{"id":72440,"date":"2019-09-30T18:14:51","date_gmt":"2019-09-30T17:14:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72440"},"modified":"2019-12-12T18:24:50","modified_gmt":"2019-12-12T17:24:50","slug":"miquel-pecanins-faine","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/entrevistes-a-biberons-supervivents-del-bages-any-2019\/miquel-pecanins-faine\/","title":{"rendered":"Miquel Pecanins Fain\u00e9"},"content":{"rendered":"

Miquel Pecanins Fain\u00e9. 13-12-1920. Sant Vicen\u00e7 de Castellet.<\/strong><\/h2>\n

De voluntari fent ponts republicans per passar l\u2019Ebre a dibuixant de mapes a la legi\u00f3<\/strong><\/h2>\n

Quan van fer la crida perqu\u00e8 la quinta del 41 s\u2019incorpor\u00e9s a files, el Miquel Pecanins feia quatre mesos que havia fet els disset anys. En aquesta entrevista ja es veu que \u00e9s una persona viva; de la necessitat virtut. A Sant Vicen\u00e7 de Castellet hi va fer cap una companyia de pontoners per fer pr\u00e0ctiques a les rescloses del riu Llobregat; s\u2019havien de posar a punt per quan els necessitessin per passar l\u2019Ebre. Es tractava d\u2019uns ponts tipus mecano per al pas de vehicles i armament pesant. El Miquel els va demanar de quedar-se amb ells i li van dir que s\u00ed.<\/p>\n

Els tres mesos de la Batalla de l\u2019Ebre els va passar fent ponts i amagant-se dels bombardeigs franquistes per tornar a fer ponts i aix\u00ed fins la retirada que segons explica, va ser d\u2019un gran desori. Cames ajudeu-me fins que el van fer presoner. El van dur al camp de concentraci\u00f3 de Le\u00f3n: gana, cops, amuntegament i insalubritat. L\u2019aval no arribava i va provar sort signant l\u2019ingr\u00e9s a la legi\u00f3. Arrib\u00e0 l\u2019aval per\u00f2 li van recordar els tres anys compromesos i cap a l\u2019\u00c0frica, sin\u00f3 el deixaven al camp de concentraci\u00f3.<\/p>\n

El Miquel sabia llegir i escriure i tamb\u00e9 dibuixar i retolar; fill del carter del poble, a casa havien tingut una llibreria abans de la guerra. Mort el pare el 1936, va fer tamb\u00e9 d\u2019aprenent de pastisser. Entre tan analfabet, el Miquel pogu\u00e9 fer valer les seves virtuts i el van fer escrivent i a m\u00e9s a m\u00e9s dibuixava pl\u00e0nols i all\u00f2 que convingu\u00e9s: poca instrucci\u00f3 i passis per \u201cperdre\u2019s\u201d en argot militar, que vol dir estar lliure de serveis.<\/p>\n

Acaben els tres anys a l\u2019\u00c0frica i al cap de poc temps, el tornen a cridar, ara per fer el soldat a Barcelona. En una visita a Sant Vicen\u00e7 del populista governador civil de Barcelona, Correa V\u00e9glison, la mare del Miquel li va poder explicar la situaci\u00f3 familiar i que l\u2019\u00fanic home de casa estava un altre cop mobilitzat; el general li digu\u00e9 que l\u2019endem\u00e0 el tindria a casa, i aix\u00ed va ser.<\/p>\n

Imatges i documents<\/h2>\n
<\/div>