{"id":74270,"date":"2022-09-08T16:00:06","date_gmt":"2022-09-08T15:00:06","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=74270"},"modified":"2022-09-09T18:24:24","modified_gmt":"2022-09-09T17:24:24","slug":"pere-puig-rafart","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/pere-puig-rafart\/","title":{"rendered":"Pere Puig Rafart"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/a><\/h4>\n

Fotografies<\/a><\/h4>\n

Fragments destacats de les mem\u00f2ries<\/a><\/h4>\n

MEM\u00d2RIES DE PERE PUIG RAFART<\/a><\/h4>\n

Treball universitari de Maria Aluja Capdevila sobre Pere Puig Rafart<\/a> (any 2003)<\/h4>\n

Resum\/transcripci\u00f3 d’una entrevista de Josep Peramiquel a Pere Puig<\/a> (any 2001)<\/h4>\n

Amadeu Olives. “Dels camps de concentraci\u00f3 a l’Ex\u00e8rcit de Franco<\/a> (“El Sal\u00ed “, 2008)<\/h4>\n

Not\u00edcia de la defunci\u00f3 de Pere Puig Rafart<\/a> (“El Sal\u00ed”, 2003)<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

<\/a>Presentaci\u00f3<\/h4>\n

Aquestes viv\u00e8ncies, que narra en primera persona Pere Puig Rafart (S\u00faria, 1\/10\/1919-7\/9\/2003), s\u00f3n nou anys de la seva vida que comencen el 18 de juliol de 1936 i acaben el 24 de juny de 1945; des que esclata la guerra fins que en torna perqu\u00e8 els camps de treball i els per\u00edodes de servei militar obligatori tamb\u00e9 en s\u00f3n part. Puig va ser un surienc comprom\u00e8s des de la primera joventut fins a la fi dels seus dies amb el moviment cultural del poble; aquesta acci\u00f3 la va fer des de l\u2019entitat a la qual va dedicar tota la vida: la Societat Coral La Llanterna, el cor de Clav\u00e9 fundat el 1889 a S\u00faria. Essent secretari de la Llanterna, la defensa de la feina que es feia des de l\u2019entitat i la seva independ\u00e8ncia ideol\u00f2gica, li va valdre un dur enfrontament amb elements de la FAI de S\u00faria que desembocaren en amenaces serioses per a la seva vida en els primers mesos de la guerra de 1936-39 i un cop retornat a casa, les idees socials i catalanistes li comportaren la persecuci\u00f3 a ell i a la seva fam\u00edlia per part dels franquistes locals.<\/p>\n

Estem davant unes mem\u00f2ries extenses escrites entre \u00faltims de 1997 i el 2 de desembre del 2000. \u00c9s un text escrit a raig: fresc, lleuger de llegir i molt visual. Per\u00f2, no ho oblidem, \u00e9s el tros de vida de la seva joventut. A Puig el van mobilitzar amb divuit anys el dia 11 de mar\u00e7 del 1938, va ser d\u2019aquells a qui la guerra va llevar el proc\u00e9s d\u2019aprenentatge tranquil, preparatori per afrontar la maduresa de la vida.<\/p>\n

Per a Pere Puig i per a la resta de milers de joves catalans mobilitzats per anar a un front de guerra que queia a trossos, no hi va haver proc\u00e9s d\u2019aprenentatge: \u00abAls 5 minuts de ser-hi tots, va arribar un grup de 12 soldats amb el fusell a la m\u00e0 i enmig de la formaci\u00f3 portaven tres soldats lligats de les mans. Un militar amb galons de capit\u00e0 ens va fer una \u201carenga\u201d exaltant la llibertat i el patriotisme, que \u201ce<\/em>stos tres malos soldados ni patriotas <\/em>[no] hab\u00edan querido defender, abandonando las trincheras ante el ataque del enemigo, por cobard\u00eda. Un consejo de guerra los hab\u00eda juzgado culpables y ser\u00edan fusilados ante nosotros<\/em> como ejemplo, y se\u00e1is fieles a la Patria. \u00a1Antes morir que abandonar la trinchera en combate<\/em>!<\/em>\u201d\u00bb. Ho van aprendre de cop.<\/p>\n

Les viv\u00e8ncies comencen per explicar l\u2019ambient que es vivia a S\u00faria els primers dies despr\u00e9s de l\u2019Alzamiento; els controls, els assassinats de rereguarda, les discrep\u00e0ncies perilloses amb els militats de la CNT, els primers morts al front i la mobilitzaci\u00f3 des de Vic cap al front de guerra. Va aprendre, aix\u00f2 s\u00ed, que la precarietat se\u2019ls arraparia tant com les xinxes: \u201c20 pintes de bales i 2 bombes de m\u00e0. El fusell, sense corretja, que el que no va tenir cap cordill el tenia de portar a la m\u00e0. No ens donaren cartutxeres per les bales. Jo les vaig posar dins de dos mitjons, i les bombes no sab\u00edem ni <\/em>[ens] ensenyaren com funcionaven, que tots est\u00e0vem molt emprenyats<\/em>\u201d.<\/p>\n

Ja com a aprenent de soldat de la Rep\u00fablica, Puig va con\u00e8ixer dues de les cares diverses del conflicte en el primer dest\u00ed a la id\u00edl\u00b7lica vall de Sant Rom\u00e0 d\u2019Abella: la mort que se\u2019ls feia present amb els soldats que havien de sebollir entre les oliveres i la mis\u00e8ria humana a trav\u00e9s de les desenes de dones famolenques que es venien a qualsevol soldat que dispos\u00e9s d\u2019un tros de pa.<\/p>\n

Puig va anar a espetegar al front de la Conca de Tremp i de la Noguera Pallaresa dins el 3er Batall\u00f3 de la 134 Brigada Mixta de la 31 Divisi\u00f3 del X Cos de l\u2019Ex\u00e8rcit. El bateig de foc el va rebre a la fat\u00eddica i no assolida conquesta republicana de Sant Corneli on va veure caure a centenars de joves cosits a bales o esventrats per les bombes dels soldats franquistes que ocupaven el cim. En aquesta batalla, Puig es va haver de convertir en heroi, i aix\u00ed li ho van recon\u00e8ixer, per salvar un capit\u00e0 malferit i a cinc soldats tamb\u00e9 nafrats. Podr\u00edem dir, per la descripci\u00f3 que fa d\u2019aquest fet, que t\u00e9 tots els ingredients d\u2019un gui\u00f3 per a una bona pel\u00b7l\u00edcula d\u2019acci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica: sang, tensi\u00f3, dramatisme, bales a tort i a dret, gana, set, tra\u00efdoria i sobretot decisi\u00f3 de sortint-se\u2019n; el final fou feli\u00e7 per\u00f2 tampoc del tot.<\/p>\n

Tamb\u00e9 li va tocar anar a les Pedres d\u2019Aul\u00f3, T\u00edrvia i la Vall Ferrera: el front del Noguera Pallaresa; un indret poc divulgat per\u00f2 en el qual franquistes i republicans es van jugar la conquesta d\u2019aquest alt Pirineu, l\u2019enlla\u00e7 amb la Val d\u2019Aran i arribar fins a la frontera francesa. En les viv\u00e8ncies de Puig es veu com les errades dels comandaments militars republicans i l\u2019auxili de l\u2019aviaci\u00f3 alemanya a Franco, van decantar la balan\u00e7a a favor dels sublevats.<\/p>\n

I des dels cims pirinencs a la Batalla de l\u2019Ebre: Mora d\u2019Ebre, P\u00e0ndols, Cavalls, Venta de Camposines, Gandesa, Batea, Bot, Horta de Sant Joan, Corbera d\u2019Ebre, seran top\u00f2nims que no l\u2019abandonaran mai m\u00e9s mentre visqui. All\u00e0 hi va viure les pitjors hores del seu pas per la guerra; altra volta la gana i la set, la pols… costa amunt i costa avall, saltar dins les trinxeres, fer-se esc\u00e0pol del foc enemic, de les granades de morter que tants morts i ferits feien a l\u2019esclatar dins les rases prec\u00e0ries que els havien d\u2019aixoplugar. I ser\u00e0 en un barranc de la Venta de Camposines on un legionari tot sol el far\u00e0 presoner i el salvar\u00e0 d\u2019una mort segura a mans d\u2019un soldat moro que el volia occir amb una bomba.<\/p>\n

Comen\u00e7a el periple pels camps de concentraci\u00f3 i els destacaments de treballadors for\u00e7ats: Vallderoures, Alca\u00f1iz, Saragossa, Bilbao, Munguia, Vit\u00f2ria, Ordu\u00f1a, Miranda de Ebro… M\u00e9s gana, m\u00e9s maltractes, m\u00e9s fred, m\u00e9s brut\u00edcia i m\u00e9s espavilar-se, m\u00e9s aprendre a cercar i a trobar les esquerdes que els permetien sobreviure en millors condicions; i tamb\u00e9 van trobar la solidaritat de les dones basques que s\u2019encaraven als gu\u00e0rdies i els feien arribar menjar. Com que \u00e9s de S\u00faria, l\u2019associen \u00aba un feroz voluntario<\/em>\u00bb perqu\u00e8 de S\u00faria provenia el tinent coronel Manuel Trueba a qui Puig culpa del desastre hum\u00e0 de Sant Corneli; rep dues plantofades i sort de guardar els papers de mobilitzaci\u00f3. Veure pallisses ser\u00e0 un fet habitual. I, ves com s\u00f3n les coses: reben la solidaritat de militars italians i de legionaris que els donen menjar o se\u2019ls emporten a sopar.<\/p>\n

Puig explica que va veure com moltes dones es prostitu\u00efen per menjar; algunes als carrers, altres en festes per a privilegiats pel nou r\u00e8gim i que el 80 per cent de les prostitutes de Saragossa eren catalanes, cinc de Manresa i casades.<\/p>\n

Arriba a S\u00faria procedent de la II Companyia del 164 Batall\u00f3 de Treballadors, en llibertat provisional un 6 de febrer de 1940 i pot tornar a treballar a la f\u00e0brica. Retroba l\u2019Amparo, una mossa a qui no passava desapercebut i ella tampoc a ell. Finalment ser\u00e0 la seva muller. Es van casar el primer de maig de 1948.<\/p>\n

Per\u00f2 a S\u00faria l\u2019esperava tamb\u00e9 la ressaca de la guerra en forma d\u2019un passar comptes. \u00abTenia forces amics al poble, per\u00f2 bastants em retiraren l\u2019amistat. Em miraven amb els ulls \u201cgrossos\u201d i alguns incl\u00fas vaig saber [que] em feren la \u201cpunyeta\u201d amb mala llet. Dos dies despr\u00e9s de l\u2019arribada de la caixa de reclutes, es troben dues dones i de l\u2019una \u00e9rem \u00edntims amics del coro, del seu marit, i es posen a parlar davant la sastreria de cal Sa\u00f1es. Al moment, en passa una altra (aquestes tres dones varen fer molt mal als qui deien rojos) i diu: \u201cSabeu qui m\u2019han dit que ha arribat? El petit de Cal Tomarra (motiu vell de casa meva)\u201d. I una diu: \u201cOn era?\u201d. I respon: \u201cPresoner, a un batall\u00f3 de treballadors\u201d. I les dues primeres diuen: \u201cJa en parlarem. Si conv\u00e9 ja el tornarem a fer agafar<\/em>\u201d\u00bb. A Puig, tampoc li va ser f\u00e0cil tornar a la f\u00e0brica, el nou director amb qui havia topat en la seva \u00e8poca de delegat sindical en els primers temps de la guerra, li barrava el pas. Les coneixences en un poble que a vegades estaven per sobre de consideracions pol\u00edtiques, el van ajudar en aquest mal pas: \u00abCom va anar la cosa, no ho s\u00e9, per\u00f2 el dijous al vespre, al plegar, el Lloren\u00e7 Viu, que era l\u2019administratiu, passa per casa, crida i diu a la mare: \u201cDigues al Pere que dem\u00e0 a les 8:40 del mat\u00ed vagi a treballar i es presenti al Portella que munta m\u00e0quines a la quadra de dalt\u201d<\/em>\u00bb.<\/p>\n

Pere Puig entr\u00e0 d\u2019assistent d\u2019un capit\u00e0 i de la seva amistan\u00e7ada, una prostituta de luxe de nom Mercedes. \u201cPer any nou hi havia alguns matrimonis, per\u00f2 tamb\u00e9 hi havia 11 pepes pels solters i el que es va veure i van fer all\u00e0, all\u00f2 ja passava del tot, que no s\u00e9 com les 5 parelles de casats que hi havia, i dos eren jefes for\u00e7a grans, varen suportar all\u00f2. Els solters amb les pepes fins cardaven a la vista, arramblant-se a les parets. Un esc\u00e0ndol. Poc despr\u00e9s de les dues, els casats varen marxar i encara continu\u00e0 pitjor. Amb el xofer, ens agafaven, ens ho tocaven tot, ens feien burles per riure m\u00e9s i nosaltres, mans quietes, per\u00f2 seguint la gresca<\/em>\u00bb. Torn\u00e0 a S\u00faria amb els papers nets gr\u00e0cies als avals aconseguits per coneguts que ara eren del r\u00e8gim per\u00f2 sobretot per l\u2019empenteta que li va donar l\u2019amistan\u00e7ada del capit\u00e0: \u00abhaz que se lleve los (papers) de Pedro, tan buen chico como es<\/em>\u201d. A primers de gener de 1942, un tinent se\u2019l volia endur d\u2019assistent seu a la Divisi\u00f3n Azul, espantat va demanar empara al seu capit\u00e0 i va estar de sort perqu\u00e8 es va posar de la seva part.<\/p>\n

Les dones treuen el cap sovint en la vida de Pere Puig, com aquella noieta, la Cec\u00edlia, que vivia a Utrillas i que era part d\u2019un grup de fam\u00edlies de ferroviaris que el van convidar a ell i als seus companys a un dinar op\u00edpar i amb qui va fer una bona amistat que va durar dies. \u00abEls amics m\u2019havien recollit les meves pertinences i jo cap al vag\u00f3 que ocupaven i quina no fou la meva sorpresa, all\u00e0 mateix hi havia la Cecilia amb una grossa paperina on hi havia tres entrepans, 5 pl\u00e0tans i 5 pomes i tota plorosa em diu: \u201cAceptalo, te lo doy para el viaje. Promete que me escribir\u00e1s donde os lleven. Esperar\u00e9 tus cartas\u201d. Vaig quedar acollonit i no sabia qu\u00e8 dir i els amics anant fent conya i dient bestieses. Li vaig dir que ho faria i em don\u00e0 escrita l\u2019adre\u00e7a. Sort que avisaren: \u201cTodos arriba, va a salir el tren\u201d. Li dono la m\u00e0 i dic: \u201c\u00a1Adi\u00f3s!\u201d i res m\u00e9s. No sabia qu\u00e8 dir-li ni com. Arranca el tren i l\u2019anava seguin fins que, a la fi, al\u00e7\u00e0 la m\u00e0 i envi\u00e0 un pet\u00f3 tota ploros<\/em>a\u00bb.<\/p>\n

O la dona d\u2019un brigada a qui feia d\u2019assistent; ell tenia 47 anys, ella 32. Se li insinua cada vegada que pot i en Puig, all\u00e0 palplantat, torejant la situaci\u00f3: \u00abTorno de portar el nano a l\u2019escola i [ella] anava amb una bata de roba fina i estreta on tot ressaltava. A mi ja em pujava la sang al cap i evitava el que podia cap contacte i \u201croce\u201d<\/em> […]<\/em>, i tot de cop diu:<\/em> \u00abAy, que me olvidaba, ven [a] ayudarme [a] hacer la cama\u201d. Em sembla que vaig canviar el color de la cara com l\u2019arc de Sant Mart\u00ed. Ja som a habitaci\u00f3 i sense cap mirament m\u2019ho ensenyava tot, i que feia calor i jo fent el paper de tonto com si no m\u2019adon\u00e9s de res i no hi sentia i anar voltant el llit i jo no sabia com sortir-me d\u2019aquella situaci\u00f3.<\/em> […] <\/em>Vaig passar una estona terrible per no caure perqu\u00e8 estava imponent i comprenia la seva frustraci\u00f3, per\u00f2 temia que si comen\u00e7ava fora un \u201cesclau\u201d d\u2019ella i si algun dia respirava la cosa, com a soldat les hauria passat putes<\/em>\u00bb.<\/p>\n

La darrera destinaci\u00f3 de Puig va ser al servei d\u2019un altre capit\u00e0 i de la seva fam\u00edlia a Val\u00e8ncia i durant les mobilitzacions a la costa Mediterr\u00e0nia per si els aliats decidien envair Espanya. Hi entra d\u2019all\u00f2 m\u00e9s b\u00e9, tant que la mestressa, filla d\u2019un capit\u00e0 de la Gu\u00e0rdia Civil mort a Madrid, li proposa d\u2019avalar-lo perqu\u00e8 entri la Benem\u00e9rita; Puig ho refusa i la cosa no passa d\u2019aqu\u00ed. Finalment, el gran dia, la llic\u00e8ncia: el 21 de juny del 1945 arriba l\u2019ordre que afectava la lleva del 40-41. El 24 de juny amb l\u2019autocar del Galtanegra es planta a S\u00faria. La fam\u00edlia es tornar\u00e0 a reunir, ara ja definitivament: els pares i els dos germans, el Toni i el Pere, que havien anat a la guerra i que la fortuna havia retornat sans i estalvis.<\/p>\n

Aquestes mem\u00f2ries tenen un interessant\u00edssim ep\u00edleg amb la repassada que fa als aspectes personals en la qual sobresurt la figura de la seva muller, Empar Juli\u00e1n i Gil amb qui es va casar l\u20191 de maig de 1948 i el seu fill Josep Puig i Juli\u00e1n, nascut el 9 de mar\u00e7 de 1949 i mort en un accident de muntanya al Pirineu aragon\u00e8s el 3 d\u2019agost de 1972; aix\u00ed ho explic\u00e0 el setmanari \u00abSuria<\/em>\u00bb amb data del 12 d\u2019agost en una nota signada pel Centre Excursionista de S\u00faria entitat a la qual feia tres mesos que s\u2019havia afiliat: \u00abEl d\u00eda 1 de agosto parti\u00f3 el grupo de j\u00f3venes de este Centro, Isidro y Juan Masana, Jos\u00e9 Puig Soler y Jos\u00e9 Puig Juli\u00e1n, con el fin de alcanzar la cima del Possets. El d\u00eda 3 a la 1 del mediod\u00eda, de vuelta de la cima y todav\u00eda a escasos metros de ella, en un tramo surcado por un sendero de piedras que sigue la arista, el joven Jos\u00e9 Puig Juli\u00e1n, debido a un traspi\u00e9, cay\u00f3 de un escal\u00f3n de escasa altura golpe\u00e1ndose en la cabeza; debido al golpe rod\u00f3 unos metros sobre las piedras hasta un precipicio por donde salt\u00f3 unos 60 o 70 metros. Al llegar al lugar se hall\u00f3 el cuerpo sin vida. Las causas fueron determinadas en el informe forense. El cuerpo fue rescatado del lugar del suceso a las 7 de la tarde del 4 de agosto por un helic\u00f3ptero y grupos de socorro. Seguidamente fue trasladado a Suria, donde lleg\u00f3 hacia las 4 de la madrugada del d\u00eda 5. El acto del entierro se efectu\u00f3 el d\u00eda 5 de agosto a las 6 de la tarde<\/em>\u00bb.<\/p>\n

\u00c9s en aquest ep\u00edleg on Pere Puig exposa els passatges de la postguerra, exemple de milers de casos similars repartits arreu de Catalunya que van afectar els excombatents republicans o als que es van significar per ser poc o gens lleials amb els vencedors.<\/p>\n

<\/h4>\n

<\/a>Fotografies<\/h4>\n

 <\/p>\n

<\/div>