{"id":72344,"date":"2019-09-30T16:55:32","date_gmt":"2019-09-30T15:55:32","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72344"},"modified":"2019-12-12T18:22:28","modified_gmt":"2019-12-12T17:22:28","slug":"tomas-dalmau-colom","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/entrevistes-a-biberons-supervivents-del-bages-any-2019\/tomas-dalmau-colom\/","title":{"rendered":"Tom\u00e0s Dalmau Colom"},"content":{"rendered":"

Tom\u00e0s Dalmau i Colom. 29\/06\/1920. Manresa<\/h2>\n

\u00abTots ten\u00edem ganes d\u2019anar al front … <\/em>Ens semblava que ten\u00edem la ra\u00f3, els feixistes anaven contra un govern leg\u00edtimament constitu\u00eft<\/em>\u00bb<\/em><\/p>\n

El Tom\u00e0s Dalmau va marxar amb disset anys. Explica que tan ell com la seva colla tenien unes certes ganes d\u2019anar a combatre els feixistes perqu\u00e8 sabien que tenien la ra\u00f3 de la seva part perqu\u00e8 els revoltats anaven contra un govern leg\u00edtim. Per\u00f2 es van trobar que res era com es pensaven, que van viure -talment com expliquen molts dels biberons- el desgavell dels \u00faltims mesos d\u2019un ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica en retirada.<\/p>\n

De Manresa a la caserna de Lepant de Barcelona; de Barcelona a Vic on ning\u00fa no els deia qu\u00e8 havien de fer; van deambular buscant-se la vida entre les cases de pag\u00e8s de la plana vigatana i vestits tal com van sortir de casa. De Vic a Calaf, Ponts, Vilanova de l\u2019Aguda i fins a B\u00f3ixols i la serra de Sant Corneli de nefast record per a centenars de soldats republicans, especialment de la lleva del Biber\u00f3.<\/p>\n

En el cas del Tom\u00e0s Dalmau, quan el van fer presoner al front del Segre, encara duia la roba de civil i les espardenyes. En el primer combat ja el van capturar; els republicans volien envoltar els franquistes i van ser aquests els que van envoltar els republicans; el nombre de morts i de ferits feia feredat; de tant pujar i baixar un tur\u00f3 que havien de conquerir, el Tom\u00e0s es qued\u00e0 sense espardenyes, va acabar descal\u00e7, per\u00f2 sortosament viu: \u00abVam travessar les l\u00ednies sense saber-ho i all\u00e0 vaig quedar presoner. Veies gent per\u00f2 no sab\u00edem si eren dels nostres o dels altres. Des de dalt veiem la Pobla de Segur i Tremp que ja eren dels feixistes<\/em>\u00bb.<\/p>\n

El 27 d\u2019abril havia sortit de Manresa i el 24 de maig ja queia en mans franquistes; l\u20191 de juny entrava al camp de concentraci\u00f3 de Santo\u00f1a; traslladat al de Miranda de Ebro on diu que va viure els \u00abpitjors dies de la meva vida<\/em>\u00bb, el 12 de desembre l\u2019embarquen, des de Vinar\u00f2s, cap a Mallorca en el vaixell J.J. Sister; romandr\u00e0 pres a Son Amoixa des del 22 de desembre de 1938 fins el 12 de juny del 1940, dos anys despr\u00e9s d\u2019haver sortit de Manresa.<\/p>\n

Dalmau f\u00e9u d\u2019oficinista del Batall\u00f3 de Treballadors n\u00famero 32 Son Amoxia-S\u2019Espinagar a les ordres d\u2019un tinent de la Gu\u00e0rdia Civil que ja tenia uns vuitanta anys i que es deia Joan Oliver Ca\u00f1ellas, \u00abque ens va acabar la gana<\/em>\u00bb. A banda de Dalmau, hi havia una quinzena m\u00e9s de manresans. Hi van organitzar partits de b\u00e0squet, teatre i fins i tot van editar una revista manuscrita de vuit p\u00e0gines que es deia \u201cEl correo de los bulos\u201d. Hem pogut veure i fotografiar els n\u00fameros 2 i 3 que duien les dates del 17 i del 24 de juny de 1939. Per tant suposem que el primer n\u00famero duia la data del 10 de juny i el darrer de l\u20191 de juliol. En les trobades anuals d\u2019antics presoners del grup de Son Amoixa duien una fotografia gran del tinent Oliver, en agra\u00efment pel tracte que els dispens\u00e0.<\/p>\n

Imatges i Documents<\/h2>\n
<\/div>