{"id":72296,"date":"2019-09-30T12:42:00","date_gmt":"2019-09-30T11:42:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72296"},"modified":"2020-01-07T10:59:36","modified_gmt":"2020-01-07T09:59:36","slug":"isidre-parcerisas-subirana","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/isidre-parcerisas-subirana\/","title":{"rendered":"Isidre Parcerisas Subirana"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

\"\"<\/a>Isidre Parcerisas Subirana (Fals 14\/08\/1920 \u2013 Manresa 22\/03\/1994) explica en aquestes mem\u00f2ries que la seva va ser una fam\u00edlia de ven\u00e7uts: \u00ab… el meu germ\u00e0 havia mort a la batalla de l\u2019Ebre, la meva mare del disgust d\u2019un fill mort i jo que no sabien com acabaria, va emmalaltir de c\u00e0ncer i va morir l\u2019any 1940. Vaig trobar el pare i la Ramona que cuidava de la casa. La Ramona havia cuida\u2019t la mare en la seva malaltia i tenia l\u2019home tancat a la pres\u00f3 Model. El pare havia sigut de la Uni\u00f3 de Rabassaires\u00bb.<\/em><\/p>\n

Explica que els joves del seu grup van protagonitzar un inici de revolta pel mal tracte rebut en el trasllat entre Manresa i Agramunt i que aix\u00f2 va tenir un mal final amb l\u2019afusellament d\u2019un dels nois, de Fals, el m\u00e9s alt, nom\u00e9s per voluntat del que manava. L\u2019envien al front sense haver fet instrucci\u00f3 i sense armes, nom\u00e9s amb unes bombes de m\u00e0. Quan arriben al canal d\u2019Urgell es troben que tots els passos ja estan ocupats pels franquistes; els posen en falca i s\u00f3n abatuts per les tres bandes; ni dormen ni mengen.<\/p>\n

El tifus el salva, de moment, i l\u2019envien a fer la convalesc\u00e8ncia a l\u2019hospital del Monestir de Montserrat on tamb\u00e9 passar\u00e0 gana, fins el punt que fan r\u00e0tzies pels horts del poble de Monistrol. Torna al front i en la desbandada, el fan presoner prop de casa, a tocar el castell de Boixadors. El periple comen\u00e7a a Calaf i continua cap a Saragossa i el camp de concentraci\u00f3 de la Magdalena, Santander, que descriu amb tres mots: gana, pallisses i mort. En surt lliure el mar\u00e7 del 1939, deu mesos despr\u00e9s d\u2019haver estat mobilitzat, per\u00f2 entre la guerra i despr\u00e9s el servei militar va fer un total de set anys de soldat.<\/p>\n

Fragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Isidre Parcerisas Subirana<\/a><\/h2>\n

\u00ab…quan el tren va arribar a Manresa, tots els del meu poble (Fals) ens vam entornar cap a casa a esperar que pass\u00e9s la Fira de Manresa que faltaven 8 dies. Els que van quedar en el tren els van portar al front de La Sentiu (Lleida). En arribar els van fer anar a combatre amb nom\u00e9s 17 anys i molts sense fusell, nom\u00e9s amb bombes de m\u00e0. No en va quedar cap de viu. El que no va morir ferit de bala o bomba, va morir ofegat. Van obrir les comportes dels pantans i l\u2019aigua es va emportar els que quedaven vius\u00bb.<\/p>\n

\u00abNosaltres vol\u00edem esperar marxar de nit, per\u00f2 ja no pod\u00edem m\u00e9s i a mitja tarda ens dirigim cap a la porta i trobem un sentinella que ens barra el pas. Va cridar al sergent de gu\u00e0rdia, surt, recordo que jo vaig quedar al seu costat, i diu: \u00abQuien es el que quiere marchar<\/em>?\u00bb<\/em> I diem: Tots. Es va enamorar d\u2019un amic que era del nostre poble, de Cal Vicen\u00e7, que era molt alt i estava al mig de tots i li diu: \u00abVen, tu que has dicho todos\u00bb.<\/em> L\u2019agafen. A la resta ens fan formar amb 10 minuts. A ell el fan posar de cara a una paret i un piquet llegeix un paper: \u00ab…fulano de tal, pena de muerte por falta de disciplina …apunten …fuego\u00bb.<\/em> Ens van fer passar un a un a mirar-lo amb el cap obert. Ja ning\u00fa va voler marxar\u00bb.<\/p>\n

\u00abLa nostra brigada, la 137, 3\u00aa divisi\u00f3, vam estar 18 dies guardant l\u00ednia. 18 dies sense dormir ning\u00fa, perqu\u00e8 de dia tocava disparar trets i de nit s\u2019havia de fer trinxera. Recordo que hi havia ametllers florits i de gana que ten\u00edem, ens en menj\u00e0vem la flor que era molt amarga\u00bb.<\/p>\n

\u00abF\u00e8iem gu\u00e0rdia dues hores s\u00ed, dues hores descans. Plovent i nevant, t\u2019havies de passar les dues hores movent-te per no quedar congelat. Els que ho feien a les cotes m\u00e9s altes se\u2019ls havien d\u2019emportar per tallar-els-hi cames i bra\u00e7os congelats. Hi vam estar 3 dies i 3 nits, plovent sense parar i sense res per a protegir-nos … Per no mullar-nos vam entrar al cementiri i vam obrir una tomba. Ens vam aixoplugar amb set cad\u00e0vers, b\u00e9 el que vam recon\u00e8ixer van ser set caps\u00bb.<\/p>\n

\u00ab…despr\u00e9s d\u2019interrogar-me moltes vegades diuen que m\u2019han d\u2019afusellar. Formen un piquet, em posen de cara a la paret i van a comunicar la novetat al comandant. Al cap d\u2019uns 20 minuts ve el comandant i quan em veu tan jove i petit em salva la vida. Fa retirar el piquet i els hi diu que portin galetes i conyac. I ho van portar. I em va dir: \u00abTienes que saber que est\u00e1s en el ej\u00e9rcito de Franco y no te va a pasar nada\u00bb.<\/em><\/p>\n

\u00abAl cap de 8 dies ens van tancar en un tren com si f\u00f3ssim bestiar. A cada vag\u00f3 \u00e9rem m\u00e9s de 50. Vam estar-hi 3 dies i 3 nits. No pod\u00edem seure perqu\u00e8 no hi cab\u00edem. Hav\u00edem de fer les necessitats all\u00e0 dintre. La gent ens donava aigua per una finestreta perqu\u00e8 est\u00e0vem morts de set i de gana\u00bb.<\/p>\n

\u00abAl camp de concentraci\u00f3 de la Magdalena (Santander) \u00e9rem uns 4.000. A causa de les pallisses i de la fam cada dia treien 10 o 12 morts. El que sabien que havia fet alguna cosa a favor dels rojos, el cridaven i ja no el v\u00e8iem m\u00e9s. L\u2019afusellaven\u00bb.<\/p>\n

\u00abDe menjar ens donaven un grapat de glands o b\u00e9 de castanyes seques. Vaig caure molt malalt, i la fam i els polls m\u2019acabaven de matar. Els meus amics cada dia al mat\u00ed el primer que miraven era si encara era viu. D\u00e9u va voler que no em mor\u00eds i al cap de 2 mesos vaig poder sortir d\u2019aquell calvari\u00bb.<\/p>\n

\u00abUna fam\u00edlia de ven\u00e7uts: el meu germ\u00e0 havia mort a la batalla de l\u2019Ebre; la meva mare entre el disgust d\u2019un fill mort i que no sabien com jo acabaria, va emmalaltir de c\u00e0ncer i va morir l\u2019any 1940\u00bb.<\/p>\n

Documents<\/h2>\n
<\/div>