Corbella, Montserrat Planas, Ramon Mata, Ramon Cabot i Joan Figuerola. La proposta és acceptada i Montserrat Planas arriba així a ser la primera dona que forma part del consistori manresà. Va desenvolupar la seva tasca a la regidoria de la Propietat Urbana, amb el repte important de procurar allotjament als refugiats que arribaven a Manresa.
El 7 de gener de 1939 participà en un míting del PSUC al Teatre Conservatori, juntament amb Pere Ardiaca i Marcel·lí Font, fent una crida a la resistència activa davant l’avanç franquista.
Treballa en l’organització de la Unió de Dones de Catalunya a Manresa i participa en al Socors Roig Internacional.
Casada amb Enric Castellà Vila, xofer, en acabar la guerra s’exilien junts, deixant el seu fill Eliseu a cura d’uns familiars. Viuen uns anys a França. Ella és reclamada pel partit des de Rússia i hi marxa. Enric Castellà va morir en un hospital de França. A Rússia, viu a Kokand, Simferópol. Va tornar l’any 1957, vídua, amb una filla del seu segon matrimoni amb Pedro Martínez Jiménez.
Torna a treballar a la Fàbrica Bertrand i Serra i l’any 1981 accedeix a una entrevista que li proposa Quim Aloy per parlar amb la distància de tot el que havia viscut. (1)
(1) Aloy Bosch, Joaquim. “Dialogant amb Montserrat Planas, una vida de combat”. Regió7, 23/06/1981
Foto: Josep M. Aloy Bosch. Juny 1981
