El Centre Excursionista de la Comarca de Bages (CECB) és una entitat excursionista, esportiva i cultural manresana d’àmbit comarcal. És la segona entitat excursionista de Catalunya per antiguitat entre les que existeixen actualment, després del Centre Excursionista de Catalunya.

El CECB va ser  fundat el 9 d’abril de 1905 per una colla de prohoms manresans fidels al caire cultural i patriòtic que tenia l’excursionisme en aquell moment. Com a primer president fou escollit el farmacèutic Josep Esteve i Seguí i, com a president honorari figurà en Leonci Soler i March, diputat per Manresa i persona d’un ampli reconeixement ciutadà i cultural.

El primer local de l’entitat estava situat a la Plaça Major, al pis 2n 2ª de l’actual número 17 (damunt els antics Magatzems Gras); posteriorment, cap al 1910, es traslladà al carrer del Mestre Blanch, a l’actual número 2. Poc abans de la guerra civil hi hagué un altre canvi de local cap al número 6 del carrer del Born i, a partir de 1940, l’entitat s’instal·là al primer pis del número 14 del carrer d’Urgell, on continua actualment.

A més de les activitats excursionistes, en el centre van trobar acollida una sèrie d’iniciatives de gran contingut cultural. Des del principi comptà amb una secció d’arqueologia i ciències, s’hi formà una biblioteca sobre coneixement de la comarca i Catalunya, s’inicià una intensa activitat fotogràfica. El local del centre va aixoplugar, sobretot a partir dels anys trenta del segle passat, interessants conferències de personalitats destacades en els camps de la llengua, la història, l’excursionisme, l’arqueologia i l’alpinisme.

En el CECB van néixer les primeres activitats d’escalada, espeleologia i esquí que s’organitzaren a Manresa, així com la pràctica de l’atletisme amb l’organització de les primeres curses locals i comarcals. Entre els anys seixanta i vuitanta del segle passat, el Grup d’Alta Muntanya del CECB mostrà una gran activitat alpinista, amb l’organització d’expedicions als Andes, a l’Atles i l’Himàlaia i a altres indrets del planeta. Més recentment, a finals del segle XX i principis del XXI, s’hi crearen la Coral Eswèrtia i les seccions de submarinisme, parapent i kayak.