A Manresa, acabada la guerra, el règim franquista va empresonar un centenar de dones, una setantena de les quals van ser jutjades en consell de guerra.

Bona part d’elles va passar primer per la presó de Manresa al carrer de Sant Bartomeu, a l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, on ocuparen el primer pis, separades dels homes. Després, a la majoria les van traslladar a la Presó de Dones de Barcelona situada al barri de Les Corts, per acabar de complir la condemna després del judici.

Quines manresanes van ser detingudes i empresonades?

Les dones que havien estat líders en algun partit o sindicat en els períodes de la República i la guerra, i les capdavanteres d’organitzacions, com el Socors Roig.

Les dones que havien escrit a la premsa o havien participat en mítings públics.

Dones que eren esposes, mares, filles o amants d’exiliats, empresonats o afusellats pels franquistes.

Dones que foren denunciades per veïns o companys de treball pels seus comentaris a favor de la República.

Dones que foren detingudes juntament amb la seva parella per considerar-los còmplices en les seves activitats.

Infermeres que, seguint les ordres del Departament de Sanitat de la Generalitat, van evacuar els ferits dels hospitals militars a França.

Dones que havien treballat a la seu del Comitè o d’alguna organització política en oficis diversos, com neteja, cuina, etc.

Dones que foren denunciades per haver participat en el saqueig que va tenir lloc als Magatzems Jorba els dies abans de l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat.

Dones que havien viscut en un pis incautat, del qual n’havien fugit els propietaris.

Dones que havien fet favors a exiliats per posar-se en contacte amb la família.

També casos curiosos, com la mestressa d’un prostíbul que va amagar un comissari polític de fora de Manresa.

També les enemistats entre veïns, els amors no correspostos, les revenges personals i les sospites sense proves van trobar sortida en les delacions que tant fomentava el nou règim i que van portar dones manresanes a la presó.

DONES EMPRESONADES A MANRESA ENTRE 1939 I 1945

Altres represàlies: Depuracions, acomiadaments, desterraments

Infermeres, cuineres, cosidores, mecanògrafes, professores, puericultores, personal de neteja, etc., en nòmina de l’Ajuntament de Manresa van ser cessades en un primer moment, com tot el personal contractat els anys de la guerra. Algunes van ser readmeses, però moltes dones van perdre la feina en la nova organització.

Cens de depurats pel franquisme a l’Ajuntament de Manresa

També es va exercir el càstig amb sancions, acomiadaments i desterraments en el món de l’ensenyament. El franquisme va considerar que els mestres eren els principals difusors de les idees republicanes.

Maria Llaverias Viladomiu i Mercè Boté Puiggros van ser traslladades fora de la província de Barcelona i les van inhabilitar cinc anys per a càrrecs directius.

Rosa Delhom Brugués i Vicenta Cuende Sierra van ser cessades del servei.

Més informació:
Els mestres de la República a Manresa. Trajectòries, pedagogies i depuracions.