En aquest apartat reprodu\u00efm fragments de diverses cartes del \u201cbiber\u00f3\u201d manres\u00e0 Amadeu Oliveras Camps, seleccionats pel seu fill Josep Oliveras Samitier, que tamb\u00e9 n\u2019ha fet una semblan\u00e7a biogr\u00e0fica.<\/p>\n
S\u00f3n cartes enviades primer des de Manresa, a companys que ja estan al front, i despr\u00e9s des del front mateix als pares.<\/p>\n
Amadeu Oliveras va escriure les tres cartes manresanes entre el 15 de febrer i el 23 d\u2019abril, la vig\u00edlia de la notificaci\u00f3 de mobilitzaci\u00f3 del dia 27. Les cartes des del front van del 22 de maig, en un indret entre Calaf i Santa Coloma de Queralt, a l\u2019octubre, quan ja est\u00e0 enquadrat en el batall\u00f3 de treballadors 153 a Mallorca. El 22 d\u2019agost era fet presoner en una maniobra envolvent de l\u2019ex\u00e8rcit franquista. Aquella nit la passaria pres a Vilalba dels Arcs.<\/p>\n
\u00abEl meu pare, Amadeu Oliveras Camps, va n\u00e9ixer l’any 1920, i per tant va ser quintat amb els del biber\u00f3. Era molt bon estudiant, de fam\u00edlia treballadora. El seu pare (l’avi meu) treballava als tints Balti\u00e9rrez i el gendre de l’amo dels tints era el Joan Selves. L’advocat Joan Selves i Carner el va agafar de grum, “botones”, al seu despatx del carrer d’Urgell, amb un tracte especial, el mat\u00ed el feia anar a escola a l’Institut, la famosa escola del mestre Josep Albag\u00e9s, i per la tarda havia d’anar al despatx Selves, i aix\u00ed dels 10 fins a 14 anys; all\u00ed va con\u00e8ixer al Joaquim Amat i Piniella i a en Josep Mart\u00ed Farreras, que eren els ajudants d’en Selves. L’Amat encara no havia acabat la carrera de dret i el Mart\u00ed Farreras ja era advocat i cos\u00ed de Francesc Farreras i Duran que va ser president del Parlament de Catalunya a l\u2019exili.<\/em><\/p>\n Gr\u00e0cies a en Selves alcalde, el meu pare va poder anar a les col\u00f2nies de la Generalitat a Berga i Tossa de Mar, de les quals en tenia uns magn\u00edfics records. Tamb\u00e9 en Selves se’l va emportar unes setmanes a Barcelona, per ordenar-li la biblioteca i altres papers, quan va ser nomenat Governador general de Catalunya i pass\u00e0 a residir prop de l’Arc de Triomf, al Passeig de Sant Joan. Molts caps de setmana i alguns dies dels estius se l’emportava a la masia de Les Selves de Castelltallat, que era la casa pairal. Anaven en taxi fins a la Creu Escap\u00e7ada i a peu fins a la masia, i li solia fer portar un cistell dins el qual hi havia una pistola perqu\u00e8 el senyor Joan tenia por de sofrir un atemptat. En broma en Selves li deia que la llei de contractes de conreu no tenia vigor en passar de la Creu escap\u00e7ada cap a les seva finca formada per la masia i tres masoveries, amb vinyes, cereals i molt bosc. <\/em><\/p>\n Entr\u00e0 a treballar d’auxiliar administratiu al despatx de la Farinera de les Obagues (del gendre del Joan Jorba, el senyor Santos Yellestich, advocat i despr\u00e9s accionista majoritari de Can Jorba de Barcelona) que era a la carretera de Vic, prop de la Muralla, i en el qual hi treballaven els germans Estanislau i Enric Casas Huch, el darrer dels quals escrivia tamb\u00e9 a El Dia, i pels vespres anava a Arts i Oficis on estudiava, amb molt bones notes, comptabilitat, c\u00e0lcul mercantil, franc\u00e8s, etc. A m\u00e9s es matricul\u00e0 a classes de dibuix amb l\u2019Evarist Basiana i formava part d’un grup de joves artistes que els diumenges anaven a pintar paisatges. Un dels seus millors amics era l’Antoni Sarri Nigou, mort fa poc… Quintat, an\u00e0 a fer la instrucci\u00f3 a Vic, de Vic a Santa Coloma de Queralt, d’all\u00e0 cap a l’Urgell i les Garrigues.<\/em><\/p>\n Va ser integrat a la 16 Divisi\u00f3 comandada pel major Manuel Mora. 23 Brigada Mixta del major S\u00e1nchez de la Mata, 89 Batall\u00f3 2\u00aa Cia. Unitats que formaven part del XII C\u00f3s de l\u2019Ex\u00e8rcit manat per Etelvino Vega.<\/em><\/p>\n Travess\u00e0 l’Ebre el 27 de juliol i avan\u00e7\u00e0 per la serra de la Fatarella per refor\u00e7ar el front de Vilalba dels Arcs. Amb els\u00a0seus amics manresans que estaven al front es comprometeren que si un d’ells moria, el que qued\u00e9s viu ho comunicaria als pares, aix\u00f2 li toca fer amb els seu amic Borr\u00e0s, i crec que tamb\u00e9 amb un manres\u00e0 de cognom Bover, els pares del qual vivien a la Muralla del Carme, prop de l\u2019hotel de Sant Dom\u00e8nec.<\/em><\/p>\n El 22 d’agost va quedar encerclat en una bossa per l’ex\u00e8rcit de Franco. Va ser fet presoner en una acci\u00f3 que desmunt\u00e0 la brigada, traslladat a Vilalba dels Arcs i d’all\u00e0 en cami\u00f3 a Casp, i despr\u00e9s en un vag\u00f3 de bestiar tancat cap\u00a0a Miranda de Ebro i el camp de concentraci\u00f3\u00a0\u00a0de Santo\u00f1a, on feia els interrogatoris el sastre de la carretera de Vic Francisco Gual Vilaseca, despr\u00e9s cap de protocol i de la gu\u00e0rdia municipal de Manresa.<\/em><\/p>\n En reorganitzar-se la brigada el donaren per desaparegut i despr\u00e9s per mort, tardant uns mesos en poder escriure a casa, per mitj\u00e0 d\u2019una carta en castell\u00e0 enviada a la germana d\u2019un altre presoner que residia a Fran\u00e7a i aquesta la va reenviar als seus pares.<\/em><\/p>\n A Santo\u00f1a hi havia en Tom\u00e0s Dalmau dels cal\u00e7ats, despr\u00e9s gendre de l’alcalde republic\u00e0 Francesc Marcet, i gr\u00e0cies a ell pogu\u00e9 entrar a treballar a la cuina. El camp de concentraci\u00f3 era terrible, homes grans nusos, nom\u00e9s coberts amb una manta, plens de polls, no hi havia ni w\u00e0ters, ni comunes, havien de fer trinxeres per fer les necessitats i despr\u00e9s tapar-les….<\/em><\/p>\n Gr\u00e0cies als avals d’un cos\u00ed de la seva mare que era capell\u00e0 (Mn. Camps de la Seu)\u00a0i d’un regidor carl\u00ed de l’Ajuntament de Manresa que treballava tamb\u00e9 al despatx de la Farinera de Les Obagues, el senyor Llu\u00eds Rius, al cap de tres mesos va passar a un batall\u00f3 de treballadors, anant a desmuntar filats i treure material de guerra a Bruguete i Roncesvalles (on patien molt fred) i al front entre el Pa\u00eds Valenci\u00e0 i Teruel (l’Alt Maestrat)\u00a0cap a Maella i Caudiel,\u00a0i despr\u00e9s a fer trinxeres i fortificacions a Mallorca (zona de\u00a0Sa Pobla\u00a0i Alc\u00fadia) per si atacaven els americans o anglesos. Va estar-hi en treballs for\u00e7ats 1 any, 9 mesos i 16 dies. A Mallorca va aconseguir ser escrivent de la companyia.<\/em><\/p>\n En tornar va ser acomiadat de la feina per roig, tot i que no tenia carnet de cap partit i estava nom\u00e9s sindicat per obligaci\u00f3 a la Uni\u00f3 General de Treballadors.\u00a0La causa de l’acomiadament \u00e9s que era el darrer que havia entrat a l’empresa,\u00a0i calia donar feina al seu lloc a un ex-combatent de l\u2019ex\u00e8rcit guanyador. Havia d’anar al servei militar, per\u00f2 tenia el pare i la mare malalts de tifus, un germ\u00e0 fent el servei militar i dos germans petits. Gr\u00e0cies al mateix regidor carl\u00ed, va aconseguir pr\u00f2rrogues anuals, i finalment es lliur\u00e0 de tornar a fer de soldat amb el r\u00e8gim de Franco.<\/em><\/p>\n Tots els seus ideals, estudis, etc. per terra, i a comen\u00e7ar de nou. Despr\u00e9s d\u2019algun treball eventual trob\u00e0 feina fins a la jubilaci\u00f3, de comptable i despr\u00e9s gerent d\u2019un magatzem de fruites a l\u2019engr\u00f2s (Fruites Selvas), a la carretera de Vic, que eren cosins del Joan Selves i Carner. Es cas\u00e0 a l\u2019any 1945, i va tenir dos fills i una filla.\u00bb<\/em><\/p>\n El papa t\u00e9 un germ\u00e0 (Josep) i uns amics una mica m\u00e9s grans al front (Celest\u00ed Moncunill, Ramon Vila, Antoni Sarri) que anaven a les classes de pintura de l\u2019Evarist Basiana a Arts i Oficis. Els escriu cartes des de Manresa, explicant qu\u00e8 passa a la ciutat, a les classes, i comentant l\u2019exposici\u00f3 de pintura del Sal\u00f3 de Tardor.<\/p>\n 15 de febrer, carta al Celest\u00ed Moncunill<\/u> (Tenien una cistelleria i taller de persianes a la carretera de Vic, cantonada Pujada del Castell. El Celest\u00ed practicava tamb\u00e9 l\u2019atletisme):<\/p>\n \u00abAix\u00f2 de les lleves est\u00e0 molt fotut. Veig que cada dia se\u2019m va acostant m\u00e9s. Primer tu i el Miquel, despr\u00e9s el meu germ\u00e0, \u00faltimament el Vila i el dia 10 el Ton. De moment no marco \u201cel caqui\u201d, per\u00f2 a aquest pas… De totes maneres no m\u2019espanto, per\u00f2 veig que aquella felicitat que disfrut\u00e0vem abans: el diumenge a pintar o a passar l\u2019estona per fora, el billar, el cinema i sobre tot el nostre anhel de constituir una penya est\u00e0 tot a \u201cfer punyetes”\u00bb.<\/em> (El Miquel, era Miquel Bonastre de fam\u00edlia carlista i corders, que marx\u00e0 a Fran\u00e7a, Vila era Ramon Vila depenent de cal Sol, i el Ton era el dibuixant Sarri).<\/p>\n A Ramon Vila li escriu el 14 de mar\u00e7 del 1938<\/u> (Ramon Vila treballava a la Ferreteria Sol i Germans de la Muralla, posteriorment port\u00e0 comptabilitats i s\u2019aficion\u00e0 a la filat\u00e8lia, encarregant-se de vendre segells per col\u00b7leccions a la llibreria S\u00edmbol):<\/p>\n \u00abEns lamentem molt\u00edssim que a la nostra plena joventut ens trobem privats del goig d\u2019ella per un dest\u00ed tan cru com la guerra. Per\u00f2 \u00e9s endebades capficar-s\u2019hi i val m\u00e9s saber-nos-ho prendre amb resignaci\u00f3 i gastar-hi, incl\u00fas humor, que encara que a voltes no sigui ben pur, esbargeix aquests t\u00e8rbols pensaments\u00bb.<\/em><\/p>\n 23 d\u2019abril, carta al seu germ\u00e0 Josep<\/u>, sobre Manresa (el seu germ\u00e0 va treballar tota la vida als Tints Balti\u00e9rrez de comptable):<\/p>\n \u00abCartells, molts cartells omplen els murs de les cantonades, destacant-se entre ells el que diu \u201c<\/em>I t\u00fa? Qu\u00e8 fas per la vict\u00f2ria?\u201d<\/p>\n Els carrers c\u00e8ntrics es veuen enva\u00efts de cares forasteres i molts refugiats, molts soldats. Els Batallons de Reraguarda cuiden de la depuraci\u00f3 de la mateixa, demanant la documentaci\u00f3 a tort i a dret. S\u2019han habilitat per l\u2019allotjament de refugiats els locals seg\u00fcents: Teatre Conservatori, Sala d\u2019Actes dels Dependents, Ateneu i Cooperativa i alguns pisos particulars.<\/em><\/p>\n Requisats per guerra: Caf\u00e9 \u201cLa G\u00e0bia\u201d i \u201cCondal\u201d, i alguns magatzems de la carretera de Cardona i de Vic… Part de l\u2019hotel de Sant Domingo \u00e9s habilitat per hospital, acollint-s\u2019hi els malalts de l\u2019Hospital de Sant Andreu, el qual ha passat a \u00e9sser hospital militar…\u00bb<\/em><\/p>\n El mes d\u2019abril del 1938 varen ser cridats a files, la incorporaci\u00f3 es notificava pel dia 27. El dia 29, des de Manresa s\u00f3n traslladats a Barcelona en tren. Van a la Caserna Carles Marx, a la Ciutadella (Ara Universitat Pompeu Fabra). Al vespre surten en tren de l\u2019estaci\u00f3 del Nord en direcci\u00f3 a Vic, on arriben pel mat\u00ed. A Vic faran la instrucci\u00f3. El 2 de maig marxen en direcci\u00f3 a T\u00e0rrega. El meu pare s\u2019incorporar\u00e0 m\u00e9s tard, amb altres soldats, per problemes m\u00e8dics (bronquitis i clav\u00edcula trencada de poc). Per anar a la guerra el pare s\u2019emport\u00e0 llibres a la motxilla per llegir al front, per\u00f2 en arribar a Barcelona, un oncle seu que havia fet la guerra a les Filipines (1898) l\u2019oblig\u00e0 a deixar-los perqu\u00e8 a la guerra no s\u2019hi anava a llegir, sin\u00f3 a intentar salvar la pell. Conserv\u00e0 l\u2019estilogr\u00e0fica, que li prengu\u00e9 un legionari en fer-lo presoner.<\/p>\n El 22 de maig en tren no sap on el porten, de Calaf han d\u2019anar a Santa Coloma de Queralt. Continuen fent instrucci\u00f3. Trasllat a un campament a Bellprat. Dormen en barraques, amb ell un altre manres\u00e0 Ramon Fort\u00f3 (era tintorer i vivia al Tossal del Coro).<\/p>\n Carta als pares (22 de maig)<\/u>:<\/p>\n \u00abA prop no hi ha cap casa, nom\u00e9s muntanyes amb boscos i sembrats i al peu un riu. Sembla talment que siguem al front. Ara ens instruiran militarment tot fent guerres en broma, per despr\u00e9s fer-les de deb\u00f2\u00bb<\/em><\/p>\n 8 de juny del 1938. Primer dia que fan proves amb tiro real.<\/p>\n 20 de juny. S\u00f3n a Bellv\u00eds. Els fan fer treballs de fortificaci\u00f3 i m\u00e9s instrucci\u00f3. Entre els soldats, rumors que la guerra acabar\u00e0 aviat i podran tornar a casa. Van canviant de campament en caminades acostant-se a l\u2019Ebre, malgrat que creuen que els porten a la rereguarda.<\/p>\n Carta als pares (20 de juny)<\/u>:<\/p>\n \u00abTinc de conformar-me amb el que el dest\u00ed em porti. De moment estic bastant de sort. Encara que sigui d\u2019infanteria aquest batall\u00f3 no fa gaireb\u00e9 mai vida de trinxera, est\u00e0 sempre ocupat com a reserva. Els moments que tinc estudio el Morse amb la intenci\u00f3 que quan el s\u00e0piga demanar entrar a la Companyia de Transmissions\u00bb<\/em><\/p>\n Carta als pares (26 de juny)<\/u>:<\/p>\n \u00abDiumenge passat vaig escriure-us des d\u2019un campament, avui tamb\u00e9 diumenge escric des d\u2019un altre. Els dissabtes per nosaltres s\u00f3n fatals. Ahir a la tarda van traslladar-nos bastant lluny del lloc on \u00e9rem… Al mat\u00ed d\u2019avui hem sortit del camp on hem fet nit i despr\u00e9s de caminar cosa de mitja hora hem arribat al lloc on fins quan ens tornin a canviar estarem… Ara estem a 16 kms. del front….\u00bb<\/em><\/p>\n No patiu gens per mi per quant toca a menjar, penseu que a \u201cl\u2019estiu tota cuca viu\u201d. Ni pel menjar, ni per res no us cal patir. Perqu\u00e8 al cap i a la fi tampoc en traur\u00edem res\u00bb<\/em><\/p>\n 3 de juliol<\/u>. Estan als peus del canal d\u2019Urgell on es banyen. Va vestit amb el vestit de civil, tal com va sortir de casa. Aquest dia li donen unes espardenyes. \u00ab\u00c9s la primera vegada que em donen alguna cosa de vestir\u00bb,<\/em> tamb\u00e9 li posen una injecci\u00f3 contra el tifus, i els pelen el cap.<\/p>\n 23 de juliol<\/u>. \u00abAhir ens canviaren de campament. En camions pass\u00e0rem per 4 o 5 pobles i a tots ells belles fadrines ens oferien c\u00e0ntirs plens d\u2019aigua fresca per apaivagar la set que la calor ens ocasionava… Per a mi sembla que estan preparant la paella per les castanyes, segurament que pels rumors us en enterareu …\u00bb<\/em><\/p>\n 25 de juliol<\/u>. Jura de bandera a Juneda. \u00abJo no vaig anar-hi perqu\u00e8 no tinc, igual que altres, vestit caqui. Tamb\u00e9 aquest dia hi va haver dinar extraordinari. Va anar bastant b\u00e9. Amanida d\u2019enciam, mongetes amb carn de b\u00fafal i vi. A la tarda van repartir mitjons, pasta per les dents, fulles d\u2019afaitar i llibrets dels Amics de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica. A mi va tocar-me un tub, dues fulles i un llibret. Ahir van pagar-nos els 20 dies del mes passat, o sigui 200 pessetes\u00bb.<\/em><\/p>\n Havien anat a travessar l\u2019Ebre, caminant des de Cabac\u00e9s (Priorat), el van passar el dia 27 de juliol per les immediacions de Vinebre-Asc\u00f3.<\/p>\n 31 juliol, des del front. Carta als pares i germanets <\/u>(els germanets eren l\u2019Antoni que treball\u00e0 d\u2019impressor a Gr\u00e0fiques Perram\u00f3n i el Francesc de la llibreria Xipell):<\/p>\n \u00abFins ara molta sort i tranquil\u00b7litat. Molts petons del vostre fill i germ\u00e0 que ara m\u00e9s que mai es recorda de vosaltres i en el seu cor es desperta vivament l\u2019amor per vosaltres\u00bb.<\/em><\/p>\n 12 d\u2019agost. En campanya. Carta als pares i germanets<\/u>:<\/p>\n \u00abEl dia 1 en aquell front vam intentar atacar i davant la pressi\u00f3 enemiga no fou possible. En aquest intent el company manres\u00e0 J. Borr\u00e0s hi trob\u00e0 la mort i el R. Fort\u00f3 i altres dos companys de xabola resultaren ferits. En la postal no us ho deia perqu\u00e8 no sabia de cert la sort dels companys i em limitava a dir-vos <\/em>[que] em trobava bo i s\u00e0 i ho vaig fer per si de cas us enter\u00e9ssiu de l\u2019estat d\u2019algun ferit…<\/em><\/p>\n \u00abAhir vaig enviar una carta als pares del Borr\u00e0s comunicant-los la mala sort del seu fill. Tamb\u00e9 he escrit a casa dels altres companys i en aquesta adjunto altra perqu\u00e8 la doneu a cal Fort\u00f3. Aix\u00f2 ho he fet complint el comprom\u00eds que amb ells havia contret: que en cas d\u2019oc\u00f3rrer quelcom el qui se\u2019n lliur\u00e9s ho comuniqu\u00e9s als pares fos qui fos i sense embuts. Aquesta nova ja s\u00e9 que us sorprendr\u00e0 i que la sentireu i m\u00e9s que per l\u2019efecte que pugueu sentir per ells perqu\u00e8 us imaginareu que un altre dia pot ocorre\u2019m a mi…\u00bb <\/em>(Aquest Borr\u00e0s era el fill del carreter de la casa Pint\u00f3 dels olis).<\/p>\n 13 d\u2019agost. Prop de La Fatarella. Carta als pares<\/u>:<\/p>\n \u00abAquest mat\u00ed a la companyia han repartit prendes de vestir. A mi me n\u2019han tocat quatre: Una guerrera, un casquet, un mocador i parell de mitjons. De totes quatre en podia ben prescindir perqu\u00e8 ni el casquet ni la guerrera em feien cap falta i el mocador i els mitjons perqu\u00e8 ja en tenia. Per\u00f2 ara amb la guerrera i el casquet ja semblo un altre. Ja no faig cara \u201cd\u2019escopeter\u201d del 19 de juliol com feia dies enrere que duia aquell \u201cmono\u201d\u00bb.<\/em><\/p>\n \u00c9s en castell\u00e0 a causa de la censura i tradu\u00eft al catal\u00e0:<\/p>\n 1 d\u2019agost: \u00abVaig estar al resguard de les bales per unes quantes pedres que vaig posar a manera de protecci\u00f3, fins a les sis de la tarda, havent estat tocat per metralla de bales explosives dues vegades, no sent d\u2019import\u00e0ncia. En fer-se fosc obligats per les pistoles dels \u201cjefes\u201d i comissaris v\u00e0rem haver de sortir de nou per donar un cop de m\u00e0… De 130 que \u00e9rem a la companyia, resultaren 70 baixes, matant a Borr\u00e0s i ferint als tres companys que restaven de la cabanya i protegit per la foscor i l\u2019espessor d\u2019uns pins em vaig quedar amagat… Per\u00f2 degut a no s\u00e9 qu\u00e8, que encara no s\u00e9 explicar-me, em vaig quedar adormit entre les dues l\u00ednies… V\u00e0rem estar 7 dies a les trinxeres, portant-se despr\u00e9s de descans a La Fatarella, fins el dia 19 que per la nit ens portaren a 3\u00aa l\u00ednia…. El dia 20 cap a la una de la tarda, els tancs \u201cnacionals\u201d avan\u00e7aren protegint la infanteria que ens estava envoltant, mentre l\u2019aviaci\u00f3 feia vols rasants i l\u2019artilleria impossibilitava la retirada. Al meu costat tenia un ferit que vaig atendre com vaig poder <\/em>(Segons el meu pare: el ferit estava greu, li sortien els budells i nom\u00e9s anava cridant: mare, mare!). De sobte vaig sentir veus de \u201cArriba muchachos\u201d…\u00bb <\/em>(Fet presoner, de nit el portaren a Vilalba dels Arcs, passant la nit tancats a l\u2019esgl\u00e9sia).<\/p>\n D\u2019aqu\u00ed a Casp-Saragossa-Miranda d\u2019Ebre.<\/p>\n<\/a>Fragments de les cartes d\u2019Amadeu Oliveras Camps seleccionats per Josep Oliveras Samitier<\/strong><\/h2>\n
<\/a>Relat de la detenci\u00f3 i empresonament<\/strong><\/h2>\n