les mem\u00f2ries d\u2019Antoni Quintana Torres<\/a><\/strong><\/h2>\n\u00abEl meu pare, que era un bon ciutad\u00e0, era d\u2019Estat Catal\u00e0 perqu\u00e8 estimava molt Catalunya, i ens deia que la cosa no pintava gaire bonic. Prompte es vei\u00e9 que per derrotar als militars, havien donat el \u201cmando\u201d a un grup de sindicalistes de la CNT ansiosos de revenja\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abA Vallbona d\u2019Anoia li toc\u00e0 al meu estimat padr\u00ed, l\u2019Antoni Quintana, que el portaren pres a Igualada tot perqu\u00e8 tenia una filla que festejava amb un falangista. […] A l\u2019arribar la not\u00edcia als meus pares, varen sortir el meu pare i altres companys de treball de Fuerza y Alumbrado S.A. amb un cotxe igualment armats […] Al presentar-se l\u2019escamot capellad\u00ed, varen demanar la llibertat del meu padr\u00ed. No fou negada perqu\u00e8 venien disposats a tot. El meu pare, que no havia tocat mai una arma, els va amena\u00e7ar i els va espantar […] No cal dir que li salvaren la vida, doncs, els que foren companys de cel\u00b7la moriren al dia seg\u00fcent per un piquet que els dugu\u00e9 fins a les portes del cementiri de la Pobla\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEl 22 de febrer del 38, hi hagu\u00e9 la gran desfeta de Teruel. L\u2019aviaci\u00f3 alemanya no parava de bombardejar i \u00e9s a Teruel on uns companys del meu germ\u00e0 ens portaren a casa la not\u00edcia de la seva mort ja que a la casa on tenia l\u2019oficina del batall\u00f3 va quedar del tot destrossada\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEls meus pares nom\u00e9s pensaven en el noi gran desaparegut en la guerra i que ara li tocava igual sort al germ\u00e0 mitj\u00e0. […] La mare i la refugiada madrilenya que ten\u00edem a casa es revestiren de valor i m\u2019acompanyaren, junt amb altres mares, al cotxe que ens tenia de portar a Barcelona. El moment de la partida fou quelcom emocionant\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abTots sab\u00edem on era a ca la Gitana (de Vic) per\u00f2 a nosaltres des del primer moment ens feia cert respecte entrar en aquesta casa de perdici\u00f3 que ja ens havien parlat d\u2019ella els de la lleva del quaranta. Per\u00f2 nosaltres \u00e9rem tan joves que alguns hi entraren per fer-se homes. Un de la nostra colla s\u2019hi pass\u00e0 tota una tarda per\u00f2 nosaltres no li v\u00e0rem veure cap canvi\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abSegu\u00edem caminant fins a les vistes de Montgai, llegint uns r\u00e8tols escrits sobre fusta que indicaven \u201cal frente\u201d. \u00c9s un moment de gran estupor. Per fi ens trob\u00e0vem a la rereguarda de primera l\u00ednia\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abA l\u2019endem\u00e0 mateix de la jura de bandera (el 20 de juliol), comen\u00e7aren a venir camions i m\u00e9s camions que es dedicaren al transport de la tropa. Es rumorejava que ens portaven cap a Priorat. Eren els preparatius del pas del riu Ebre\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abUn dels dies en qu\u00e8 l\u2019aviaci\u00f3 (feixista) feia el vol en picat, un dels nostres soldats es parapet\u00e0 a la nostra trinxera i s\u2019encar\u00e0 al pilot i li rebent\u00e0 el dip\u00f2sit de la gasolina fent-lo caure m\u00e9s avall del riu Matarranya. Aquesta hero\u00efcitat fou citada en l\u2019ordre del dia i Del Barrio, que comanava les forces, va concedir un perm\u00eds de quinze dies que l\u2019heroi soldat pass\u00e0 a Barcelona. Per cert que, vuit dies despr\u00e9s, ens enter\u00e0rem que en un bombardeig a Barcelona, una de les v\u00edctimes havia sigut el nostre company premiat\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEls del Ter\u00e7 de Montserrat quan anaven a dinar cantaven a tot pulm\u00f3 el Virolai. \u201cRosa d\u2019abril morena de la serra, de Montserrat estel…\u201d. Aquestes estrofes de Montserrat feien estralls en el nostre cor. Per\u00f2 reaccion\u00e0vem r\u00e0pidament: amb aquests cants ens venen a matar…\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abSeria la una del migdia quan ens v\u00e0rem poder enterar que el Ter\u00e7 atacava en solitari. Franco no podia veure als catalans i encara que van dir que atacaria tota la l\u00ednia del front, a l\u2019hora de la veritat els deixaren sols. Eren valents, per\u00f2 el nostre foc no perdonava. Un darrera l\u2019altre anaren caient. Una hora m\u00e9s tard, tenien 58 requet\u00e8s morts i 150 ferits\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEl dia 20 d\u2019agost atacaren totes les forces enemigues de la Rep\u00fablica i amb el concurs de l\u2019aviaci\u00f3, l\u2019artilleria i els morters acabaren amb la resist\u00e8ncia […] Fou el dia que ens varen fer m\u00e9s presoners i moltes baixes\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEl Comissari (Josep Portal i Espluga, de Falset) va cridar-me que fug\u00eds corrent que ell procuraria parar el pas dels soldats atacants. Quan vaig atrapar els dem\u00e9s al cap de vall de la muntanya, tingu\u00e9 el temps just de veure com una bomba feia volar pels aires al nostre estimat Comissari. Ell havia estat valent per nosaltres, ell don\u00e0 la vida pels seus soldats (Q.E.P.R)\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEl comandant f\u00e9u recompte de la tropa que li quedava. Hav\u00edem passat el fam\u00f3s riu tot un batall\u00f3 i ara els supervivents cab\u00edem en un sol cami\u00f3\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abExaminats els fitxers del batall\u00f3, sols tres soldats figur\u00e0vem com a sastres i, com que en necessitaven 5, a tots ens arrib\u00e0 el moment d\u2019incorporar-nos a la nova feina que a dir veritat semblava com un voler de D\u00e9u que ens pogu\u00e9ssim treure de sobre la pesadilla de la guerra\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abNosaltres ten\u00edem la sastreria en un antic magatzem de xocolates i ametlles, molt propers a l\u2019estaci\u00f3 i comen\u00e7aren a ploure bombes de gran tamany. Ten\u00edem al davant unes trinxeres d\u2019evacuaci\u00f3 i les f\u00e9rem servir. Gr\u00e0cies a aquestes trinxeres ens salv\u00e0 la vida no tan sols a nosaltres sin\u00f3 a tota la colla de noies treballadores de la sastreria\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abUna ordre superior ens oblig\u00e0 a dos soldats anar a Barcelona a recollir a la fam\u00edlia del cap de policia i amb un cami\u00f3 Chevrolet que requisem a Sabadell fem el trajecte fins a la frontera. La corrua de gent i l\u2019estat deplorable de la majoria fa que m\u2019agafi una certa por a l\u2019exili\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abA l\u2019arribada del cami\u00f3 de Joanets, em v\u00e0reig despistar per aquells marges de les vinyes i els camps i el cami\u00f3, despr\u00e9s de cridar-me varies vegades, varen decidir seguir el seu cam\u00ed i oblidar-me. Passat un temps prudencial i no veient ja ni rastre dels del cami\u00f3 v\u00e0reig sortir del meu amagatall i em vaig refugiar a una de les masies del poblat. Era ca l\u2019Igl\u00e9sies on vaig demanar acolliment. Aqu\u00ed va acabar-se la meva odissea militar\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abPer fi a mitja tarda arribava a casa; al n\u00famero 27 del carrer Major de Capellades que ja en aquells moments li havien canviat el nom per \u201cCalle del General\u00edsimo Franco\u201d. No cal, ni sabria explicar-vos l\u2019alegria que varen tenir els meus pares i els avis. [… ] Els meus avis em miraven com si els hagu\u00e9s aparegut un \u00e0ngel\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abEl tinent que ens manava al Camp (de Sant Joan d\u2019Horta, Barcelona) ens man\u00e0 que form\u00e9ssim una coral per cantar a la missa i a les formacions ensenyar els cants patri\u00f2tics als presoners\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
\u00abUn dia, mentre assaj\u00e0vem, m\u2019arrib\u00e0 una carta de casa on em donaven dues not\u00edcies molt importants. La primera, que havien localitat el germ\u00e0 gran que havien tingut per desaparegut. Havia sigut fer presoner a Terol i incorporat a l\u2019ex\u00e8rcit de Franco, per\u00f2 que ara era considerat un ex combatent. La segona not\u00edcia feia relaci\u00f3 als meus avals que ja estaven tramitats. El dia 26 de maig de 1939 m\u2019arribava la llibertat. M\u2019havien classificat \u201cindiferente\u201d\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n