Miquel Serra Obradors va n\u00e9ixer l\u2019any 1921, no va ser estrictament de la Lleva del Biber\u00f3-41 que havien nascut el 1920, per\u00f2 la seva primera joventut ja va anar lligada al conflicte b\u00e8l\u00b7lic. Treballava a la ind\u00fastria carrossera manresana Obradors que amb les altres ind\u00fastries locals del ram de metall van ser col\u00b7lectivitzades i despr\u00e9s van entrar a formar part del llistat d\u2019ind\u00fastries de guerra.<\/p>\n Miquel Serra no va ser mobilitzat segons els c\u00e0nons militars, senzillament va passar a dependre del quart batall\u00f3 del cos de tren de l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica que tenia la comand\u00e0ncia a les oficines que l\u2019empresa d\u2019autocars de la l\u00ednia ATSA tenia a la carretera de Vic i, per tant, a estar regit per les ordenances militars: \u00abvaig passar de ser aprenent a ser soldat<\/em>\u00bb.<\/p>\n La seva participaci\u00f3 \u201cactiva\u201d en els fronts militars comen\u00e7a en un despla\u00e7ament des de Manresa en un cami\u00f3-taller juntament amb altres tres treballadors per treure dels camins maquin\u00e0ria pesant inutilitzada que feia nosa per als despla\u00e7ament militars; havien de travessar l\u2019Ebre, per\u00f2 ja no van poder i van anar a la zona compresa entre Tortosa i El Perell\u00f3. Els tres companys que anaven amb ell: el Brinca, el Vidal i el Mart\u00ednez van morir en una r\u00e0tzia, ell va ser l\u2019\u00fanic dels quatre que va sobreviure. El van recollir al cap d\u2019unes hores en un estat lamentable que s\u2019agreujava amb els problemes de mobilitat que l\u2019afectaven una cama. Aqu\u00ed va comen\u00e7ar la seva epopeia, la que ha deixat escrita, adre\u00e7ada als seus n\u00e9ts.<\/p>\n En les mem\u00f2ries de Miquel Serra trobareu una descripci\u00f3 detallada de la retirada per les carreteres del Ripoll\u00e8s i l\u2019entrada a Fran\u00e7a per Prats de Moll\u00f3 i tamb\u00e9 de la posterior reentrada a Espanya per anar al camp de concentraci\u00f3 de Deusto i la readaptaci\u00f3 a la societat manresana un cop retornat a la ciutat.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAl lloc on nosaltres treball\u00e0vem, les ind\u00fastries es van col\u00b7lectivitzar, els treballadors es van fer amos de les ind\u00fastries perqu\u00e8 no hi havia cap altre manera per aguantar la ind\u00fastria. Podran explicar-vos la hist\u00f2ria de moltes maneres. Que si els treballadors van prendre les ind\u00fastries dels patrons, podreu sentir a dir moltes coses, que si es van fer robatoris, … \u00e9s veritat que es van fer espoliacions, per\u00f2 tingueu en compte una altra cosa: Que en aquells fets i aquella guerra, cap d\u2019aquells amos hauria pogut mantenir les ind\u00fastries i els llocs de treball\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abI aix\u00ed, d\u2019aquesta manera, jo vaig passar a formar part de l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica. I vaig passar-hi a formar part, tot i que les meves condicions f\u00edsiques no eren adequades. Tingueu en compte que com que van passar sense revisions individuals per tot el grup de gent que estaven apuntats en aquelles ind\u00fastries, ning\u00fa em va preguntar per qu\u00e8 jo anava amb un bast\u00f3\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abUn bon dia, el comissari va dir-me que anir\u00edem a netejar carreteres cap a la part de Tortosa, que em prepar\u00e9s la manta per si hav\u00edem de passar alguna nit a fora, i que, no s\u00e9 exactament el dia, a les vuit del mat\u00ed estigu\u00e9s en un lloc determinat. […] A les vuit del mat\u00ed v\u00e0rem carregar un \u201cclic\u201d d\u2019aquells que porten els ferrocarrils quan hi ha un descarrilament, una botella de gas i una botella d\u2019oxigen; ens n\u2019hav\u00edem d\u2019anar, i all\u00e0 ja ens dirien exactament qu\u00e8.<\/p>\n […] Aquelles ordres van venir l\u2019endem\u00e0, que es va presentar un comandant i va dir-nos que hav\u00edem d\u2019anar a treure tots els camions que hi havia entremig, per\u00f2 que particularment comenc\u00e9ssim pel capdamunt, que hi havien dues tanquetes (tancs molt lleugers).<\/p>\n […] El cas \u00e9s que jo no s\u00e9 si va ser el primer, o el segon, o el tercer, o el quart o el quint que va tocar de ple al Brinca i al Mart\u00ednez. Vaig quedar-me sol. El soplet es va apagar. Es va apagar tamb\u00e9 sol. Jo no s\u00e9 si vaig tancar o no vaig tancar les ampolles, per\u00f2 quan em vaig acostar cap all\u00e0 ja els vaig veure tots dos trinxats, desfigurats. El Brinca molt alegre, molt xist\u00f3s i el Mart\u00ednez molt valent\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abNo s\u00e9 exactament on estava ni on era, per\u00f2 s\u00ed recordo concretament una cosa i \u00e9s que vaig quedar-me sol, molt sol i amb molta por. La meva documentaci\u00f3 estava redu\u00efda a una cartilleta que demostrava que jo estava mobilitzat i que all\u00f2 em permetia no ser agafat una altra vegada per portar-me al front, perqu\u00e8 pertanyia a un ex\u00e8rcit ja mobilitzat… Tamb\u00e9 portava el bast\u00f3. Era la \u00fanica manera amb que jo tenia capacitat per moure\u2019m una mica. Vaig quedar sol i amb molta por.<\/p>\n No tenia res per menjar, ni cap unitat. Hi havia gent que passava pel voltant meu, jo els sentia, per\u00f2 procurava que no em veiessin. […] Cada vegada que hi havia un marge o una cosa d\u2019aquestes que tots els camps i tots els terrenys tenen, m\u2019havia d\u2019assentar a terra i havia d\u2019arrossegar-me per poder pujar o baixar qualsevol petitesa del terreny. Ho vaig passar molt malament. Les cames em feien molt mal; sobretot un peu. Hi havia un peu que em feia molt de mal. L\u2019esquena tamb\u00e9. Jo estava desmoralitzat, per\u00f2 havia d\u2019anar-me\u2019n cap a casa\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEstava protegit per la muntanya, per\u00f2 era en un pla. Hi havia un grup de sanitaris. Van posar-me all\u00e0, van donar-me una cosa per beure, suposo que era caf\u00e8. No em van poder donar esmorzar perqu\u00e8 no n\u2019hi havia. Alg\u00fa em va donar un grapat d\u2019avellanes. Vaig menjar avellanes, i vaig assentar-me.<\/p>\n Tenia fred. No tenia res. No tenia plat, no tenia manta, no tenia res. Llavors va venir una infermera que parlava un llenguatge estrany i que portava una ins\u00edgnia. Exactament no s\u00e9 quina, per\u00f2 que s\u00ed que recordo que deia Socors Internacional. Aquella dona va mirar-me; va mirar-me la temperatura, va fer-me unes preguntes. Jo no s\u00e9 exactament el qu\u00e8 li vaig contestar, per\u00f2 recordo sobretot que va dir-me que miraria que no em qued\u00e9s all\u00e0, que miraria d\u2019evacuar-me\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abHi havia dones, canalla, mobles…; hi havia algun gos, una cabra, un be, matalassos… Van deixar-me pujar al cami\u00f3 que evacuaven, per\u00f2 aquell cami\u00f3 no se\u2019n va anar cap a Lleida; va agafar la carretera de Lleida en direcci\u00f3 a Barcelona, que \u00e9s el qu\u00e8 a mi m\u2019interessava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abI aix\u00ed d’aquesta manera es va tornar a parar el cami\u00f3. Llavors van pujar m\u00e9s persones. Van pujar-hi una fam\u00edlia; un home de mitja edat, una dona, i unes nenes. La dona i les dues nenes les van posar a davant a la cabina, i nosaltres an\u00e0vem continuant avall. […] Ens van tornar a donar un xusco i una llauna de llet. A mi em va tocar un pot de llet la Lechera sencer. Vaig fer un forat al pot, el vaig posar a la vora d’un foc que hi havia i es va tornar d’un color que semblava crema. Vam repartir-ho entre aquelles dues nenes, i vam menjar aquell xusco de pa\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abS\u2019havia creat un rumor aqu\u00ed a Manresa i es deia que la resist\u00e8ncia es faria precisament aqu\u00ed, en l\u2019eix del riu Cardener i Llobregat, des de dalt de les muntanyes del Pirineu i fins a la desembocadura del Llobregat a Barcelona. Aix\u00f2 representava per Manresa el que deien que podia haver passat a Lleida o en altres llocs de retirada catalana, on s\u2019havien de quedar tancats molt temps i es passaven vertaderes calamitats\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abVam marxar, i en els primers moments fins i tot es veia a la carretera gent afusellada o morta i amb \u201clletreros\u201d que deien o \u201cpor chivato\u201d, o per mentider, o per desertor… All\u00e0 tothom es podia prendre la just\u00edcia per les seves mans\u00bb.<\/p>\n \u00abVa dir que hav\u00edem d\u2019agafar el cami\u00f3 que ten\u00edem, que all\u00e0 ja no el pod\u00edem tenir m\u00e9s amagat, i que amb aquest cami\u00f3 hav\u00edem d\u2019anar des de baix a Camprodon fins a dalt a Moll\u00f3 i cap a Setcases a procurar que la carretera qued\u00e9s ben lliure. Que tots els camions que trob\u00e9ssim a la carretera, tant de baixada com de pujada, els f\u00e9ssim baixar avall. Que les carreteres quedessin ben netes perqu\u00e8 les ambul\u00e0ncies poguessin passar-hi\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abCap a l\u2019esquerra hi havia un poble que no s\u00e9 si era Moll\u00f3 o Setcases (suposo que era Moll\u00f3) i all\u00e0 al costat del cementiri vam passar nosaltres la nit, esperant que l\u2019endem\u00e0 al mat\u00ed passar\u00edem la frontera i ens n\u2019anir\u00edem cap a Fran\u00e7a. All\u00e0 ens vam trobar les not\u00edcies (nosaltres esper\u00e0vem que nom\u00e9s fossin rumors per\u00f2 eren not\u00edcies) que el mateix dia que nosaltres vam marxar de Manresa van entrar les tropes nacionals i llavors vaig penedir-me d\u2019haver marxat.<\/p>\n Vaig suposar que si m\u2019hagu\u00e9s quedat a Manresa, al mat\u00ed hauria estat roig, i al vespre hauria sigut nacional, i aquell dia s\u2019hauria acabat la guerra\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAll\u00e0 ja \u00e9rem a Fran\u00e7a; hi havia tot de neu gla\u00e7ada, males condicions per caminar, per\u00f2 al mateix passar, la gent ja havien fet uns camins, i aquests camins s\u00f3n els que aprofit\u00e0vem tots.<\/p>\n All\u00e0 hi baixaven homes, dones, ferits, soldats, tots marxaven de la mateixa manera. Uns anaven armats i els altres amb la roba que podien.<\/p>\n All\u00e0 vaig veure, a meitat de la baixada a unes dones que assistien a una dona, esperant que vinguessin de la Creu Roja, perqu\u00e8 havia parit. Jo a aquella dona la vaig veure, i vaig sentir com un nano que plorava; l\u2019abrigaven amb mantes, i cridaven\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAquella riera estava guardada per soldats negres, soldats senegalesos. Aquest va ser el primer contacte que vaig tenir amb la for\u00e7a que no ens respectava com a persones ni com a res. All\u00e0 vam deixar de ser amos per passar a ser servidors. Aquells negres, aquells senegalesos, al crit de \u201callez, allez\u201d al camp ens anaven posant en pilots i ens feien passar per unes \u00faniques palanques que hi havia fetes amb taulons per passar aquell riu on passava bastanta aigua, i que per cert era freda\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAll\u00e0 vam comen\u00e7ar a passar les primeres dificultats. Sobretot, el gran problema que hi havia \u00e9s que feia un vent fred, gelat. No hi havia manera d\u2019aguantar-ho. Per\u00f2 com que aquell terreny ho permetia vam decidir fer un forat protector de terra ben plana (que \u00e9s el que tothom feia) amb la terra que pod\u00edem arrancar, perqu\u00e8 all\u00e0 no et proporcionaven pic ni pales. Un cop fet el forat, pos\u00e0vem una manta a terra de protecci\u00f3 i el Perell\u00f3, el Santacreu i jo, dorm\u00edem junts amb 2 mantes a sobre\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAnava un cop la setmana al canal, a rentar-me i banyar-me. Jo em rentava amb un sab\u00f3 que ens donaven que era com una mena de pedra molt forta, per no agafar sarna. Els que no es rentaven amb aquell sab\u00f3 normalment agafaven sarna, per\u00f2 jo no en vaig agafar mai. El que s\u00ed que vaig agafar van ser polls, molts polls. A tot arreu\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAll\u00e0 vam baixar del tren, els gendarmes van posar-nos en files de vint o trenta i ens acompanyaven al pont d\u2019Hendaia, el pont de la frontera, que \u00e9s un pont pintat amb dos colors. Ells ens acompanyaven fins a mig pont. All\u00e0 ens esperava la gu\u00e0rdia civil, que ens portava fina a l\u2019altre cant\u00f3 de pont i all\u00e0 ens feien esperar. All\u00e0 hi havia uns \u201clletreros\u201d que deien :\u201dEspa\u00f1ol, si no has ofendido a tu patria, tu patria te espera\u201d. I Arriba Espa\u00f1a i Viva Espa\u00f1a i viva el primer a\u00f1o triunfal i retratos del Caudillo per tot arreu\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abAn\u00e0vem entrant i ens comptaven perqu\u00e8 hav\u00edem de fer cues de cent. El que ens comptava era un andal\u00fas que imagineu-vos si era tonto que ens comptava de dos en dos, per\u00f2 si per aquelles coses de l\u2019empenta pass\u00e0vem tres, ja es descomptava. Sabia comptar d\u2019un en un i de dos en dos, per\u00f2 si havia de comptar de tres en tres ja es descomptava\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEm van obrir la porta. Era una porta petita que hi podia passar dret, per\u00f2 que despr\u00e9s de fer tres o quatre passes ja m\u2019havia d\u2019acotar perqu\u00e8 tocava la teulada. Em va obrir la porta i el llum i aix\u00ed que vaig passar em va fotre una garrotada amb un \u201cvilo\u201d que portava a la m\u00e0 a davant i jo vaig quedar parat. I me\u2019n va fotre una altra i una altra i una altra i una altra… i s\u00e9 que em deia: \u201c Cu\u00e9ntalas hijo de puta; cu\u00e9ntalas\u201d…\u00bb<\/p>\n <\/p>\n \u00abPer\u00f2 a mi ning\u00fa em deia res. La panxa i el pit em feien molt mal. No podia respirar. Per\u00f2 a base de resistir m\u2019ho vaig haver d\u2019arreglar tot sol. Feia uns exercicis de gimn\u00e0stica amb els bra\u00e7os que va semblar que em calmaven. Respirava ben fort amb el nas, em posava les mans a l\u2019esquena, que em feien mal i em quedava com si m\u2019hagu\u00e9s pixat. M\u2019ho vaig passar malament. Tenia una debilitat i unes ganes de beure molt gruixudes, per\u00f2 amb l\u2019aigua que m\u2019enviaven no en tenia prou\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abVa dir-me que m\u2019havien apallissat perqu\u00e8 aquell Miquel Serra Obrad\u00f3n (que era Obrad\u00f3n i no Obradors) que era un altre que venia amb la mateixa colla que jo, nom\u00e9s que jo vaig anar amb uns valencians i ell venia amb una colla de Madrilenyos\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abVan dir que si jo volia em farien la documentaci\u00f3 per anar-me\u2019n cap a casa perqu\u00e8 m\u2019havien arribat els papers que em permetien anar-me\u2019n cap a Manresa. Que a Manresa m\u2019havia de presentar a les autoritats i que podria marxar ben aviat, tan aviat com hi haguessin mitjans. Per\u00f2 que no marx\u00e9s perqu\u00e8 anava fet una calamitat. Que m\u2019estigu\u00e9s set o vuit dies m\u00e9s all\u00e0, que em pogu\u00e9s curar una mica perqu\u00e8 sin\u00f3 em podia trobar que m\u2019ho pass\u00e9s molt malament.<\/p>\n […] Tenia l\u2019estern\u00f3 i dues costelles trencades, l\u2019esquena plena de llagues, la cassoleta del genoll s\u2019havia despla\u00e7at\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abEra ja cap a l\u2019estiu. Vaig arribar amb ferides a l\u2019esquena. Caminava malament. Per\u00f2 en realitat estava bo. Estava bo i vaig anar-me\u2019n cap a casa. Quan vaig arribar a casa, la primera cosa que vaig fer, com podeu comprendre va ser rentar-me, vaig posar tota aquella roba que portava a bullir. Els polls es van quedar desfets\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n \u00abVaig anar, com tenia l\u2019obligaci\u00f3, a presentar-me per treballar. All\u00e0 hi vaig tornar a veure molta gent que havia marxat; aprenents com jo que ja treballaven. Tots els que hav\u00edem marxat cap a Fran\u00e7a i \u00e9rem de ca l\u2019Obradors vam anar a ca l\u2019Obradors, tots els que eren de Cal Novell van anar cap a cal Novell, els de Cal Quinto cap a Cal Quinto, els del Moya cap a cal Moya i els del Planell cap a Cal Planell…Aix\u00ed, d\u2019una manera indirecta ens van controlar a tots\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Presentaci\u00f3 \u00abAl contrari del que tu penses, per a nosaltres has estat un heroi … en la manera que vas […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72241,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-72312","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Miquel-Serra-Obradorsa.jpg\")
<\/a>Aquest exercici de mem\u00f2ria hist\u00f2rica \u00e9s un document de 38 p\u00e0gines. Cont\u00e9 una explicaci\u00f3 detallad\u00edssima de les viv\u00e8ncies d\u2019abans, durant i despr\u00e9s de la guerra i es divideix en dos grans cap\u00edtols: Estada, front de l\u2019Ebre i retirada fins a Manresa i Retirada a Fran\u00e7a, estada als camps de concentraci\u00f3 i tornada a casa.<\/p>\nFragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Miquel Serra Obradors<\/a><\/strong><\/h2>\n
Mem\u00f2ries de Miquel Serra Obradors<\/a><\/h2>\n