www.memoria.cat<\/a>, i som aqu\u00ed per presentar el nostre \u00faltim treball, el web \u201cBagencs de la Lleva del biber\u00f3\u201d.<\/p>\nUn web que neix de l\u2019homenatge que es va fer ara fa un any, el 2 de desembre, al sal\u00f3 de plens de l\u2019Ajuntament de Manresa, a iniciativa de V\u00edctor Feliu i Joan Cals, del Consell de les Persones Grans de Manresa i del Bages<\/p>\n
Va ser un acte solemne com es mereixien els biberons, que va comptar amb el ple suport de l\u2019Ajuntament, i la col\u00b7laboraci\u00f3 del Consell Comarcal i de la nostra Associaci\u00f3.<\/p>\n
Un acte molt emotiu, de plena just\u00edcia, d\u2019homenatge als centenars de \u201cbiberons\u201d de la comarca del Bages, que als seus 17 anys van haver de deixar casa seva, la fam\u00edlia, els amics, la seva feina o els seus estudis per anar ni m\u00e9s ni menys que al front de guerra, per al qual ni estaven preparats ni havien d\u2019estar preparats. Tenien 17 anys.<\/p>\n
Alguns es van emboscar, d\u2019altres van tenir molta sort i els va tocar fer feines auxiliars, per\u00f2 a molts els va tocar anar a primera l\u00ednia de foc.<\/p>\n
Sense a penes instrucci\u00f3 militar, sense l\u2019armament adient, amb unes condicions terribles, davant d\u2019un ex\u00e8rcit poderos\u00edssim… Van veure i viure horrors, fins i tot l\u2019afusellament de companys pel propi ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica. Van patir situacions extremes. Van haver de suportar combats i bombardeigs dur\u00edssims. Molts hi van deixar la vida. De Manresa -que tinguem identificats- 67 joves. 67 manresans de la lleva del biber\u00f3 van perdre la vida al front.<\/p>\n
Molts \u201cbiberons\u201d quedaven ferits al camp de batalla, per\u00f2 ning\u00fa no els podia assistir. No \u00e9s estrany que en aquells moments de desesperaci\u00f3 molts cridessin: \u201cmama, mama!\u201d.<\/p>\n
Eren vides joves, segurament plenes de projectes i il\u00b7lusions propis de l\u2019edat, que quedaven trinxades en una guerra absurda, omplint de dolor les seves fam\u00edlies i els seus amics. S\u00f3n v\u00edctimes innocents d\u2019una guerra que ells no havien provocat. Una guerra iniciada a conseq\u00fc\u00e8ncia del cop d\u2019estat feixista del juliol del 1936 contra el govern leg\u00edtim de la Rep\u00fablica.<\/p>\n
La hist\u00f2ria de la lleva del biber\u00f3 produeix una enorme r\u00e0bia i una profunda tristesa. No hi ha dret que els robessin la vida d\u2019aquella manera.<\/p>\n
A la majoria d\u2019ells, la mort sempre els va rodejar. Sovint la mort era una loteria i va tocar a qui va tocar. Aquest Pere Calvet que escriu aquesta carta al fam\u00f3s Josep Vila Closes, que acabem d\u2019escoltar, i on plorava la mort dels amics al front, poc despr\u00e9s desapareixia al front de l\u2019Ebre.<\/p>\n
Val la pena tenir sempre presents aquestes paraules de Pere Calvet: \u201cDe la guerra, Josep, digue\u2019n sempre mal… La guerra no \u00e9s m\u00e9s que fam, destrucci\u00f3 i tot el mal que hi pugui haver\u201d<\/p>\n
Per als supervivents, els patiments no es van acabar finalitzada la guerra. Molts van ser conduits en trens de c\u00e0rrega en condicions infames cap als camps de concentraci\u00f3 franquistes, on van patir vexacions i humiliacions de tot tipus. I despr\u00e9s, per si no n\u2019hi havia prou, el servei militar.<\/p>\n
Havien marxat de casa als 17 anys i no van tornar-hi fins al cap de 6 o 7 anys. Els van robar els millors anys de la seva joventut.<\/p>\n
I, tanmateix, l\u2019experi\u00e8ncia de la guerra i la postguerra els va fer molt forts per afrontar els diversos embats de la vida i van poder constatar la for\u00e7a de la solidaritat, el companyerisme, l\u2019amistat i tants i tants valors encomiables que van descobrir-consolidar en aquells anys tan durs. A trav\u00e9s de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3, impulsada per Antoni Quintana Torres, sense cap ressentiment, i amb el lema \u201cAmor, Pau, i Germanor\u201d van fer un treball exemplar amb l\u2019objectiu que mai m\u00e9s no es repetissin aquests fets tr\u00e0gics.<\/p>\n
Podrem escoltar algunes de les viv\u00e8ncies de biberons bagencs en la lectura dels textos que ens llegiran els actors.<\/p>\n
Tots els \u201cbiberons\u201d, els que van morir al front i els que van sobreviure es mereixien l\u2019homenatge celebrat l\u2019any passat. I tots ells es mereixen aquest web modest que presentem avui.<\/p>\n
De fet, la iniciativa d\u2019aquest web sorgeix immediatament despr\u00e9s de l\u2019acte de fa un any parlant amb l\u2019Ajuntament de Manresa. Una proposta d\u2019entrevistar els biberons supervivents, de conservar el seu testimoniatge. Nosaltres de seguida veiem que les entrevistes han d\u2019estar integrades en un web que, tamb\u00e9 expliqui, entre altres coses, qu\u00e8 va ser la lleva del biber\u00f3, qu\u00e8 va ser l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3 i que recoll\u00eds el m\u00e0xim de testimonis escrits que pogu\u00e9ssim tenir dels biberons del Bages.<\/p>\n
Ten\u00edem molt clar com havia de ser aquest web, ten\u00edem la documentaci\u00f3 suficient, per\u00f2 ens faltava la persona que en pogu\u00e9s assumir la realitzaci\u00f3 efectiva, que fes les entrevistes i redact\u00e9s els textos. I aquesta persona la vam trobar. I aquestes persona ara \u00e9s al meu costat. Es diu Salvador Red\u00f3 i Mart\u00ed. Va dir que s\u00ed de seguida que li vaig proposar i ha estat un plaer treballar amb ell. S\u2019hi ha implicat de ple i aix\u00f2 \u00e9s molt d\u2019agrair<\/p>\n
Cal agrair tamb\u00e9 la feina de l\u2019autor dels enregistraments de les entrevistes en v\u00eddeo i del treball d\u2019edici\u00f3, Xavier Gil, i l\u2019autor de la maquetaci\u00f3 del web, Jordi Griera-Cors. Tots han demostrat una gran professionalitat i una efic\u00e0cia extraordin\u00e0ria.<\/p>\n
I, naturalment, agrair el suport de l\u2019Ajuntament de Manresa, que ha fet possible l\u2019elaboraci\u00f3 d\u2019aquest web, que ara tot seguit us explicarem.<\/p>\n
<\/p>\n
Intervenci\u00f3 de Salvador Red\u00f3 (Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa)<\/strong><\/p>\n\u00a0<\/strong><\/p>\nRosendo Badia i Trull\u00e0s, Joan Casellas i Soler, Tom\u00e0s Dalmau i Colom, Salvador Farr\u00e9s i Oliveras, Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez i Olmo, Josep Herms i Mateu, Jaume Navarro i Torras, Miquel Pecanins i Fain\u00e9, i tamb\u00e9 Ramon Barons i Borrellas i Antoni Vives i Masip que hem entrevistat aquesta setmana i que incorporarem a la web un cop tinguem editats els seus v\u00eddeos.<\/p>\n
S\u00f3n aqu\u00ed, en aquesta sala, el Tom\u00e0s Dalmau, el Salvador Farr\u00e9s, el Josep Herms i l\u2019Antoni Vives. Hem de lamentar que durant aquest proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 de la web ens han deixat el Rosendo Badia, fa uns mesos, i el Joan Casellas aquesta mateixa setmana. Una abra\u00e7ada molt forta a les seves fam\u00edlies que s\u00ed que ens acompanyen avui.<\/p>\n
Per les circumst\u00e0ncies inherents a l\u2019edat no ens poden acompanyar la resta de \u201cbiberons\u201d, per\u00f2 tamb\u00e9 hi tenen representaci\u00f3 familiar.<\/p>\n
Els familiars, tots, han estat imprescindibles en aquesta feina de recerca, al fer possible les entrevistes. Han estat el punt de contacte i el pont amb els pares o avis. Tant el Xaviel Gil, c\u00e0mera i muntador dels v\u00eddeos, com un servidor, ens hem sentit molt acollits per tots.<\/p>\n
El proc\u00e9s d\u2019aquest treball ha estat molt f\u00e0cil en la seva g\u00e8nesi i una mica m\u00e9s complicat en la seva postproducci\u00f3. Les gravacions s\u2019han fet a raig i, \u00f2bviament, a l\u2019hora de donar-hi forma, s\u2019ha hagut d\u2019eliminar tot el material accessori per poder dotar els testimoniatges d\u2019un discurs atractiu que faci que, qui els vegi, tingui ganes d\u2019arribar fins el final. Crec que, modestament, ho hem aconseguit.<\/p>\n
Aquests dies, diem sovint que la vida d\u2019aquests joves de la guerra \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 d\u2019hist\u00f2ria. Ens ha sortit la casu\u00edstica m\u00e9s diversa: els que van fer tota la guerra des que els van mobilitzar durant el mes d\u2019abril del 1938, els qui van ser al front per\u00f2 que al cap d\u2019un parell de dies ja els havien fet presoners, els que ho van viure a la rereguarda, els emboscats. Hem vist que una guerra \u00e9s la suma de les guerres particulars.<\/p>\n
Hem vist com d\u2019important \u00e9s la \u201csort de cadasc\u00fa\u201d. Un cent\u00edmetre m\u00e9s amunt o m\u00e9s avall que fa que la bala et toqui o no, una hospitalitzaci\u00f3 abans de la batalla, una decisi\u00f3 personal presa en el moment adient, l\u2019auxili d\u2019un company… Fins i tot la voluntat de l\u2019enemic d\u2019engegar-te o no un tret mortal quan en t\u00e9 la possibilitat, que tamb\u00e9 hi ha algun cas d\u2019aix\u00f2. Aquestes casu\u00edstiques s\u00f3n la frontera entre la vida i la mort. La suma de tot plegat constitueix una narraci\u00f3 fidel del que pass\u00e0 en aquella guerra i de les interioritats del combat.<\/p>\n
La idea motor d\u2019aquest treball era poder recollir els testimonis orals i tamb\u00e9 els escrits de les viv\u00e8ncies dels nostres biberons i ens hem trobat que un cop escoltats i llegits, hi ha una veritat dolorosa que desmunta tota \u00e8pica. En tot cas, si hi ha una \u00e8pica, \u00e9s la viscuda per cada un dels protagonistes en el desastre col\u00b7lectiu al qual van ser duts. La crida a files dels 30.000 vailets va ser una operaci\u00f3 a la desesperada dels militars i pol\u00edtics republicans en un moment en qu\u00e8 la maquin\u00e0ria de guerra franquista, amb l\u2019auxili del nazisme alemany i del feixisme itali\u00e0, passava per sobre de qualsevol l\u00ednia de defensa republicana amb el cost de milers de morts.<\/p>\n
No us vull fer cap avan\u00e7ament del que veureu a la web, nom\u00e9s us llegir\u00e9 alguna de les coses que ens han dit els entrevistats.<\/p>\n
Del Jaume Navarro Torras<\/strong><\/p>\n\u00abDe la guerra, no tinc cap record pitjor, tots els trobo dolents\u00bb. \u00abHavia tingut la mort all\u00e0, i una por tremenda de morir no l\u2019havia tinguda mai. Pensava: et mataran, per\u00f2 desesperat, mai\u00bb.<\/p>\n
Del Joan Casellas Soler<\/strong><\/p>\n\u00abQuan et fan presoner, no ets ning\u00fa\u00bb.<\/p>\n
Del Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez Olomo <\/strong><\/p>\n\u00abEstuve 6 a\u00f1os. No s\u00e9 porqu\u00e9 el Franco tenia tantas quintas movilizadas\u00bb.<\/p>\n
Del Josep Herms Mateu <\/strong><\/p>\n\u00abEn un principi, la vida valia poca cosa\u00bb. \u00abA Pamplona ens deien: rojos separatistas y perros catalanes\u00bb<\/p>\n
Del Miquel Pecanins Fain\u00e9<\/strong><\/p>\n\u00abLa retirada va ser desordenada, a nosaltres ens van amena\u00e7ar amb pistoles perqu\u00e8 deix\u00e0vem els ponts\u00bb. \u00abEm van donar un fusell amb el percutor trencat, all\u00f2 no podia funcionar, i em van dir: tu ser\u00e0s enlla\u00e7\u00bb<\/p>\n
Del Rosendo Badia i Trull\u00e0s<\/strong><\/p>\n\u00abAll\u00e0, nom\u00e9s senties crits i els camillers anar traient ferits, all\u00f2 era terrible\u00bb.<\/p>\n
Del Salvador Farr\u00e9s Oliveras<\/strong><\/p>\n\u00abA Sanah\u00fcja f\u00e8iem la instrucci\u00f3 amb escombres, a Sanah\u00fcja no ten\u00edem armes\u00bb.<\/p>\n
<\/p>\n
Tot i aquestes viv\u00e8ncies, en els entrevistats hem trobat molta serenor. L\u2019experi\u00e8ncia de la vida, probablement els ha ajudat. De fet, un cop passat el que van passar nom\u00e9s els quedava mirar endavant. Per\u00f2 no han oblidat. No han volgut oblidar i ens hem trobat que tots, i mira que ha estat l\u2019atzar el que ens ha posat en contacte, tots, han transm\u00e8s els seus records de guerra a les generacions posteriors. Els apuntaments que feien les fam\u00edlies mentre grav\u00e0vem i els \u00e0lbums de fotografies i els documents curosament conservats, ens ho revelaven. I transmetre aquesta mem\u00f2ria \u00e9s el combustible d\u2019aquesta web, d\u2019aquestes entrevistes.<\/p>\n
Nom\u00e9s em resta agrair-vos-ho. No sabeu pas el que hem apr\u00e8s i esperem, segur vaja, que hi haur\u00e0 molta gent que aprendr\u00e0 d\u2019aix\u00f2 que vosaltres heu conservat amorosament, malgrat que no fos precisament l\u2019amor sin\u00f3 la condici\u00f3 humana m\u00e9s vil la que us va emp\u00e8nyer a haver de canviar els carrers i les places del vostre rodal pel camp de batalla, els amics pels desconeguts companys soldats, les il\u00b7lusions de futur pr\u00f2pies de nois de disset anys per un horitz\u00f3 vital immediat sotm\u00e8s a les bombes i a les r\u00e0fegues de metralladora, l\u2019aixopluc de la fam\u00edlia pel despotisme dels comandaments propis, primer, i per la ferotgia dels guanyadors despr\u00e9s.<\/p>\n
Ha estat tot un privilegi haver-vos conegut i tractat.<\/p>\n
<\/p>\n
Final de l\u2019acte. Intervenci\u00f3 de Joaquim Aloy<\/strong><\/p>\n <\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies als actors que han llegit fragments de les mem\u00f2ries dels biberons: \u00c0lex Locubiche, Biel Mora i Pol Bastida.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies a S\u00edlvia Sanfeliu per la direcci\u00f3 art\u00edstica i per la seva generositat.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies a vosaltres per la vostra assist\u00e8ncia.<\/p>\n
I, sobretot, moltes gr\u00e0cies, biberons, per la lli\u00e7\u00f3 de vida i la lli\u00e7\u00f3 de dignitat que ens heu donat tots aquests anys.<\/p>\n
I creiem que la millor manera d\u2019acabar l\u2019acte \u00e9s aplaudir molt i molt fort els quatre biberons que han pogut venir avui, Tom\u00e0s Dalmau, Salvador Farr\u00e9s, Josep Herms i Antoni Vives. Aplaudint-los a ells aplaudirem tots els biberons de la comarca de Bages que van ser cridats a files als 17 anys, tant els que van tornar com els que dissortadament no van tornar. Per a tots ells, el nostre record i homenatge.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Intervenci\u00f3 de Joaquim Aloy (Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa) Bona tarda. Bona tarda, estimats biberons. Aquests biberons que ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-72819","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\n
Intervencions de Joaquim Aloy i Salvador Red\u00f3, de l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d<\/title>\n \n \n \n \n \n \n \n \n \n \n\t \n