(S\u2019hi inclouen alguns fragments que no van ser llegits per q\u00fcesti\u00f3 de temps)<\/em><\/p>\n Il\u00b7lustr\u00edssim Sr. alcalde, autoritats, estimats \u201cbiberons\u201d, estimats familiars dels \u201cbiberons\u201d, senyores i senyors.<\/p>\n En primer lloc, vull agrair el gest decidit de les institucions, el Consell de les Persones grans i, especialment, del V\u00edctor Feliu i el Joan Cals, de promoure aquest acte de record i reconeixement a les persones que van integrar la lleva del biber\u00f3.<\/p>\n Penso que per a tots nosaltres \u00e9s un honor i un privilegi estar acompanyats avui de tants \u201cbiberons\u201d de la comarca: el Josep Herms, el Jaume Navarro, l\u2019Antonio Vives, el Rosendo Badia, el Tom\u00e0s Dalmau, el Salvador Farr\u00e9s, el Jos\u00e9 Fern\u00e1ndez i el Miquel Pecanins. N\u2019hi ha dos m\u00e9s que no hi han pogut ser: el Joan Casellas i el Miquel Solervicens.<\/p>\n Quanta hist\u00f2ria concentrada tenim aqu\u00ed al davant! I quanta dignitat concentrada!<\/p>\n Aquest \u00e9s un homenatge a aquests 10 biberons, un homenatge als biberons que ja ens van deixar i sobretot \u00e9s un homenatge a tots els biberons que van morir al front de guerra. Un homenatge als joves de Manresa i comarca que fa 80 anys van ser cridats a files quan tenien 17 anys. Per a tots ells el nostre record m\u00e9s sentit.<\/p>\n 17 anys!! Llu\u00eds Llach a \u201cCampanades a morts\u201d canta a un xicot de 17 anys que va ser assassinat per la policia franquista a la matan\u00e7a de Vit\u00f2ria, del 1976, i diu: \u201c17 anys nom\u00e9s<\/u>\u201d. S\u00ed, \u201cnom\u00e9s\u201d. Aquest \u201cnom\u00e9s\u201d ho diu tot.<\/p>\n Pensem en un noi de 17 anys. En els nostres fills quan tenien 17 anys, amb joves que coneguem d’aquesta edat. Ens podem imaginar per un moment qu\u00e8 representa que el <\/span>cridin a files i el portin a una guerra salvatge com la nostra guerra a aquesta edat? Quan tot just comences a transitar per la vida, amb tantes coses per explorar, descobrir, aprendre…, quan tot s\u00f3n projectes, il\u00b7lusions i ganes de viure?<\/p>\n Doncs, nom\u00e9s amb 17 anys van haver de deixar casa seva, els pares, els germans, els amics i amigues, els llocs coneguts, el seu dia a dia, el seu projecte de vida…. i anar al front.<\/p>\n Alguns no havien sortit pr\u00e0cticament mai de la seva ciutat. Un noi de 17 anys del 1938 no tenia res a veure amb un de 17 anys d\u2019ara, quan alguns ja s\u2019han fet un tip de viatjar. Aleshores molts no havien anat ni tan sols a Barcelona. Per aix\u00f2 el xoc encara va ser m\u00e9s b\u00e8stia.<\/p>\n El manres\u00e0 Ferran Torrescasana i Oliva, de la lleva del 40, inicialment anomenada tamb\u00e9 \u201cdel biber\u00f3\u201d, va marxar al front el 10 de mar\u00e7 de 1938. I recordava aix\u00ed el seu comiat a l\u2019estaci\u00f3 del Nord de Manresa:<\/p>\n \u201c… acud\u00ed molta gent a l\u2019estaci\u00f3 manresana. Era el comiat, la parten\u00e7a d\u2019uns nois que feia poc devien haver comen\u00e7at a afaitar-se el borrissol de la cara, que gaireb\u00e9 no coneixien altres horitzons que les parets de la seva llar i els l\u00edmits de la seva ciutat nadiua, i que anaven a la guerra. […] <\/em><\/p>\n Jo havia preferit acomiadar-me a casa, abra\u00e7ar en la intimitat els meus pares i el meu germ\u00e0 i que les seves ll\u00e0grimes i la seva mal dissimulada angoixa nom\u00e9s se\u2019m fessin paleses a mi. Tampoc n\u2019hi havia per tant! No es deia que la nostra abs\u00e8ncia no s\u2019allargaria m\u00e9s enll\u00e0 de quatre dies?\u201d<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>D’un dia per l’altre, el seu reclutament els transformava radicalment la vida. Ahir, al seu poble o ciutat portant una vida normal i corrent, estudiant o aprenent el seu primer ofici… Ara, a les trinxeres. Amb pocs dies de difer\u00e8ncia, de casa els pares a l\u2019infern. Perqu\u00e8 all\u00f2 va ser un infern. Un infern per les condicions extremes en qu\u00e8 molts \u201cbiberons\u201d van haver de viure (de calor i set insuportables), per les morts que van haver de presenciar, fins i tot de companys seus amb qui potser acabaven de parlar i al cap d\u2019uns moments una bomba, un morter o una bala els segava la vida.<\/p>\n La mort, com a companya de viatge i com a amena\u00e7a permanent. A alguns, fins i tot, els va tocar assistir a afusellaments de companys de la pr\u00f2pia lleva que havien volgut escapar-se o no participar en operacions militars su\u00efcides. L\u2019Isidre Parcerisas, de Fals, va veure horroritzat l\u2019afusellament d\u2019un amic seu, tamb\u00e9 de Fals, en Josep Maria Espinalt Sala. El motiu: haver manifestat que volia tornar a casa. Va ser executat davant dels companys, perqu\u00e8 serv\u00eds d\u2019escarment. Es dona la circumst\u00e0ncia que al cap d\u2019uns mesos el mateix Isidre Parcerisas va estar a punt de ser afusellat, en aquest cas, per un piquet de soldats franquistes que l\u2019havien detingut. Per sort, el comandant, en veure\u2019l tan jove, va fer parar l\u2019execuci\u00f3.<\/p>\n \u201cQu\u00e8 ser\u00e0 de nosaltres?\u201d es preguntaven els soldats dia a dia al Segre i a l\u2019Ebre. La por a la incertesa. La por a quedar ferit i que et no poguessin venir a soc\u00f3rrer, la por a morir sol. La desesperaci\u00f3. La lluita per sobreviure. \u00c9s normal que davant d\u2019aquella situaci\u00f3 molts cridessin: \u201cmama, mama!\u201d. Eren massa joves per presenciar i viure aquell horror, massa joves perqu\u00e8 els robessin la vida d\u2019aquella manera.<\/p>\n Alguns ja no van arribar ni al front de guerra. Joan Bastardas Closa de cal Sec, del poble de Camps, mentre feia la instrucci\u00f3 militar va tenir un ensurt de mort, el van tornar a casa malalt, va deixar de menjar i al cap de 8 dies ja era mort.<\/p>\n L\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 anava perdent la guerra i cada vegada cridava lleves m\u00e9s joves. El manres\u00e0 Amadeu Oliveras Camps, el 15 de febrer de 1938, escrivia preocupat una carta al seu amic Celest\u00ed Moncunill, que ja era al front: \u201cAix\u00f2 de les lleves est\u00e0 molt fotut. Veig que cada dia se\u2019m va acostant m\u00e9s. Primer tu i el Miquel, despr\u00e9s el meu germ\u00e0, \u00faltimament el <\/em>[Ramon] Vila i el dia 10 el Ton<\/em> (es referia a l\u2019Antoni Sarri Nigou), que ens va deixar l\u2019abril d\u2019aquest 2018]. […] veig que aquella felicitat que disfrut\u00e0vem abans: el diumenge a pintar o a passar l\u2019estona per fora, el billar, el cinema i sobretot el nostre anhel de constituir una penya est\u00e0 tot a \u201cfer punyetes<\/em>\u201d. I \u00e9s que l\u2019Amadeu Oliveras, el Celest\u00ed Moncunill, el Ramon Vila i l\u2019Antoni Sarri eren un grup d\u2019artistes que anaven a classes de pintura de l\u2019Evarist Basiana a l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis de Manresa. […]. El biber\u00f3 Salvador Farr\u00e9s, aqu\u00ed present, tamb\u00e9 anava a classes amb l\u2019Evarist Basiana i, naturalment, tamb\u00e9 les va haver de deixar. \u201cTots ens lamentem molt\u00edssim<\/em> \u2013escrivia Amadeu Oliveras- que a la nostra plena joventut ens trobem privats del goig d\u2019ella per un dest\u00ed tan cru com la guerra<\/em>\u201d.<\/p>\n El maig del 1938 es produ\u00efa un dels cap\u00edtols m\u00e9s cruents d\u2019aquesta guerra: la lluita per intentar conquerir el cim extremadament fortificat pels franquistes de Sant Corneli, a la Conca de Tremp. L\u2019esmentat Ferran Torrescasana en va resultar ferit: \u201cHe<\/em> quedat tan malm\u00e8s \u2013<\/em>escrivia- que no em puc moure. Per\u00f2 no sento dolor. \u00c9s massa espant\u00f3s el qu\u00e8 m\u2019envolta com per preocupar-me de mi mateix. Ha estat una davallada esgarrifosa entre els cossos d\u2019incomptables companys morts o ferits; els gemecs dels m\u00e9s greus em fan plorar amargament. D\u00e9u meu, quina desfeta\u201d <\/em>[…] \u201cCompto nom\u00e9s divuit anys i m\u2019he convertit en una <\/em>desferra humana.\u201d […] \u201cMalgrat tot, haig de considerar-me un ferit amb sort, i ho agraeixo en el m\u00e9s profund del meu \u00e9sser\u201d[…] <\/em><\/p>\n I bo i ferit, en aquells moments Torrescasana afirma que aquell \u201csacrifici col\u00b7lectiu\u201d <\/em>-com l\u2019anomena ell- ser\u00e0 est\u00e8ril: \u201cEl gener\u00f3s oferiment de tanta sang jove no aconseguir\u00e0 de transcendir en la situaci\u00f3 b\u00e8l\u00b7lica, que romandr\u00e0 invariable. La nostra terra, enva\u00efda fins ben endins per un poder\u00f3s enemic que delira d\u2019abatre-la i subjugar-la, ja no t\u00e9 forces per allunyar-lo. I sento dintre meu, com un fibl\u00f3, un amarg sentiment d\u2019impot\u00e8ncia. Pobra Catalunya! I pobres de nosaltres…\u201d<\/em><\/p>\n Aleshores les lleves pr\u00f2piament dites del biber\u00f3 ja havien estat mobilitzades. Va ser el 27 d\u2019abril del 1938. Havien estat cridats uns 30.000 nois, la majoria de 17 anys. Els havien d\u2019enviar a la rereguarda o a fer feines d\u2019intend\u00e8ncia, missatgeria, infermeria, menjadors, per\u00f2 no, a molts els van enviar a primera l\u00ednia de foc.<\/p>\n A Manresa es van trobar a l\u2019estaci\u00f3 dels \u201cCatalans\u201d, de Manresa-Alta. D\u2019aqu\u00ed cap a Barcelona i cap als fronts. Per a molts el bateig de foc va ser el front del Segre, al cap del pont de Balaguer, a les terribles batalles del Merengue (el mes de maig) i el Baladredo (el mes de juliol), on hi van perdre la vida nombrosos \u201cbiberons\u201d.<\/p>\n El manres\u00e0 Francesc Terra es va trobar immers de ple en l\u2019intent d\u2019assaltar la cima del Merengue, de gran valor estrat\u00e8gic, on els franquistes tamb\u00e9 estaven molt ben parapetats. Una operaci\u00f3 su\u00efcida que va produir una massacre. Francesc Terra, que pr\u00e0cticament no havia tingut instrucci\u00f3 militar, explicava que quan va sortir de la trinxera situada davant d\u2019El Merengue per combatre les forces franquistes es va trobar amb nombrosos \u201ccamarades predecessors, caiguts a la mateixa sortida, batuts per les metralladores enemigues, totes encarades precisament al <\/em>[nostre] lloc de sortida.<\/em> […] Les r\u00e0fegues de metralladora segaven les espigues que queien senceres o esmicolades sobre els nostres caps. <\/em>I de la seva esquadra \u2013[formada per 5 soldats]- va quedar ell sol.<\/p>\n El surienc Joan Baptista Garc\u00eda\u00a0 escrivia sobre els combats d\u2019\u201cEl Merengue\u201d: \u201cAll\u00f2 era una carnisseria. Els crits que jo sentia de cridar a la mare<\/em> […] no t\u00e9 explicaci\u00f3 i hi va haver molts morts de la meva quinta. Va ser un bateig de foc que no pot tenir perd\u00f3\u201d<\/em><\/p>\n Doncs, encara havia de venir la batalla de l\u2019Ebre, la m\u00e9s llarga, sagnant i decisiva de la guerra. Del 25 de juliol al 16 de novembre del 1938. 115 dies que van marcar una p\u00e0gina tr\u00e0gica de la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n A l\u2019\u00e8xit inicial republic\u00e0 de travessar el riu Ebre amb centenars de barques, agafant per sorpresa les tropes franquistes i ocupant 8 pobles i un total de 800 quil\u00f2metres quadrats, seguir\u00e0 la reacci\u00f3, la recuperaci\u00f3, la fase d\u2019atrinxerament, de parapetar-se rere muntanyes de pedres… Aquella ser\u00e0 una guerra de desgast, sanguin\u00e0ria, d\u2019ofensives i contraofensives, amb uns combats dur\u00edssims a les serres de Cavalls, de P\u00e0ndols, a la Punta del Cucuc, a Corbera d\u2019Ebre…, amb m\u00e9s de 4.000 bombes llan\u00e7ades di\u00e0riament; amb l\u2019obertura de pantans que s\u2019emportar\u00e0 nombrosos soldats, molts dels quals no sabien nedar, amb cap\u00edtols d\u2019una brutalitat extrema.<\/p>\n Alguns testimonis bagencs van recordar tota la vida dates concretes d\u2019aquelles ofensives. L\u2019Amadeu Oliveras, la de l\u2019 1 d\u2019agost: \u201cDe 130 que \u00e9rem a la companyia, resultaren 70 baixes\u201d.<\/em> El callussenc Llu\u00eds Sala la del 23 d\u2019agost. \u201cAl mat\u00ed \u00e9rem <\/em>un batall\u00f3 sencer, uns 700 o 800 homes i a les 10 del vespre \u00e9rem 83<\/em>\u201d.<\/p>\n L\u2019ex\u00e8rcit franquista tenia tot el suport amb diners, armes i avions de l\u2019Alemanya nazi i de l\u2019It\u00e0lia de Mussolini i tropes de refresc constant. L’ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica nom\u00e9s podia resistir i endarrerir la seva derrota definitiva. Era un ex\u00e8rcit malm\u00e8s, sovint mal alimentat i mal equipat, mancat d\u2019armament i d\u2019aviaci\u00f3 suficients… Era una lluita desproporcionad\u00edssima. I malgrat tot, quin heroisme, quina valentia, reconeguda pels mateixos adversaris. Ning\u00fa s\u2019explicava aquella resist\u00e8ncia cont\u00ednua, heroica, \u00e8pica dels republicans. Com podia ser? Com podien resistir?<\/p>\n El manres\u00e0 Pere Calvet Soldevila, dependent de la farm\u00e0cia Esteve, va escriure des del front diverses cartes al seu gran amic, el pintor i dibuixant Josep Vila Closes, un altre biber\u00f3 que li tocaria anar al front el gener del 1939.<\/p>\n El 12 d\u2019agost del 38, des del front de l\u2019Ebre, Pere Calvet li demana qu\u00e8 en sap dels companys Llu\u00eds, Isidre i Rosendo. En Vila Closes el devia informar posteriorment de la mort o desaparici\u00f3 d\u2019aquests companys. I aleshores ell li respon: \u201cJosep, m\u2019has fet quedar de pedra i creu que ho he sentit molt i, vertaderament no me les esperava tan males not\u00edcies dels nostres companys. La guerra \u00e9s molt criminal i no se\u2019n pot treure res de bo, per\u00f2 perdre els companys aix\u00ed em sembla que no pot ser<\/em>\u201d.<\/p>\n I en un altre fragment, Pere Calvet li diu: \u201cDe la guerra, Josep, digue\u2019n sempre mal, que per m\u00e9s que en diguis no et pensar\u00e0s el que \u00e9s fins que<\/em> [no] tinguis la desgr\u00e0cia d\u2019haver-hi d\u2019anar. Jo de la guerra, quan de vegades en parl\u00e0vem nosaltres, em feia horror, per\u00f2 no em pensava que fos tan criminal.<\/em> […] Hi ha pobles que estan un xic conservats, per\u00f2 els que per desgr\u00e0cia s\u00f3n a l\u2019abast de l\u2019aviaci\u00f3 i l\u2019artilleria faccioses, talment semblen una pila de rocs. La guerra no \u00e9s m\u00e9s que fam, destrucci\u00f3 i tot el mal que hi pugui haver<\/em>\u201d.<\/p>\n Qui podien ser aquells Llu\u00eds, Isidre i Rosendo que en Vila Closes li havia dit que havien mort o desaparegut? Potser el Llu\u00eds era el fam\u00f3s escultor Llu\u00eds Ur\u00f3 i Servitja, que havia mort precisament al front de l\u2019Ebre? L\u2019Isidre podria ser l\u2019Isidre Puig Serra, desaparegut a Sant Corneli? I el Rosendo potser era el Rosendo Carbon\u00e9s Pons, mort el primer dia \u2013el primer- de la batalla de l\u2019Ebre, el 25 de juliol? No ho sabem. Nom\u00e9s sabem que en Vila Closes ben aviat va haver d\u2019afegir un altre nom a la llista de companys manresans morts, el del mateix Pere Calvet Soldevila, que l\u2019escrivia des del front. \u00c9s un altre dels desapareguts de la guerra.<\/p>\n I mentre es produ\u00efa la carnisseria a l\u2019Ebre, qu\u00e8 feia Europa, la gran esperan\u00e7a de la Rep\u00fablica? Els acords de Munic, del 30 de setembre, havien sentenciat el final de la guerra civil. Anglaterra i Fran\u00e7a cedien a les exig\u00e8ncies d\u2019Hitler d’annexar-se els Sudets. Europa abandonava la Rep\u00fablica a la seva sort.<\/p>\n El 16 de novembre passava l\u2019\u00faltim soldat republic\u00e0 en retirada i els sapadors feien volar el pont de ferro de Flix. S\u2019acabava la batalla de l\u2019Ebre. El balan\u00e7? Uns 20.000 morts i desapareguts de l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica i uns 10.000 morts i desapareguts de l\u2019ex\u00e8rcit franquista. I milers de ferits, malalts i empresonats. De Manresa, hi van perdre la vida una setantena de ciutadans de diverses edats i lleves.<\/p>\n Pel que fa als soldats manresans de la \u201cLleva del Biber\u00f3\u201d, la del 41, en Pep Castilla, de la nostra Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa, ha comptabilitzat que van ser cridats a files 291. Doncs d\u2019aquests 291, hi van haver 67 morts o desapareguts en els diferents combats. \u00c9s un percentatge molt elevat si tenim en compte, a m\u00e9s, que no tots 291 van anar al front.<\/p>\n