{"id":72280,"date":"2019-09-30T10:52:58","date_gmt":"2019-09-30T09:52:58","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72280"},"modified":"2019-12-12T17:59:40","modified_gmt":"2019-12-12T16:59:40","slug":"ferran-torrescasana-oliva","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/","title":{"rendered":"Ferran Torrescasana Oliva"},"content":{"rendered":"

Presentaci\u00f3<\/strong><\/h2>\n

\u00ab<\/em>Sant Corneli. La muntanya sinistra. Remembran\u00e7a d\u2019un sagnant episodi de la Guerra d\u2019Espanya 1936-39, al front de Catalunya<\/em>\u00bb<\/em>.<\/em> Aix\u00ed titula, Ferran Torrescasana i Oliva, de la lleva del 1940, les mem\u00f2ries de 121 p\u00e0gines mecanografiades a ra\u00f3 de 38 l\u00ednies per p\u00e0gina. Un treball ingent de mem\u00f2ria hist\u00f2rica.<\/p>\n

\"\"<\/a>Les mem\u00f2ries o \u00abApunts autobiogr\u00e0fics d\u2019un supervivent<\/em>\u00bb \u00e9s un compendi de la guerra civil i dels seus efectes en les vides dels qui la van viure des dels fronts de batalla i des dels fronts de la superviv\u00e8ncia en els camps de concentraci\u00f3, en els batallons de presoners-treballadors i en el llarg servei militar amb qu\u00e8 van ser obsequiats despr\u00e9s. Ferran Torrescasana i Oliva, d\u2019ofici impressor, ofrena les mem\u00f2ries als seus companys de les diverses unitats, morts o vius, que van participar en la batalla de Sant Corneli, a la serra de Comiols o al Montsec de R\u00fabies i a les v\u00eddues i mutilats de guerra del b\u00e0ndol republic\u00e0.<\/p>\n

\u00abHi vam anar molt joves; no m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019homes a mig fer … Sorpresos i expectants; fets un garbuix de preguntes sense plausible resposta\u00bb,<\/em> per\u00f2 res els llev\u00e0 de viure i de veure la mort molt de prop. Sant Corneli, el pujol altres vegades citat en algunes de les mem\u00f2ries que publiquem en aquest web, marc\u00e0 la seva visi\u00f3 de la guerra amb un solc profund. \u00abHe vist la ganyota de la mort ben de prop. Que poc val aqu\u00ed la vida d\u2019un fill de mare\u00bb. <\/em>I defineix l\u2019enfrontament com a \u00abdesigual lluita en el front de combat, sota la punyent intu\u00efci\u00f3 de la inutilitat d\u2019aquell sacrifici col\u00b7lectiu\u00bb. <\/em><\/p>\n

Les imatges de l\u2019horror de la guerra l\u2019acompanyaran sempre m\u00e9s: \u00abHa estat una davallada esgarrifosa entre els cossos d\u2019incomptables companys morts o ferits; els gemecs dels m\u00e9s greus em fan plorar amargament. D\u00e9u meu quina desfeta!\u00bb<\/em>; serra de Comiols, nit del 25 al 26 de maig del 1938. El 26 de desembre del 1938, un altre cop al coll de Comiols i en una gran emboscada, va ser fet presoner perqu\u00e8 un soldat franquista, en lloc d\u2019engegar-li un tret, el va ajudar a sortir de la trinxera i es van abra\u00e7ar: \u00abLa guerra ha terminado para ti<\/em>!\u00bb, <\/em>explica que li va dir.<\/p>\n

De Comiols al camp de concentraci\u00f3 de Deusto: por i fam; passa per una mena d\u2019interrogatori depurador de responsabilitats pol\u00edtiques: dos gu\u00e0rdies civils d\u2019uniforme i un funcionari civil. Que si de la UGT, que si de les Joventuts Socialistes i una pluja de cops que el fan rodolar per terra: \u00ab<\/em>Per la cara d\u2019ensurt que van posar els companys que esperaven torn, quan vaig sortir trontollant d\u2019aquell antre, el meu aspecte devia reflectir palesament el meu llastim\u00f3s estat f\u00edsic i d\u2019esperit<\/em>\u00bb.<\/em> Altres no van sortir-ne tan ben parats: \u00abNo pogu\u00e9 estranyar-nos massa, doncs, que hi hagu\u00e9s qui, espaordit, prefer\u00eds de su\u00efcidar-se llan\u00e7ant-se al buit des del capdamunt de l\u2019edifici. A punta de dia, l\u2019espectacle d\u2019una manta amagant pietosament el cos d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0 estavellat al terra es repet\u00ed, aquells dies, almenys en tres ocasions\u00bb.<\/em><\/p>\n

De Deusto a Miranda d\u2019Ebre on la latrina \u00e9s un taul\u00f3 sobre el riu; el menjar escasseja encara m\u00e9s: guixes nedant en aigua enrogida per pebre vermell i farcides de corcs. Els barracons estan sota vigil\u00e0ncia de presoners afavorits, una pr\u00e0ctica que a l\u2019Alemanya Nazi van batejar com a \u201ckapos\u201d. Un nou despla\u00e7ament el du cap a Extremadura on \u00abaqu\u00ed, com gaireb\u00e9 arreu, la guerra s\u2019ha endut les millors energies; nom\u00e9s es veuen dones, la majoria endolades, infants i vells\u00bb.<\/em> L\u2019enquadren com a treballador-presoner i comen\u00e7a la feina de reparar infraestructures malmeses per la guerra. Cap a Madrid, entre Pinto i Valdemoro i novament a Catalunya, b\u00e0sicament per terres de l\u2019Alt Empord\u00e0. En una escapada nocturna i il\u00b7legal a la festa major de Mollet d\u2019Empord\u00e0 o de Peralada va ballar amb la pubilla de la festa. Quaranta anys m\u00e9s tard, casat i amb fills, l\u2019an\u00e0 a trobar, es deia Teresa. Arrib\u00e0 l\u2019aval, retorn a casa i mobilitzat de nou tres anys m\u00e9s, ara a Larache; sortosament, el seu ofici d\u2019impressor el salv\u00e0 de les fac\u00e8cies pr\u00f2pies de fer el soldat.<\/p>\n

I el retorn definitiu, Torrescasana el viu desencisat \u00abdavant l\u2019amarga realitat d\u2019una gent diferent a com l\u2019hav\u00edem coneguda: previnguda, sovint hip\u00f2crita o insincera; com alguns, havien pogut canviar tan f\u00e0cilment de camisa sense que se\u2019ls enrog\u00eds la cara?\u00bb<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

Fragments destacats de les mem\u00f2ries del \u201cbiber\u00f3\u201d Ferran Torrescasana Oliva<\/a><\/h2>\n

\u00abPer aix\u00f2 m\u2019he decidit a escriure, a tall d\u2019apunts autobiogr\u00e0fics, qu\u00e8 va ser d\u2019aquells xicots, del nostre \u201cpaper\u201d en aquella maltempsada que, entre altres coses no menys valuoses, va malmetre els millors anys d\u2019aquella primera joventut; que ens f\u00e9u homes abans d\u2019hora, si \u00e9s escaient qualificar aix\u00ed els \u00e9ssers humans prematurament empesos a enfrontar-se a la mort i al sofriment f\u00edsic i ps\u00edquic m\u00e9s colpidor\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00ab… en certs moments, vaig passar por, molta por. Com molts! Perqu\u00e8 m\u2019estimava la vida. I qui no?\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abL\u2019odissea s\u2019encet\u00e0 quan aquell estol d\u2019improvisats combatents que compon\u00edem la major part d\u2019unes unitats refetes de manera apressada arran de l\u2019esfondrament de les posicions republicanes al front d\u2019Arag\u00f3 […] v\u00e0rem rebre la missi\u00f3, pel que fa al quart Batall\u00f3 de la 134 Brigada Mixta, de conquerir el cim, ben fortificat i guarnit per l\u2019enemic, d\u2019una muntanya de la Serra de Carreu anomenada de Sant Corneli, al front de la Conca de Tremp (Pallars Juss\u00e0); missi\u00f3 que, no essent assolida, comport\u00e0 la destrossa de la major part d\u2019aquell batall\u00f3. Transcorria la segona quinzena del mes de maig de 1938…<\/p>\n

B\u00e9 mereixen, els companys que all\u00e0 quedaren i els qui varen sobreviure a aquella su\u00efcida empresa, d\u2019antuvi condemnada al m\u00e9s sagnant frac\u00e0s, l\u2019humil homenatge d\u2019aquesta recordan\u00e7a.<\/p>\n

Vet aqu\u00ed, doncs, la ra\u00f3, el perqu\u00e8 d\u2019aquestes ratlles ara, quan la mem\u00f2ria d\u2019aquells fets ja va quedant esva\u00efda en la llunyania del passat\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDe sobte, la martellada! Primer, la not\u00edcia de la crida i allistament de la lleva de l\u2019any 1940; poc despr\u00e9s, el volant de citaci\u00f3 al propi domicili, com \u00e9s costum en aquests casos, amb aquell l\u00e8xic castrense fred i escarit, que no admet objecci\u00f3: \u201cPres\u00e9ntese usted el d\u00eda tal, a la hora tal, en este Ayuntamiento…\u201d. No \u00e9rem massa novells encara per aquella feina?, ens pregunt\u00e0vem uns als altres dels afectats per la mobilitzaci\u00f3?\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEl dia fixat, acud\u00ed molta gent a l\u2019estaci\u00f3 manresana. Era el comiat, la parten\u00e7a d\u2019uns nois que feia poc devien haver comen\u00e7at a afaitar-se el borrissol de la cara, que gaireb\u00e9 no coneixien altres horitzons que les parets de la seva llar i els l\u00edmits de la seva ciutat nadiua, i que anaven a la guerra.<\/p>\n

[…] Jo havia preferit acomiadar-me a casa, abra\u00e7ar en la intimitat els meus pares i el meu germ\u00e0, i que les seves ll\u00e0grimes i la seva mal dissimulada angoixa nom\u00e9s se\u2019m fessin paleses a mi. Tampoc n\u2019hi havia per tant! No es deia que la nostra abs\u00e8ncia no s\u2019allargaria m\u00e9s enll\u00e0 de quatre dies? Vaja, de molt poc temps…\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abFreq\u00fcentment s\u2019improvisaven vetllades de m\u00fasica i cant, aprofitant el vell piano que hi havia en un caf\u00e8. Compt\u00e0vem amb dos grans animadors: en Cots, excel\u00b7lent pianista i int\u00e8rpret de jazz, i l\u2019Abell\u00f3, la veu del qual, potent i ben modulada, era una del\u00edcia pels amants del cant sarsuel\u00edstic i popular. Ambd\u00f3s eren prou coneguts i apreciats en els cercles art\u00edstics manresans.<\/p>\n

Un dia, la rutina es vei\u00e9 commoguda per l\u2019arribada davant la caserna d\u2019un cami\u00f3 militar del qual descend\u00ed un grup de dones grans, que degueren suportar un viatge ben poc c\u00f2mode dins aquella nua caixa met\u00e0l\u00b7lica. Eren les mares d\u2019alguns de nosaltres i, entre elles, hi havia la meva. Quina alegria!<\/p>\n

-Jo et seguir\u00e9 fins all\u00e0 on et trobis, mentre sigui possible -va dir-me.<\/p>\n

Vam romandre unes hores junts. Poc pens\u00e0vem que quan ens tornar\u00edem a veure seria en circumst\u00e0ncies ben tristes\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abMolt de matinada, el tren s\u2019atura a Manresa. Penso que podria aprofitar la parada per arribar-me fins a casa, que es troba a quatre passes. Qui sap quan hi podr\u00e9 tornar! Per\u00f2, com tots els meus companys, no puc moure\u2019m de l\u2019estaci\u00f3.<\/p>\n

En aquests moments, que trista em sembla la meva ciutat, com morta dins aquella foscor absoluta imposada per les necessitats de la guerra i el temor als bombardeigs aeris!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDissortadament, aquell dia, llavors mateix, hav\u00edem de con\u00e8ixer per primera vegada l\u2019amena\u00e7a que representava per a nosaltres la ve\u00efna muntanya de Sant Corneli, en el cim de la qual l\u2019enemic tenia un observatori que dominava avantatjosament tot aquell sector del front. Ens havien vist!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abSovint i quan menys se l\u2019espera, es presenta damunt nostre l\u2019anomenat \u201cxivato\u201d, avi\u00f3 d\u2019observaci\u00f3 de l\u2019enemic que no deixa de visitar quasi di\u00e0riament el sector. No t\u00e9 horari fix i cal desapar\u00e8ixer r\u00e0pidament tan prompte ens arriba a l\u2019o\u00efda el soroll dels motors. En aquest cas, els ametllers i oliveres, aqu\u00ed molt abundosos, ens ajuden a passar desapercebuts\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEs lluita a baix, a la l\u00ednia de Sant Rom\u00e0 i tamb\u00e9 davant nostre, als voltants de la muntanya de Sant Corneli. A mitja tarda, es presenta l\u2019aviaci\u00f3 enemiga, una compacta formaci\u00f3 de trimotors italians o alemanys que promouen un terrabastall eixordador. No m\u2019aturo pas a comptar-los perqu\u00e8 el p\u00e0nic m\u2019ha fet entaforar, aja\u00e7at de cara a terra i amb les mans protegint (?) el cap, entremig dels frondosos ceps d\u2019una vinya. Volen a poca al\u00e7\u00e0ria i deixen caure part de la seva c\u00e0rrega de bombes damunt el petit caseriu de Sant Rom\u00e0. Se\u2019ls veu actuar amb tota impunitat, davant la inefica\u00e7 r\u00e8plica de la nostra minsa defensa antia\u00e8ria. Un projectil parteix pel mig el campanar de l\u2019esgl\u00e9sia i el poble queda enrunat enmig d\u2019un n\u00favol de fum i de polsim.<\/p>\n

La resta de la c\u00e0rrega que portaven aquells ocellots la llan\u00e7aren sobre les nostres posicions de Pedres d\u2019Aul\u00f3, uns quil\u00f2metres m\u00e9s amunt d\u2019on ens trob\u00e0vem nosaltres. Malgrat la dist\u00e0ncia, el retruny de la terra, com sotragada per un terratr\u00e8mol, feia evident la terrible efic\u00e0cia d\u2019aquell mitj\u00e0 de destrucci\u00f3 i de mort\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEn apropar-nos m\u00e9s a Sant Corneli, gaireb\u00e9 fins el peu de la muntanya, esdev\u00e9 el que s\u2019estava tement. Des de dalt ens han vist i uns quants projectils de morter, silenciosos i tra\u00efdors, cauen damunt nostre. Un d\u2019ells fereix companys de la meva companyia, que no havien estat amatents a llan\u00e7ar-se a terra. Els seus crits de dolor fan esborronar\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEn arribar all\u00e0 dalt, m\u2019havia cridat l\u2019atenci\u00f3 un amuntegament de bosses de campanya m\u00e9s o menys plenes d\u2019objectes diversos d\u2019\u00fas personal, evidentment abandonades.<\/p>\n

-De qui deuen \u00e9sser? \u2013 vaig preguntar al meu tinent.<\/p>\n

-No ho s\u00e9, per\u00f2 em sembla que ning\u00fa no vindr\u00e0 a recollir-les. Pots aprofitar-ne el que et faci pe\u00e7a -em contest\u00e0.<\/p>\n

Se\u2019m f\u00e9u un nus a la gorja en pensar el qu\u00e8 representava aquella resposta: ferits, morts, presoners…\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abTot d\u2019una, el lladruc d\u2019una metralladora enemiga situada al flanc dret de les nostres posicions ens fa arribar una llarga ratxa de bales. Vora meu s\u2019estrem\u00ed un company; esglaiat, em vaig adonar que era el meu amic Francesc Cots Comellas. Hav\u00edem estat alumnes del mateix col\u00b7legi i conve\u00efns del barri manres\u00e0 del Pujolet. Gatejant, m\u2019hi vaig acostar.<\/p>\n

A on t\u2019han ferit?<\/p>\n

-Tenia les mans damunt el ventre i barbotejava<\/p>\n

-M\u2019han ferit, m\u2019han ferit…<\/p>\n

I els meus ulls, plorosos, reflectien sorpresa i espant, com intuint la gravetat de la ferida.<\/p>\n

Vaig romandre al seu costat fins que els porta-lliteres se l\u2019endugueren. M\u00e9s tard vam saber que en Cots havia mort, rebentat per una bala explosiva, mentre el transportaven cap a la rereguarda\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abA mesura que el sol escalfava -i aquell dia ho feia de valent- la set esdevenia m\u00e9s angoixosa. No ten\u00edem aigua a l\u2019abast. El dia abans m\u2019havia engolit les \u00faltimes gotes de la cantimplora que havia omplenat abans de sortir d\u2019Abella.<\/p>\n

[…] Nom\u00e9s hi havia un recurs per intentar proveir-se del l\u00edquid tan preuat. Sota nostre, serpentejant aquella part de la muntanya de Sant Corneli, s\u2019hi trobava un canal\u00f3 natural per on discorria l\u2019aigua, quan plovia. I hi havia, a trams, algun clot que encara en conservava una mica caiguda del cel qui sap quan. Per\u00f2, ens advertiren, hav\u00edem d\u2019anar molt en compte perqu\u00e8 els franquistes podien adonar-se\u2019n i fer-nos arribar algun \u201cpepino\u201d, mal nom que don\u00e0vem als temibles projectils de morter.<\/p>\n

Amb altres dos companys, v\u00e0rem arriscar-nos-hi. Penj\u00e0rem quantes cantimplores vam poder a la punta del fusell i, poc a poc, encongint el cos, descend\u00edrem pel canal\u00f3. Arribats a un petit planell on, efectivament, s\u2019hi endevinava un bassiol amb aigua escassa i t\u00e8rbola, se\u2019ns ofer\u00ed un espectacle tan espant\u00f3s com depriment: escampats per terra i per damunt els matolls, hi havia parracs de roba ensangonada i trossejats restes humans, enmig d\u2019un brunzent eixam d\u2019insectes. La ferum de descomposici\u00f3 que se\u2019n desprenia es feia insuportable. Evidentment, l\u2019artilleria o els morters de l\u2019enemic havien fet palesa la seva efic\u00e0cia!<\/p>\n

A corre-cuita v\u00e0rem mig omplir les cantimplores del terr\u00f3s l\u00edquid i emprengu\u00e9rem la fugida d\u2019aquell parany. He de confessar que abans d\u2019arribar a dalt, on ens esperaven els assedegats companys, ja m\u2019havia engolit una part d\u2019aquella aigua; perqu\u00e8 no era solament set el que jo tenia, sin\u00f3 que estava posse\u00eft d\u2019un irracional deliri de beure que m\u2019ofusc\u00e0 l\u2019enteniment i em f\u00e9u caure en semblant egoisme i manca de solidaritat. Perd\u00f3 companys!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDel cim de Sant Corneli ha ascendit una senyal lluminosa. Poc despr\u00e9s, la fosca d\u00f3na pas a la l\u00edvida claror que expandeixen els projectils de l\u2019artilleria enemiga i dels morters, que van explotant de fais\u00f3 implacable damunt nostre. La xiuladera de les r\u00e0fegues de metralladora que disparen des del cim \u00e9s escruixidora i deu produir els mateixos efectes, entre nosaltres, que els cops de dalla escap\u00e7ant i segant les espigues seques. D\u00f3na la impressi\u00f3 que l\u2019enemic ja ens esperava i que tenia les mesures ben preses\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abMentre m\u2019esfor\u00e7o per desprendre\u2019m d\u2019aquell parany, quelcom dur em rebota als peus i explota amb un estr\u00e8pit que em punx l\u2019o\u00efda i el cervell. El fusell se m\u2019escapa de la m\u00e0 i es perd enlaire com fulla seca que s\u2019end\u00fa una ventada. Tot jo, per uns moments, sento una rampa talment com si hagu\u00e9s rebut una forta desc\u00e0rrega el\u00e8ctrica.<\/p>\n

He caigut a terra per\u00f2, trontollant, m\u2019aixeco. Intento caminar, i no puc; les cames no m\u2019obeeixen. Vacil\u00b7lo; qu\u00e8 far\u00e9, ara?\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abL\u2019esgarrifan\u00e7a davant la mort fa sorgir d\u2019immediat, en el meu \u00e0nim, un enfollit anhel de sobreviure. L\u2019enemic es troba a curta dist\u00e0ncia. No el veig ni el sento, per\u00f2 s\u00e9 que hi \u00e9s i haig d\u2019allunyar-me\u2019n. Tinc la ment desperta i un prop\u00f2sit se m\u2019ha fet clar: no vull caure presoner! Arrossegant-me, atent a no moure fressa, vaig retrocedint poc a poc fins que torno a trobar el pendent de la muntanya. Em deixo anar al buit i, el mateix que un corr\u00f3, vaig rodolant i rebotant contra els matolls i les pedres, fins que arribo al planell de baix.<\/p>\n

He quedat tan malm\u00e8s que no em puc moure. Per\u00f2 no sento dolor. Es massa espant\u00f3s el que m\u2019envolta com per preocupar-me de mi mateix. Ha estat una davallada esgarrifosa entre els cossos d\u2019incomptables companys morts o ferits; els gemecs dels m\u00e9s greus em fan plorar amargament. D\u00e9u meu, quina desfeta!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abJo em quedo sol amb els meus pensaments. He vist la ganyota de la mort ben de prop. Que poc val aqu\u00ed la vida d\u2019un fill de mare!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abHe rebut els efectes d\u2019una bomba de m\u00e0, i penso que la solidesa de les sabates que porto m\u2019ha salvat un peu. La ferradura met\u00e0l\u00b7lica del tal\u00f3 esquerre, destrossada, ha redu\u00eft la for\u00e7a de la metralla. En tinc clavada al turmell i a diferents parts d\u2019ambdues cames; la pell, cremada a clapes, es despr\u00e8n quan hi passo la m\u00e0 per damunt.<\/p>\n

Compto nom\u00e9s divuit anys i m\u2019he convertit en una desferra humana. Acabo d\u2019enfrontar-me a la mort sense vacil\u00b7lar. S\u00f3c un valent? Un heroi? Un inconscient? No hi ha resposta. En tot cas, les mateixes preguntes podrien fer-se els companys que, empapant de sang aquesta male\u00efda muntanya, es veuen, com jo, amb el cos malm\u00e8s\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa visi\u00f3 d\u2019aquell grup de companys reunits a ple sol a l\u2019empar d\u2019un monticle, esperant la cura d\u2019urg\u00e8ncia, \u00e9s estremidora. Em fa l\u2019efecte d\u2019un plany\u00edvol amuntegament de carn llatzerada. N\u2019hi ha que se\u2019ls veu esquin\u00e7ada per la metralla, mentre a altres els surt fora a borbollons sangonosos; s\u00f3n, aquests, els espantosos efectes de les assassines bales explosives, tamb\u00e9 anomenades bales \u201cdum-dum\u201d. La barb\u00e0rie humana traslladada a la t\u00e8cnica guerrera\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEl front es va allunyant i sento dintre meu la m\u00e9s pregona compassi\u00f3 dels companys que hi deixo i, a la vegada, una sensaci\u00f3 d\u2019alleugeriment en abandonar aquell infern.<\/p>\n

Malgrat tot, haig de considerar-me un ferit amb sort, i ho agraeixo en el m\u00e9s profund del meu \u00e9sser.<\/p>\n

Tres dies i les seves nits de sagnants esfor\u00e7os per conquerir el cim de Sant Corneli deixaran el quart batall\u00f3 de la 134 Brigada Mixta, tan malm\u00e8s, que caldr\u00e0 rellevar-lo. D\u2019una esquadra -cinc homes- de la segona companyia nom\u00e9s n\u2019ha quedat un en peu, el manres\u00e0 Casals; els altres, entre ells el caporal del grup, el tamb\u00e9 manres\u00e0 Castro, s\u2019afegiran a l\u2019estremidor degotall de baixes.<\/p>\n

Era f\u00e0cil caure ferit, mort o presoner a la muntanya de Sant Corneli…\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abMai no havia presenciat la feredat de la mort violent en cap rostre hum\u00e0 ni, per suposat, el pat\u00e8tic sofriment dels mossegats per la metralla. I en poc temps n\u2019he vist caure molts. Pobre amic Cots! Ell portava a dintre, com un oracle, el que li havia de succeir. Era de tarann\u00e0 mansoi, temer\u00f3s de la mort. \u201cD\u2019aqu\u00ed, no en sortirem vius!\u201d, m\u2019havia dit m\u00e9s d\u2019una vegada\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abLa mort, aquella mort atzarosa i imprevisible, no distingia. Ni als qui la temien ni als qui l\u2019enfrontaven amb coratge, desafiant-la a pit descobert.\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abMalgrat el meu estat d\u2019\u00e0nim, quasi inconscient, en aquests moments se\u2019m fa ben clara l\u2019esterilitat d\u2019aquell sacrifici col\u00b7lectiu. El gener\u00f3s oferiment de tanta sang jove no aconseguir\u00e0 de transcendir en la situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica, que romandr\u00e0 invariable. La nostra terra, enva\u00efda fins ben endins per un poder\u00f3s enemic que delira d\u2019abatre-la i subjugar-la, ja no t\u00e9 forces per allunyar-lo. I sento dintre meu, com un fibl\u00f3, un amarg sentiment d\u2019impot\u00e8ncia. Pobra Catalunya! I, pobres de nosaltres…\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abS\u2019apropaven a nosaltres en recerca de not\u00edcies dels seus familiars. L\u2019inacostumat moviment d\u2019ambul\u00e0ncies, aquells dies, pels carrers de la ciutat, havia fet intuir a aquelles dones que, entre l\u2019allau de ferits que transportaven, qui sap si s\u2019hi trobava el fill, el familiar o b\u00e9, almenys, alg\u00fa que els en don\u00e9s not\u00edcia.<\/p>\n

Nom\u00e9s una d\u2019aquelles angoixades mares pogu\u00e9 abra\u00e7ar el seu fill i omplir-lo d\u2019un sentiment amor\u00f3s que nom\u00e9s elles, les mares, s\u00f3n capaces de donar: la meva! Perqu\u00e8, almenys all\u00e0 dins, no hi havia cap altre manres\u00e0 que jo. Aquesta circumst\u00e0ncia feia que al voltant del meu llit sovint s\u2019hi trob\u00e9s alg\u00fa preguntant; i jo no els podia dir gran cosa…<\/p>\n

Un dia, la meva mare va venir acompanyada d\u2019una altra dona. Vaig recon\u00e8ixer-la de seguida: era la mare del meu amic en Cots. Per la seva actitud, vaig intuir que no sabia que el seu fill era mort. Se\u2019m f\u00e9u un nus a la gorja.<\/p>\n

-Saps alguna cosa d\u2019en Francesc? -em pregunt\u00e0.<\/p>\n

-S\u00ed -vaig contestar-li, amb una veu tan segura com em fou possible-, tamb\u00e9 el van ferir, com jo i molts d\u2019altres.<\/p>\n

-I doncs, perqu\u00e8 no l\u2019han portat aqu\u00ed?<\/p>\n

Tinc ent\u00e8s que ens han distribu\u00eft en diferents hospitals.<\/p>\n

No em vaig sentir capa\u00e7 de dir-li la veritat; un dia o altre ja ho sabria, pobra dona!<\/p>\n

Ella no sembl\u00e0 gaire conven\u00e7uda i afeg\u00ed:<\/p>\n

-Almenys, que no l\u2019hagin ferit de gravetat; com tu…<\/p>\n

-S\u00ed, el meu noi encara ha estat de sort -sentenci\u00e0 la meva mare<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDurant alguns dies vaig tenir contacte amb la trista realitat d\u2019aquella turmentada Barcelona on els sacrificis imposats per la guerra, ultra els efectes dels bombardeigs de l\u2019aviaci\u00f3 al servei dels franquistes, es feien encara m\u00e9s palesos per la seva condici\u00f3 d\u2019urbs depenent dels abastaments foranis, trobant-se, per tant, col\u00b7lapsada per mancances de tota mena\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEls m\u00e9s de pl\u00e0nyer s\u00f3n els companys incorporats darrerament. Molt joves uns i excessivament grans els altres, la majoria coneixen per primera vegada les mis\u00e8ries de la guerra al front i l\u2019espaordidora inc\u00f2gnita de no saber qu\u00e8 ens espera all\u00e0 davant. Com \u00e9s possible que aquesta gent, ensinistrada en quatre dies, que no saben, alguns, ni com es porta reglament\u00e0riament el fusell, hagi estat enviada a primera l\u00ednia?<\/p>\n

No paren de preguntar-nos. El seu p\u00e0nic es fa evident, i tampoc cal estranyar-se\u2019n; els m\u00e9s experimentats procurem, almenys, dissimular el neguit. Fan el possible per no quedar sols i busquen companyia, sobretot entre els veterans. Constantment em veig escortat per dos homes grans que, probablement, cada un d\u2019ells em dobla l\u2019edat; em podrien \u00e9sser pares… Provenen de Barcelona i tant l\u2019un com l\u2019altre m\u2019havien deixat veure, commoguts, els retrats de les seves mullers i fills. Els tornaran a veure algun dia? Qu\u00e8 els puc dir jo, en aquests moments, per a tranquil\u00b7litzar-los?\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDe sobte, quan encara no ens hav\u00edem coberts tots, des del monticle de suau pendent que domina la carretera i el paratge on ens trobem, ens cauen ruixades de bales de metralladora. L\u2019enemic sembla trobar-se a poca dist\u00e0ncia, per\u00f2 els petits pins i matolls que hi ha entremig ens l\u2019amaguen. Tot plegat s\u2019assembla for\u00e7a al succe\u00eft a la muntanya de Sant Corneli.<\/p>\n

[…] Han caigut els primers ferits. L\u2019emboscada ha convertit la nostra heterog\u00e8nia formaci\u00f3 en un garbuix conf\u00fas i desorientat, malgrat que els oficials, pistola en m\u00e0, criden i s\u2019esforcen per imposar serenitat i ordre. En alguns d\u2019aquells homes nom\u00e9s preval l\u2019instint de superviv\u00e8ncia; n\u2019hi ha que no gosen ni treure el cap fora de la trinxera i fer \u00fas del fusell que tenen a les mans. La sorpresa els ha colpit. Aix\u00f2 facilita l\u2019avan\u00e7ada de l\u2019enemic, que dispara cada vegada m\u00e9s de prop i amb pitjors efectes per a nosaltres. Van caient companys que ning\u00fa at\u00e9n ja que els serveis sanitaris, potser perqu\u00e8 no han tingut temps d\u2019organitzar-se, no es veuen per enlloc.<\/p>\n

Des d\u2019on em trobo, puc observar com un company salta fora de la trinxera i, posant-se en peu, s\u2019engalta el fusell i comen\u00e7a a disparar contra l\u2019invisible enemic; instants despr\u00e9s, \u00e9s abatut. Era el comissari de la tercera companyia. No havia volgut caure a mans dels franquistes…\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEra la primera vegada que veia un soldat franquista tan de prop; el tenia a uns vint metres de dist\u00e0ncia. Nom\u00e9s em calia apuntar al bell mig d\u2019aquella taca verda, estr\u00e8nyer el gallet del fusell, i tombar-lo; era blanc segur! Per\u00f2 no vaig fer-ho; quelcom, dintre meu, m\u2019ho imped\u00ed.<\/p>\n

Una cosa era engegar trets indiscriminadament, com ho havia fet fins aquell moment, i una altra matar o ferir un home a consci\u00e8ncia. Un professional de les armes o un mercenari segur que haurien procedit de manera ben diferent; per\u00f2 jo no era res d\u2019aix\u00f2. Tenia ben clar, perqu\u00e8 ja ho havia experimentat a la muntanya de Sant Corneli, que la guerra significava matar o morir; per\u00f2, en aquest cas concret, quelcom il\u00b7lumin\u00e0 el meu enteniment fent-me comprendre la inutilitat d\u2019una altra vida perduda. La lluita al cim del Coll de Comiols ja estava decidida…\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abPer distints punts van anar apareixent soldats franquistes i les armes van emmudir. La meva unitat havia quedat materialment desfeta, deixant sobre el terreny incomptables morts i ferits; els qui hav\u00edem quedat sencers, despresos dels fusells i al\u00e7ant els bra\u00e7os, vam anar sortint de les trinxeres.<\/p>\n

Vaig tenir la sort que se\u2019m pos\u00e9s davant, sense ni tan sols amena\u00e7ar-me amb la seva arma, un soldat espanyol aparentment molt jove. A ben segur que es vei\u00e9 tan sorpr\u00e8s com jo de l\u2019encontre; perqu\u00e8 ni el seu aspecte, ni el meu, no corresponien pas a la imatge que possiblement ens hav\u00edem fet dels soldats del ban contrari. Sembl\u00e0vem, i a ben segur ho \u00e9rem, dos nois normals i corrents. Qu\u00e8 hi f\u00e8iem all\u00e0 enfrontats, empesos a matar-nos l\u2019un a l\u2019altre?<\/p>\n

En aquell moment se\u2019m f\u00e9u ben clara la incongru\u00e8ncia d\u2019aquella desfermada lluita entre germans, encesa i atiada per interessos, ambicions i fanatismes que no tenien res a veure amb nosaltres, el poble senzill, el veritable perdedor de sempre.<\/p>\n

M\u2019allarg\u00e0 una m\u00e0 per ajudar-me a deixar la trinxera i, abra\u00e7ant-nos, em digu\u00e9:<\/p>\n

-\u00a1La guerra ha terminado para ti!<\/p>\n

D\u2019aquesta fais\u00f3, tan poc gloriosa, vaig caure presoner de l\u2019ex\u00e8rcit franquista\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abValia tan poc la vida d\u2019un home! Aix\u00f2 vam poder-ho comprovar, una vegada m\u00e9s, quan ens condu\u00efen fins a un altre lloc d\u2019aplegament i selecci\u00f3 de presoners\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEn direcci\u00f3 contr\u00e0ria, venia cap a nosaltres un oficial franquista; darrera d\u2019ell, hi anava un moro, possiblement el seu assistent, conduint un cavall per la brida. Quan l\u2019oficial se\u2019ns aprop\u00e0, a un company nostre se li acud\u00ed saludar-lo militarment, per\u00f2 ho f\u00e9u… amb el puny clos! La for\u00e7a del costum…<\/p>\n

El detall no pass\u00e0 desapercebut per l\u2019oficial, que man\u00e0 \u00a1Alto!, i, fent sortir aquell noi del grup, el bufetej\u00e0 fins que el tomb\u00e0 per terra, bo i cridant:<\/p>\n

-\u00a1En la Espa\u00f1a de Franco se saluda brazo en alto y con la mano extendida! \u00bfTe enteras?<\/p>\n

En aquestes, havia arribat el moro amb el cavall; i el sicari, sense mitjan\u00e7ar paraula amb el seu superior, despenj\u00e0 un fusell d\u2019un costat del quadr\u00fapede, accion\u00e0 el forrellat per disparar i nom\u00e9s l\u2019acci\u00f3 de l\u2019oficial, aixecant lleument el bra\u00e7 amb un gest negatiu, imped\u00ed que aquell dissortat presoner fos mort all\u00e0 mateix\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abA pas lleuger, van fer-nos endinsar cap a la reraguarda fins que v\u00e0rem arribar a un paratge bosc\u00f3s creuat fossa per trinxeres, ja en plena serra de Comiols; i l\u2019espectacle que se\u2019ns ofer\u00ed em f\u00e9u escruixir: el terra es veia sembrat de cad\u00e0vers de combatents d\u2019ambd\u00f3s b\u00e0ndols, i tamb\u00e9 n\u2019hi havia d\u2019amuntegats en una fossa comuna, encara sense cobrir, talment com una deixalla de ninots espellifats\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDevem \u00e9sser, pocs m\u00e9s o menys, un centenar de presoners: els nostres oficials -els pocs que quedaven- havien estat aplegats en un lloc a part. Ja no els veur\u00edem m\u00e9s… \u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abOmplen els vagons amb tanta gent que dif\u00edcilment ens hi podrem bellugar. La porta queda tancada des de fora i comen\u00e7a un viatge que ja mai no he pogut oblidar. […] Aquells vagons romangueren gaireb\u00e9 dos dies tancats, malgrat que hi hagu\u00e9 nombroses parades, algunes de llarga duraci\u00f3. Fou endebades demanar als guardians que ens obrissin les portes uns moments. All\u00f2 que en tot ser vivent \u00e9s tan natural i necessari, \u00e9s a dir, satisfer les m\u00e9s prim\u00e0ries necessitats fisiol\u00f2giques, calgu\u00e9 materialitzar-ho dins aquell recinte tan redu\u00eft i atape\u00eft, entre les protestes i malediccions dels m\u00e9s irascibles. Sembl\u00e0vem una colla de garrins dins la cofurna! La gana i el fred acabaren de fer l\u2019estada en aquella pres\u00f3 rodant un veritable suplici\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abDies despr\u00e9s, els presoners que hav\u00edem arribat darrerament, som distribu\u00efts en diferents sales numerades; a mi em correspon la n\u00famero 8, situada al primer pis. Ja amb plat, cullera i manta propis, hi faig cap, i la meva alegria \u00e9s immensa en trobar-hi alguns manresans: en Safont, en Cirera, en Rius… Quin goig de poder canviar impressions entre nosaltres!<\/p>\n

Hav\u00edem salvat la vida i aix\u00f2 ens feia acceptable i passadora tota la resta. Qui sap si no era lluny\u00e0 el dia del retorn a casa. I com ho celebrar\u00edem! Sobretot, saborejant abundoses menges que ens fessin rescabalar de la maledicci\u00f3 del llarg dejuni que est\u00e0vem suportant. Aquest era l\u2019invariable tema de conversa en les ensopides hores de for\u00e7osa inactivitat\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abNo pod\u00edem moure\u2019ns de la sala nom\u00e9s que per a satisfer les necessitats m\u00e9s perempt\u00f2ries i quan la corneta tocava convocant a ranxo o b\u00e9 a reuni\u00f3 al pati que correspongu\u00e9s. En aquest cas, era obligat de baixar les escales -hi havia dos pisos- amb la m\u00e0xima llestesa, ja que en cada repl\u00e0 solia col\u00b7locar-se un d\u2019aquells militars, la majoria sergents, amb un fuet a la m\u00e0, i no dubtaven en xurriacar indiscriminadament a qui tenien al seu abast si creien que l\u2019allau humana no es movia prou de pressa.<\/p>\n

L\u2019antull d\u2019aquells pinxos a ben segur depassava les seves atribucions, convertint-nos, de retruc, en un ramat atemorit i sabedor que el m\u00e9s lleu gest o protesta contra aquell menyspreu de la dignitat humana podia tenir desagradables conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00c9rem conscients de la seva impunitat…\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abPer fi, el sergent encet\u00e0 el q\u00fcestionari de preguntes. Segur que n\u2019he oblidat alguna, per\u00f2 s\u00ed recordo les seg\u00fcents: d\u2019on era jo -catal\u00e1n, \u00bfeh?-; per quina ra\u00f3 havia anat a la guerra amb els \u201crojos\u201d; unitats a les quals havia pertangut i amb quina graduaci\u00f3; per qu\u00e8 no havia intentat \u201cpassar-me\u201d a la zona \u201cnacional\u201d -com si aix\u00f2, de voler-ho fer, hagu\u00e9s estat tan f\u00e0cil-; si estava afiliat a algun sindicat…<\/p>\n

-S\u00ed, se\u00f1or; a la UGT.<\/p>\n

-\u00bfY tambi\u00e9n a alguna organizaci\u00f3n pol\u00edtica?<\/p>\n

-A las Juventudes Socialistas.<\/p>\n

-\u00a1Vaya! -exclam\u00e0 el n\u00famero de la Gu\u00e0rdia Civil, que s\u2019havia col\u00b7locat estrat\u00e8gicament darrera meu.<\/p>\n

En aquell prec\u00eds moment, em vaig sentir sorpr\u00e8s per un reguitzell de clatellots i guitzes que, per imprevist, em f\u00e9u perdre l\u2019equilibri i acab\u00e0 per tombar-me a terra mig estabornit. Possiblement degut a l\u2019aparat\u00f3s aterratge, la pallissa es don\u00e0 per acabada i no tingu\u00e9 altra conseq\u00fc\u00e8ncia f\u00edsica que un sangon\u00f3s embotiment del meu cap, recentment rapat al zero, com era obligatori, per la gens primmirada eina tallacabells del servei d\u2019esquiladors del camp.<\/p>\n

-\u00a1Y puedes agradecerme que no te pego una patada en los cojones! -afeg\u00ed aquell valent executor de la just\u00edcia franquista, mentre jo m\u2019aixecava, atordit.<\/p>\n

[…] Altres companys no van sortir tan ben lliurats d\u2019aquell \u201crentat de consci\u00e8ncies\u201d. Se sabia que n\u2019havien apallissat brutalment pels motius m\u00e9s f\u00fatils i que seguien fent-ho amb els qui, des dels seus llocs de resid\u00e8ncia, eren qualificats com a desafectes al \u201cglorioso movimiento nacional\u201d. No pogu\u00e9 estranyar-nos massa, doncs, que hi hagu\u00e9s qui, espaordit, prefer\u00eds de su\u00efcidar-se llan\u00e7ant-se al buit des del capdamunt de l\u2019edifici. A punta de dia, l\u2019espectacle d\u2019una manta amagant pietosament el cos d\u2019un ser hum\u00e0 estavellat al terra es repet\u00ed, aquells dies, almenys en tres ocasions\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abHi vam anar molt joves; no m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019homes a mig fer. En aquella \u00e8poca, la gent no madurava tan de pressa com ara… Sorpresos i expectants; fets un garbuix de preguntes sense plausible resposta. M\u00e9s o menys disposats a una esp\u00e8cie d\u2019engrescadora aventura a la qual hav\u00edem d\u2019accedir qui sap si com a braus reconqueridors de la parcel\u00b7la de la nostra terra recentment enva\u00efda per l\u2019ex\u00e8rcit enemic. Una aventura de la qual no en cops\u00e0vem, ni de lluny, la seva colpidora i tr\u00e0gica dimensi\u00f3.<\/p>\n

I v\u00e0rem tornar-ne no pas d\u2019aquella fais\u00f3 que ens havia fet somiar la guerra imagin\u00e0ria, com herois duent llorer al cap i rebuts sota el clamor de multituds abrivades, sin\u00f3 amb les files aclarides per incomptables abs\u00e8ncies, tolits, aplanats de cos i d\u2019esperit. Al voltant nostre s\u2019havia fet el silenci i la fosca. No encaix\u00e0vem en la nova situaci\u00f3! Talment com si la nostra condici\u00f3 de ven\u00e7uts fos quelcom vergonyant\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abMentre dur\u00e0 la guerra, l\u2019anihilament sumari del suposat enemic era adm\u00e8s, al front i a la reraguarda, com a justificaci\u00f3 v\u00e0lida per la vict\u00f2ria final. Mai no s\u2019ha tingut en menys la v\u00e0lua de la vida! Per\u00f2 la fi de la lluita als fronts no detur\u00e0 la sagnia. Anys despr\u00e9s d\u2019aquell hist\u00f2ric 1 d\u2019abril de 1939, a l\u2019Espanya suposadament en pau encara continuaven atape\u00efdes les presons, s\u2019hi celebraven consells de guerra i es fusellaven innocents per la seva significaci\u00f3 ideol\u00f2gica o b\u00e9 sota la inqualificable acusaci\u00f3 de \u201cauxilio a la rebeli\u00f3n\u201d. Quin cinisme! Perqu\u00e8, digueu-me, \u00bfquins havien estat els veritables rebels?\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abEn tornar a casa, encara \u00e9rem joves en edat per\u00f2 les experi\u00e8ncies, de tota mena, ens havien envellit. Perqu\u00e8, a la guerra i les seves seq\u00fceles, hav\u00edem apr\u00e8s coses que cap altra circumst\u00e0ncia de la vida no ens hauria pogut alli\u00e7onar en tan breu espai de temps.<\/p>\n

Hav\u00edem tingut ocasi\u00f3 de comprovar la nostra capacitat de resist\u00e8ncia, de cos i d\u2019esperit, davant l\u2019adversitat; d\u2019apreciar en tota la seva profunditat i grandesa el valor de l\u2019amistat i el companyerisme. En realitat, la comparten\u00e7a d\u2019aquests sentiments f\u00e9u possible la superaci\u00f3 de les pitjors situacions. Companys meus, com us ho he agra\u00eft!\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abTot aix\u00f2, per qu\u00e8? Una guerra civil fa enfrontar els homes, qui sap si en algun cas familiars o amics, o, senzillament, persones que no tenen cap motiu de malvolen\u00e7a entre ells, els separa en b\u00e0ndols oposats i els converteix en adversaris irreconciliables. Hom diu als soldats que tenen \u201cl\u2019enemic\u201d davant seu i que cal anihilar-lo. I, des de les esferes dirigents, solemnials pont\u00edfexs de la pol\u00edtica o salvadors de la p\u00e0tria \u201cmanu militari\u201d, decisors de la pau i de la guerra, addueixen raons aparentment aclaparadores per a justificar-ho. Pel que sembla, sempre hi ha hagut gent disposada a deixar-se temptar pel diable i a encendre fogueres b\u00e8l\u00b7liques des d\u2019unes taules de despatx…<\/p>\n

Tot aquest embolic, no obstant, se\u2019n va per terra quan els suposats adversaris tenen ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer-se, de dialogar o, senzillament, de fer prevaler, per damunt de tot l\u2019accessori, l\u2019esperit d\u2019uni\u00f3 i de conviv\u00e8ncia humana\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\u00abGaireb\u00e9 quaranta anys despr\u00e9s d\u2019acabada la guerra, les v\u00edctimes m\u00e9s directes entre els qui havien defensat la causa republicana: les fam\u00edlies dels qui hi havien deixat la vida, les v\u00eddues, els tolits i els mutilats, encara seguien patint el m\u00e9s inhum\u00e0 aband\u00f3. El r\u00e8gim imposat pels vencedors, fins a la seva fi, els neg\u00e0 sistem\u00e0ticament no nom\u00e9s els drets m\u00e9s primaris, sin\u00f3 tamb\u00e9 el reconeixement de la seva dignitat com a persones.<\/p>\n

Dif\u00edcilment es trobaria, dins la hist\u00f2ria dels pobles civilitzats, semblant exemple d\u2019injust\u00edcia, d\u2019impietat, d\u2019esperit venjatiu\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

Mem\u00f2ries de Ferran Torrescasana Oliva<\/a><\/h2>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Presentaci\u00f3 \u00abSant Corneli. La muntanya sinistra. Remembran\u00e7a d\u2019un sagnant episodi de la Guerra d\u2019Espanya 1936-39, al front de Catalunya\u00bb. Aix\u00ed […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":72241,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-72280","page","type-page","status-publish","hentry"],"yoast_head":"\nFerran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Ferran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Presentaci\u00f3 \u00abSant Corneli. La muntanya sinistra. Remembran\u00e7a d\u2019un sagnant episodi de la Guerra d\u2019Espanya 1936-39, al front de Catalunya\u00bb. Aix\u00ed […]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-12-12T16:59:40+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa-300x225.jpg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"31 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/\",\"name\":\"Ferran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa-300x225.jpg\",\"datePublished\":\"2019-09-30T09:52:58+00:00\",\"dateModified\":\"2019-12-12T16:59:40+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa.jpg\",\"width\":1417,\"height\":1063},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"MEM\u00d2RIES IN\u00c8DITES DE 14 “BIBERONS” DEL BAGES\",\"item\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":3,\"name\":\"Ferran Torrescasana Oliva\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\",\"name\":\"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d\",\"description\":\"\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization\",\"name\":\"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg\",\"width\":41902,\"height\":9887,\"caption\":\"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/\"}}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Ferran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Ferran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","og_description":"Presentaci\u00f3 \u00abSant Corneli. La muntanya sinistra. Remembran\u00e7a d\u2019un sagnant episodi de la Guerra d\u2019Espanya 1936-39, al front de Catalunya\u00bb. Aix\u00ed […]","og_url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/","og_site_name":"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","article_modified_time":"2019-12-12T16:59:40+00:00","og_image":[{"url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa-300x225.jpg","type":"","width":"","height":""}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Temps estimat de lectura":"31 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/","name":"Ferran Torrescasana Oliva - Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa-300x225.jpg","datePublished":"2019-09-30T09:52:58+00:00","dateModified":"2019-12-12T16:59:40+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2019\/11\/Ferran-Torrescasana-Olivaa.jpg","width":1417,"height":1063},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/ferran-torrescasana-oliva\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"MEM\u00d2RIES IN\u00c8DITES DE 14 “BIBERONS” DEL BAGES","item":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/memories-inedites-de-14-biberons-del-bages\/"},{"@type":"ListItem","position":3,"name":"Ferran Torrescasana Oliva"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#website","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/","name":"Bagencs de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d","description":"","publisher":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#organization","name":"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg","contentUrl":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-content\/uploads\/sites\/26\/2018\/02\/logo-memoria-cat.svg","width":41902,"height":9887,"caption":"Associaci\u00f3 Memoria i Hist\u00f2ria de Manresa"},"image":{"@id":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/#\/schema\/logo\/image\/"}}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72280"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=72280"}],"version-history":[{"count":10,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72280\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":72727,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72280\/revisions\/72727"}],"up":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/72241"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=72280"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}