…les dones ocuparem el lloc de treball que els homes deixaran per agafar les armes a l’avantguarda de la lluita. Les dones volem, amb valentia, […] ajudar a vèncer el feixisme: primer perquè som poble, i segon, perquè podem amb intel·ligència ocupar els llocs de responsabilitat.
“Les dones de Catalunya al poble”. Diari UGT, 17/02/1937. Crida unitària
L’objectiu d’aquest web és visibilitzar amb noms i cognoms les dones manresanes que van participar activament en la defensa de la República els anys de la guerra civil. Els trobem seguint la repressió que van patir, en la lletra petita de la premsa local i als arxius.
Montserrat Planas va ser la primera regidora de Manresa, Ramona Soldevila i Joana Carmona es van fer milicianes i van anar al front, Paquita Vendrell va evacuar soldats ferits cap a França, Anna Solà va ser la dona que més articles va escriure a la premsa, Maria Bergua feia de contacte entre els espanyols als camps francesos i les seves famílies, Antonieta Feliu es va oposar públicament a l’enderrocament de la Seu, Margarida Artigas va ser empresonada amb 73 anys, Dolors Molist va viure tres guerres, Rosa Delhom i Vicenta Cuende no van poder tornar a exercir de mestres, …entre moltes altres dones i les seves històries que trobareu en aquest web i tantes altres que tenim encara per descobrir.
A la vuitantena de noms que vam incloure en el Cens de manresans i manresanes empresonats, al centenar de noms de mestres que consten en el web sobre els mestres de la República, a la vintena de dones que foren assassinades a causa de la guerra, a les esmentades en el web sobre la plantilla municipal, ara hi podem afegir aproximadament cent cinquanta noms nous de dona. Aquest web ens permet contextualitzar-les en les tasques que van portar a terme durant la guerra.
Poques van anar al front, moltes van treballar a la rereguarda: a les empreses, treballant pel front de guerra; a les escoles, fent d’infermeres i treballant a l’assistència social, o bé organitzades en els partits, els sindicats o en les organitzacions més àmplies. Van tenir l’oportunitat d’accedir a responsabilitats que mai havien estat al seu abast.
La implicació política de les dones també la trobem en la manifestació de dones del 8 de març de 1937, que va acabar amb incidents, en la participació en la comissió de vigilància del Comitè revolucionari o en el mateix Consell Municipal, quan el 30 d’abril de 1938 hi accedeix la primera dona en la història de la ciutat, Montserrat Planas Carbí, del PSUC.
Les dones també van fer de cronistes a la premsa local, tot i que la majoria de crides de mobilització adreçades a elles les signaven els grups femenins de les organitzacions.
En acabar la guerra, les que no van marxar a l’exili van ser represaliades per la seva implicació directa o indirecta en la defensa de la República. Les dones republicanes van ser vençudes com a republicanes i com a dones, i totes van haver d’afrontar una dura postguerra.
Conxita Parcerisas Estruch
