![\"\"](\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2020\/04\/Maurici-Casasayas-Aloy-1.jpg\")
<\/a>El manres\u00e0 Maurici Casasayas i Aloy (Manresa 24\/12\/1919-28\/09\/2011) va escriure aquestes mem\u00f2ries el mes de setembre de 2003 \u00abA petici\u00f3 de la meva neta Aina […] que amb poques variants \u00e9s la biografia dels que van n\u00e9ixer al primer quart del segle XX\u00bb. El text ens ha arribat en un plec de 28 p\u00e0gines de les quals 18 s\u00f3n dedicades al seu pas pel front, la retirada i l\u2019empresonament de quatre mesos a Lleida.<\/p>\nLa geografia b\u00e8l\u00b7lica de Casasayas \u00e9s la comuna a la majoria de joves cridats a files el 1938. La seva lleva va ser la immediatament anterior a la del biber\u00f3. Tot i nascut a finals del 1919, compartia la principal caracter\u00edstica dels biberons de la lleva del 41: joves a qui la guerra va truncar la joventut acabada d\u2019estrenar. De fam\u00edlia pagesa del barri de les Escodines, a casa seva tenien vaques de llet i ell la repartia entre els parroquians de la ciutat.<\/p>\n
La primera instrucci\u00f3 militar la va fer a Manresa en el tram de passeig de Pere III compr\u00e8s entre l\u2019institut Llu\u00eds de Peguera i la Bonavista. Marx\u00e0 al front a primers del 1938, probablement amb les incorporacions del mes de mar\u00e7. Descriu el comiat dels joves soldats a les andanes de l\u2019estaci\u00f3 manresana del nord com \u00abuna vall de ll\u00e0grimes, abra\u00e7ades i petons\u00bb.<\/p>\n
El recorregut de Casasayas comen\u00e7a a Vic on es concentren 800 reclutes en una caserna habilitada a la Rambla. El seg\u00fcent nom \u00e9s Artesa de Segre, punt de redistribuci\u00f3 i on li van fer bescanviar tot all\u00f2 que duia de casa per l\u2019uniforme de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, un fusell i la munici\u00f3. Li van prometre que ho podria recuperar per\u00f2 mai m\u00e9s en va saber res. La primera benvinguda: contemplar en formaci\u00f3 com afusellaven dos xicots que havien perdut l\u2019arma durant la desbandada del trencament del front d\u2019Arag\u00f3.<\/p>\n
El seg\u00fcent nom \u00e9s les Pedres d\u2019Aul\u00f3[1]<\/a> un indret que dominava el pas per carretera entre Sort i les Valls d\u2019\u00c0neu per\u00f2 no explica res de les cruentes escaramusses que hi hagu\u00e9 entre unitats republicanes i feixistes. D\u2019aqu\u00ed passa a un altre dels punts cruents del front de Segre: Sant Corneli, la cota inexpugnable on van perdre la vida centenars de joves biberons, soldats acabats de sortir de casa seva; un bateig de foc que en el cas de la unitat on estava enquadrat Casasayas es va saldar amb la p\u00e8rdua de m\u00e9s de 600 efectius, salvant la vida uns 150.<\/p>\n El recorregut baixa cap a l\u2019Ebre: M\u00f3ra la Nova, el pas en barca i de nit de l\u2019Ebre i les posicions a la serra de P\u00e0ndols on \u00abens van col\u00b7locar en uns llocs que no sab\u00edem on ten\u00edem l\u2019enemic\u00bb. Un nou daltabaix: de tot un batall\u00f3 en van sobreviure una trentena, entre ells Casasayas que pocs dies despr\u00e9s va haver de ser evacuat a Tortosa per esgotament i allitat en un llit de llen\u00e7ols plens de taques de sang d\u2019altres soldats que havien passat pel mateix catre.<\/p>\n Dos dies pres al castell de Balsareny, despr\u00e9s a la caserna de Manresa, un pas breu pel nefast centre de detenci\u00f3 de Cervera instal\u00b7lat en una vella f\u00e0brica de ciment i finalment al Seminari vell de Lleida on passar\u00e0 quatre calamitosos mesos fins retornar de nou a Manresa, malalt a causa d\u2019una ferida produ\u00efda al trepitjar, descal\u00e7, un vidre. Les cures a casa i la intervenci\u00f3 de dos metges li van salvar la cama amena\u00e7ada de gangrena.<\/p>\n [1]<\/a> Sobre l\u2019indret de les Pedres d\u2019Aul\u00f3, vegeu les mem\u00f2ries de Ramon Rodr\u00edguez Hern\u00e1ndez publicades a: https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-12-biberons-del-bages\/ramon-rodriguez-hernandez\/<\/a><\/p>\n \u00abAll\u00f2 semblava una carrera contra rellotge entre la UGT, CNT i FAI, per veure qui requisava i incautava m\u00e9s coses. A casa, com a tot arreu, pel sol fet de vendre llet i tenir vaques van fer una col\u00b7lectivitzaci\u00f3 que tamb\u00e9 feien en altres treballs, a l\u2019estil de R\u00fassia. Com que resultava que el negoci de les vaques i les terres que ten\u00edem eren a nom del pare, jo em vaig haver de sindicar a la CNT perqu\u00e8 no ens ho preguessin, i tots els que tenien vaques a Manresa havien de portar la llet a un lloc on es va fer com una central lletera i llavors es va acabar el repartir llet pels pisos, havies de demanar per les botigues la llet que necessitaves\u00bb.<\/p>\n \u00abL\u2019any 37 van mobilitzar la meva lleva, de moment aix\u00f2 consistia en anar a fer la instrucci\u00f3 al tros del passeig des de l\u2019institut fins a la Bonavista […] per\u00f2 al principi del 38 ens van portar al \u201ccuartel\u201d. Els de la meva lleva vam anar a Vic, al \u201ccuartel\u201d de la Rambla i aqu\u00ed comen\u00e7a la meva peregrinaci\u00f3. A la sortida del tren que va portar-nos a Vic (a mi i a unes 800 persones m\u00e9s) a baix a l\u2019estaci\u00f3 del Nord, all\u00f2 era una vall de ll\u00e0grimes, abra\u00e7ades i petons. Aquell dia el meu pare era a Lleida a comprar alfals per a les vaques, la mare i la iaia no vaig voler que vinguessin de cap de les maneres a despedir-me\u00bb.<\/p>\n \u00abAlgunes vegades entre dos o tres hav\u00edem anat als poblets de les rodalies a comprar un \u00e0nec i en un caf\u00e8 que hi havia a prop del \u201ccuartel\u201d ens el cuinaven. De maneig d\u2019armes nom\u00e9s en v\u00e0rem fer un dia que vam anar al tir amb un fusell disparant \u201cal tir en blanc\u201d amb nom\u00e9s dues bales cada un\u00bb.<\/p>\n \u00abPassats aquests incidents, ens van donar subministre fred i ens van dur a Artesa de Segre, all\u00e0, en una nau plena de trastos, ens van fer deixar les maletes i pertinences que port\u00e0vem, dient-nos que ja les trobar\u00edem quan volgu\u00e9ssim per\u00f2 no les vam tornar a veure mai m\u00e9s. Ens van donar l\u2019equip de soldat i ens van fer formar en un descampat per presenciar l\u2019afusellament de dos soldats que amb la retirada del front d\u2019Arag\u00f3 havien perdut el fusell i despr\u00e9s ens van dir que els fusells que ens donaven, si els perd\u00edem, ens castigarien amb aquesta pena\u00bb.<\/p>\n \u00abAcabat aquest espectacle, ens van traslladar caminant quasi tota una nit i un dia. Vam arribar a un lloc on hi havia una casa de pag\u00e8s amb uns coberts i pallers on havia la seu del \u201cmando\u201d de la 134 brigada mixta de la 31 divisi\u00f3 i ens van incorporar al 535 batall\u00f3. A mi em va tocar amb la primera companyia, a una esquadra formada pel \u201ccabo\u201d que es deis Salip; \u00e9rem: el germ\u00e0 del Colom de la carnisseria del costat de casa (a Manresa), el Padr\u00f3 (un xicot ve\u00ed d\u2019on vivia el Colom que treballava de retratista i que era baixet i prim), el Vila que li d\u00e8iem el \u201cNegus\u201d (aquest era de la meva talla), i jo\u00bb.<\/p>\n \u00abEl pitjor de tot era que a m\u00e9s de tot l\u2019equipatge personal, hav\u00edem de portar cada 5 persones una caixa de munici\u00f3 de 50 kg. En el nostre cas, quan li tocava portar-la al Padr\u00f3, li posaves l\u2019equipatge a l\u2019esquena i ja havies de plegar l\u2019home de terra. I aix\u00ed vam arribar a un lloc anomenat \u201cPedres d\u2019Aul\u00f3\u201d,[1]<\/a> que m\u00e9s o menys crec que est\u00e0 entre Sort i Tremp\u00bb.<\/p>\n \u00abAl cap d\u2019un dia o dos vam entrar en combat per conquerir un cim on havia una ermita anomenada \u201cErmita de St. Corneli\u201d; all\u00ed els combats van durar alguns dies i la meva companyia vam quedar \u201ccopats\u201d tres o quatre dies que no reb\u00edem provisions, ni res de menjar ni beure, amb una set que ens matava, fins a arribar a la situaci\u00f3 que quan alg\u00fa orinava ho feia a la cantimplora per tonar-s\u2019ho a beure. Des d\u2019all\u00ed v\u00e8iem l\u2019aigua del pant\u00e0 de Tremp, sort que van obrir un corredor per poder evacuar-nos. Quan vam acabar d\u2019all\u00ed, dels 800 i escaig que form\u00e0vem el batall\u00f3 que majorit\u00e0riament eren de la meva lleva, en el recompte vam acabar sent uns 140 o 150\u00bb.<\/p>\n \u00abQuan ens van rellevar de la 1a l\u00ednia, per descansar a la rereguarda del front, va esclatar l\u2019ofensiva de l\u2019Ebre i cada brigada hi havia de destinar un batall\u00f3 i per casualitat va tocar al que estava jo. Ens van donar un uniforme nou, fusells nous i amb camions ens van dur fins a Mora la Nova. Tot just descarregar-nos i fer-nos formar per escoltar una arenga, es va presentar l\u2019aviaci\u00f3 contr\u00e0ria a metrallar-nos\u00bb.<\/p>\n \u00abEn arribar la nit, amb barques, ens van passar a l\u2019altra banda del riu i d\u2019all\u00ed cap a la Serra de P\u00e0ndols que era en aquell moment on es lliuraven les pitjors batalles i ens van col\u00b7locar en uns llocs que no sab\u00edem on ten\u00edem l\u2019enemic. […] Resulta que en un dia, de tot el batall\u00f3, nom\u00e9s ens vam salvar uns 30. […] En aquesta primera estrena al front de l\u2019Ebre, dels 5 de la meva esquadra nom\u00e9s v\u00e0rem quedar el Negus i jo. El Salip el van matar, al Colom el van ferir i al Padr\u00f3 el van evacuar amb crisis de por. […] Per acabar-ho d\u2019arreglar, el Negus va agafar (suposo) el tifus perqu\u00e8 va agafar molta febre\u00bb.<\/p>\n \u00abD\u2019arribada [a l\u2019hospital de Tortosa] em van fer treure tota la roba que duia (que ja feia tres mesos que la portava) i em van ficar a un llit amb els llen\u00e7ols plens de taques de sang, em van fer tan f\u00e0stic que vaig demanar que em donessin alguna roba per posar-me. Quan me la van donar ja era al vespre, me la vaig posar, vaig agafar la manta del llit i me\u2019n vaig anar al pati que hi havia\u00bb.<\/p>\n \u00abAquell homenet em va dur a l\u2019estaci\u00f3 del Nord [de Barcelona] on vaig anar a les vies de tren de c\u00e0rrega, en va passar un amb dest\u00ed a Lleida i sense pensar-m\u2019ho m\u00e9s vaig penjar-me al darrera d\u2019un vag\u00f3 i per all\u00e0 a les 5 del mat\u00ed arribava aqu\u00ed, a Manresa. En parar el tren perqu\u00e8 li donessin pas vaig saltar; pel Pont Vell i cap a casa; al trucar a aquella hora van tenir un ensurt de mort. El paper que em van donar a l\u2019hospital era expedit l\u20191 de novembre i vaig afegir 1 al davant, un 11, em va servir per voltar per Manresa uns 10 dies, acabats els quals vaig decidir no tornar a incorporar-me a l\u2019ex\u00e8rcit. Em vaig quedar a casa sense sortir\u00bb.<\/p>\n \u00abEl dia dos de desembre[2]<\/a> va tenir lloc el primer bombardeig en aquesta ciutat i van caure bombes des del cam\u00ed de Viladordis abans d\u2019arribar a \u201cCal Coro\u201d fins aqu\u00ed on \u00e9s ara el casal del barri, llavors Centre de Recuperaci\u00f3. Aix\u00f2, com \u00e9s natural, va causar gran p\u00e0nic a la poblaci\u00f3 civil. Per\u00f2 la gent ja estava tipa de passar gana i privacions, degut a aix\u00f2 els homes joves s\u2019amagaven (per cert, sovint feien uns escorcolls a les cases i el que arreplegaven se l\u2019enduien) per por d\u2019anar al front\u00bb.<\/p>\n \u00abEn un d\u2019aquells escorcolls em van trobar a mi i com a tots els que trobaven, em van portar al comit\u00e8 (que va ser durant tota la revolta la m\u00e0xima autoritat de la ciutat). Estava situat on encara avui \u00e9s el Casino, llavors el \u201cCasino dels senyors\u201d. Em va xocar perqu\u00e8 despr\u00e9s de prendre\u2019m les dades em van dir que si tots feien com jo perdr\u00edem la guerra, jo li vaig contestar que si tots f\u00e8iem com ell ja faria temps que s\u2019hauria perdut\u00bb.[3]<\/a><\/p>\n \u00abEn els \u00faltims dies que vam ser tancats aqu\u00ed, van tornar a bombardejar i una bomba va caure prop d\u2019on est\u00e0vem tancats aprofitant l\u2019aldarull, vaig ajudar a escapar-se a quatre persones que l\u2019endem\u00e0 havien d\u2019afusellar, aixecant una reixa que donava a l\u2019hort de cal Ferlando\u00bb.<\/p>\n \u00abL\u2019endem\u00e0 va comen\u00e7ar la retirada a totes les depend\u00e8ncies oficials, ja que els \u201cNacionals\u201d eren a les portes de Manresa. Van arribar per la part d\u2019Igualada i als que est\u00e0vem presos aqu\u00ed on era jo, ens van dur caminant per la carretera de Vic fins a Moi\u00e0 on vam arribar cap al vespre. All\u00ed ens vam parar en un descampat i ens van donar subministre ja que no hav\u00edem menjat res en tot el dia\u00bb.<\/p>\n \u00abLlavors emparats per la foscor amb l\u2019\u00c0ngel vam decidir escapar-nos. Amb nosaltres, venien dos ve\u00efns del barri que tamb\u00e9 havien agafat feia pocs dies, l\u2019un era el gendre del \u201cBarrana\u201d, ve\u00ed del camp de Viladordis i el \u201cMinguet\u201d de cal Jan Pastor gent que devien voltar els 50 anys, eren unes persones excel\u00b7lents\u00bb.<\/p>\n \u00abVam quedar-nos una estona en aquell lloc i quan no sent\u00edrem cap tret marx\u00e0rem d\u2019aquella banda fins a topar amb una companyia de moros, en veure\u2019ns vam posar les mans enlaire dient: Viva Espa\u00f1a. Ens hi vam acostar, per\u00f2 si no arriba a ser per l\u2019oficial que era blanc, ens pelen, com era habitual amb les persones que queien en les seves mans, per robar-los-ho tot. Despr\u00e9s d\u2019algunes preguntes sobre d\u2019on ven\u00edem i de les posicions dels rojos ens van dur al castell de Balsareny on v\u00e0rem estar un parell de dies i d\u2019all\u00ed al \u201ccuartel\u201d de Manresa. Vaig poder-ho fer saber a casa i el meu pare va venir a veure\u2019m i a portar-me roba per canviar-me\u00bb.<\/p>\n \u00abEn el meu cas, de Manresa vam anar carregats dins de vagons de bestiar, apretats tant com hi cabien, fins a Cervera. All\u00e0 dins un magatzem de ciment ens van donar una mica de menjar i ens van destinar a camps de concentraci\u00f3. A l\u2019\u00c0ngel i a mi ens va tocar a Lleida a l\u2019edifici del seminari vell, on nom\u00e9s arribar, uns 25 o 30 que \u00e9rem, ens van fer posar en fila i un malparit de sergent al qual li faltava un bra\u00e7 va anar passant pel davant de cada un i es quedava all\u00f2 que volia del que port\u00e0vem. […] Quan ens va espoliar a tots, ens volia fer cantar el Cara al sol i com que la majoria no sab\u00edem de qu\u00e8 ens parlava ens va dir que no ens mour\u00edem d\u2019all\u00ed formats fins que no ens l\u2019hagu\u00e9ssim apr\u00e8s […] ens va costar unes tres hores\u00bb.<\/p>\n \u00abPer menjar, quasi invariablement, ens donaven una llauna petita de sardines per a quatre persones i un xusco de pa individual, que crec que la meitat era arena. Per beure hi havia nom\u00e9s una aixeta en un pati on cada dia baix\u00e0vem per passar llista, […] All\u00e0 com que no pod\u00edem rentar-nos tots an\u00e0vem carregats de polls i plens de sarna, ja que nom\u00e9s de tant en tant portaven al Segre un grup redu\u00eft de persones\u00bb.<\/p>\n \u00abEl dia que em va tocar a mi d\u2019anar a rentar, quan torn\u00e0vem, en passar per un carrer on el terra era ple d\u2019ampolles trencades […] jo anava descal\u00e7 i em vaig clavar un vidre al tal\u00f3 d\u2019un peu, com que an\u00e0vem marcant el pas a l\u2019ajupir-me per treure-me\u2019l em van dona un cop de culata i \u201cadelante\u201d. Resultat: com que all\u00e0 la sanitat no existia, la ferida se\u2019m va infectar i per sort al cap de pocs dies em van dona la llibertat. Vaig arribar a casa amb molta febre, de seguida van anar a buscar el metge que ten\u00edem aconductat i no li va agradar gaire la cosa. L\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed juny amb un altre metge em van obrir el peu per netejar-lo ja que tenien por que es congreny\u00e9s i m\u2019haguessin de tallar la cama. M\u2019ho van fer a casa, la meva mare feia d\u2019assistenta tirant les gotes de cloroform sobre un mocador que em van posar a la cara\u00bb.<\/p>\n [1]<\/a> Sobre l\u2019indret de les Pedres d\u2019Aul\u00f3, vegeu les mem\u00f2ries de Ramon Rodr\u00edguez Hern\u00e1ndez publicades a: https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-12-biberons-del-bages\/ramon-rodriguez-hernandez\/<\/a><\/p>\n [2]<\/a> Es refereix al 21 de desembre del 1938, data del primer bombardeig franquista a Manresa.<\/p>\n <\/a>[3]<\/a>Suposem que es refereix al per\u00edode del juliol a l\u2019octubre del 1936, quan el Comit\u00e8 Revolucionari estava instal\u00b7lat al Casino de Manresa.<\/p>\n Vegeu tamb\u00e9:<\/p>\n V\u00eddeo de l\u2019entrevista a Maurici Casasayas Aloy sobre el seu empresonament<\/a>, realitzada el 2008.<\/p>\n Llistat de renoms del barri de les Escodines, elaborat per Maurici Casasayas<\/a><\/p>\n Les seves viv\u00e8ncies respecte a la casa de la Culla<\/a><\/p>\n<\/a>Tortosa marca una inflexi\u00f3 en l\u2019actitud de Casasayas respecte la guerra: decideix tornar a Manresa, a casa. Hi arriba enfilat en un vago de c\u00e0rrega, des de Barcelona i s\u2019hi est\u00e0 un mes, entre convalescent i amagat fins que el troben en un escorcoll. Pres a tocar de casa, se\u2019l van endur amb l\u2019entrada dels feixistes cap a Moi\u00e0. Esc\u00e0pol de nou, s\u2019amag\u00e0 pels boscos del moian\u00e8s fins fer cap a Olost de Llu\u00e7an\u00e8s on despr\u00e9s d\u2019algunes fac\u00e8cies els van agafar una partida de moros que \u00absi no arriba a ser per l\u2019oficial que era blanc, ens pelen, com era habitual amb les persones que queien en les seves mans, per robar-los-ho tot\u00bb.<\/p>\nFragments destacats de les mem\u00f2ries d’en Maurici Casasayas i Aloy<\/a><\/h2>\n
Mem\u00f2ries de Maurici Casasayas i Aloy<\/a><\/h2>\n