{"id":72084,"date":"2019-09-26T11:09:04","date_gmt":"2019-09-26T10:09:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/?page_id=72084"},"modified":"2019-12-12T16:26:59","modified_gmt":"2019-12-12T15:26:59","slug":"que-va-ser-la-lleva-del-bibero","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.memoria.cat\/llevadelbibero\/que-va-ser-la-lleva-del-bibero\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 va ser la “lleva del biber\u00f3”"},"content":{"rendered":"

El nom s\u2019atribueix a la dirigent de la CNT-FAI Federica Montseny, que fou ministra de Sanitat i Assist\u00e8ncia Social en el govern de la Rep\u00fablica entre els mesos de novembre del 1936 i maig del 1937, en con\u00e8ixer el decret de mobilitzaci\u00f3 de les lleves del 40 i del 41 davant l\u2019extrema joventut dels efectius, alguns amb poc m\u00e9s de disset anys acabats d\u2019estrenar. Entre finals de maig del 1938, a causa dels intents de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 per contenir l\u2019avan\u00e7 de l\u2019ex\u00e8rcit franquista en la l\u00ednia del Segre, i el 25 de juliol, amb l\u2019inici de la contraofensiva republicana a l\u2019Ebre, uns 30.000 nois de tot Catalunya que havien de fer tasques auxiliars, es van veure involucrats de ple en els fronts de guerra. Per acabar-ho d\u2019adobar, durant el pen\u00f3s proc\u00e9s de la retirada, hi van afegir els joves mobilitzats de la lleva del 42, nascuts el 1921.<\/p>\n

El context de la guerra era ja clarament favorable a les forces franquistes. El 26 de mar\u00e7 havien creuat el riu Cinca per la Barca de Massalcoreig i ocupat el primer poble de Catalunya; l\u2019endem\u00e0 van establir el primer cap de pont en el marge esquerre del riu Segre, a la Granja d\u2019Escarp, tot i que una ofensiva republicana entre el 8 i el 12 d\u2019abril l\u2019aconsegueix recuperar. Aquesta va ser, per\u00f2, una vict\u00f2ria p\u00edrrica perqu\u00e8, entre el 15 i el 19 d\u2019abril, un cop ensorrat el front d\u2019Arag\u00f3, els franquistes havien completat la conquesta dels territoris catalans del marge dret de l\u2019Ebre i arriben a la Mediterr\u00e0nia; Catalunya quedaria a\u00efllada de la resta de territoris encara sota govern republic\u00e0.<\/p>\n

Per a fer front a l\u2019allau militar franquista que comptava amb l\u2019auxili de forces \u00e0rees, navals i terrestres dels r\u00e8gims feixistes alemany i itali\u00e0, el govern de la Rep\u00fablica orden\u00e0 la mobilitzaci\u00f3 de la lleva del 41, que s\u2019afegiren a la lleva del 40 cridada poc temps abans; l\u2019endem\u00e0 el govern de la Generalitat public\u00e0 el decret en el diari oficial; tamb\u00e9 es van mobilitzar les lleves de 1927 i 1928. El 27 d\u2019abril tots els inclosos en les lleves s\u2019havien de presentar als centres de reclutament m\u00e9s propers; en les citacions s\u2019especificava que havien de dur una flassada, cal\u00e7at, plat i cobert.<\/p>\n

L\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 es reorganitz\u00e0 en tres sectors: el de l\u2019Ebre, el del Segre i el del Noguera Pallaresa i en funci\u00f3 de la proced\u00e8ncia dels nous reclutes van ser destinats, en un principi, a un o altre front, tot i que la rapidesa de l\u2019avan\u00e7 franquista va convertir, ben aviat, l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 en un aiguabarreig de forces i d\u2019or\u00edgens dels seus efectius.<\/p>\n

Els \u201cbiberons\u201d es van trobar amb un ex\u00e8rcit republic\u00e0 mal vestit, mal alimentat, mal armat i amb dissid\u00e8ncies importants dins les l\u00ednies de comanament. Cal afegir que molts dels nous efectius no havien tingut ni temps per a familiaritzar-se amb l\u2019armament i havien fet poca o nul\u00b7la instrucci\u00f3 militar. Aix\u00ed ho explica Josep Massamunt i Marqu\u00e8s: \u00abEs va posar de manifest l\u2019escassa capacitat de direcci\u00f3 i l\u2019esperit de sacrifici d\u2019uns joves que morien lluitant, per\u00f2 gaireb\u00e9 sense con\u00e8ixer les t\u00e0ctiques militars ni l\u2019esc\u00e0s armament de qu\u00e8 disposaven. Aix\u00ed doncs, aquells joves soldats de la lleva del 41, juntament amb els voluntaris del Bruc i altres lleves ja veteranes, entraren en foc i protagonitzaren el m\u00e9s sagnant dels combats el maig de 1938 … L\u2019ex\u00e8rcit de l\u2019Ebre es va dessagnar extraordin\u00e0riament, igual que totes les altres unitats de suport vingudes dels fronts del Segre i la Pallaresa\u00bb.[1]<\/sup><\/a><\/p>\n

L\u2019historiador Edmond Vall\u00e8s, afirma que: \u00abL\u2019aut\u00e8ntica batalla de Catalunya va ser la llarga batalla de quatre mesos on van quedar delmats els Ex\u00e8rcits de l\u2019Ebre i de l\u2019Est, nodrits de lleves catalanes. Els turons de la Terra Alta foren el cementiri de l\u2019Ex\u00e8rcit popular de Catalunya\u00bb.[2]<\/a><\/p>\n

Segons recull Llu\u00eds M. Mezquida del testimoni sobre els dies de P\u00e0ndols d\u2019Enric Delgado, sub-comissari general del V Cos de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0, \u00ables baixes registrades en la 11 Divisi\u00f3 de L\u00edster, foren unes 5.000 entre les que es comptaven 2 caps, 10 comandants de batall\u00f3, 43 capitans, 147 tinents i 4.600 classes i soldats. Els barrancs de P\u00e0ndols, -escriu dolorit- que eren coberts de cad\u00e0vers, marcaven per a la hist\u00f2ria aquest gran mass\u00eds muntany\u00f3s, com a teatre del m\u00e9s gran combat de la guerra. Amb ell es pos\u00e0 cloenda al xoc m\u00e9s sagnant de la guerra, amb l\u2019enfrontament de les dues millors unitats dels ex\u00e8rcits en lluita\u00bb. El mateix Mezquida escriu que pel b\u00e0ndol feixista \u00ables baixes de la IV Divisi\u00f3 de Navarra van ser de 273 morts i 1.781 ferits, a les que cal afegir les de les 16,17 i 18 Banderes del Ter\u00e7 agregades a la gran Unitat i que suposaren 36 morts i 440 ferits\u00bb.[3]<\/a><\/p>\n

Josep Vives Ciurana, en testimoni recollit per Andreu Caralt Gim\u00e9nez, conclou que: \u00abAll\u00f2 no es podia guanyar mai, vam creuar l\u2019Ebre amb espardenyes i sense cartutxeres. Com volien guanyar la guerra? Si era una lluita d\u2019un fusell contra un tanc!\u00bb[4]<\/a> Per la seva banda, Antoni Quintana Torres, ide\u00f2leg de l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la Lleva del Biber\u00f3 i el seu president durant vint-i-cinc anys, explica que: \u00abReplegats a la Fatarella reb\u00e9rem forces de refor\u00e7, que aguantaren encara uns quants dies l\u2019allau franquista. Nosaltres reb\u00e9rem ordre de passar a l\u2019altra banda del riu Ebre. De m\u00e9s de 500 que el pass\u00e0rem a la fi de juliol, ara cab\u00edem tots en un cami\u00f3. No arrib\u00e0vem al centenar\u00bb.[5]<\/a><\/p>\n

El manres\u00e0 Salvador Farr\u00e9s explica que: \u00abEl Franco, des de l\u2019altra banda, els esperava i els seguia en tot. Quan els va tenir tots all\u00e0, va dir: ara \u00e9s la meva i va fer el que va voler. Per\u00f2 si \u00e9s que no hi havia material per fer aix\u00f2! Ning\u00fa no ens va ajudar, ning\u00fa! Ens van abandonar! El govern de la Rep\u00fablica no tenia cap mitj\u00e0 per fer aix\u00f2, cap! La prova \u00e9s aquelles barquetes amb aquells taulons per passar l\u2019Ebre. Home, aix\u00f2 nom\u00e9s ho fa la canalla quan surt al carrer! Aix\u00f2, un militar no ho pot fer, perqu\u00e8 sap que si passa no tornar\u00e0, \u00e9s que no pot tornar! H\u00f2stia, que hi ha l\u2019Ebre pel mig! Aquella gent havia d\u2019anar endavant o endarrere i com que endavant no hi van poder anar… es van quedar aqu\u00ed\u00bb.[6]<\/a><\/p>\n

Ra\u00fcl Romeva i Rueda, Conseller d\u2019Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, que signa el pr\u00f2leg de l\u2019esmentat llibre, diu que la Lleva del Biber\u00f3 \u00abrepresenta com pocs altres fets d\u2019aquells anys la brutalitat de la guerra. Aquells joves, adolescents en un temps d\u2019utopies i d\u2019esperances, van topar violentament contra una realitat ferotge. Molts van morir al front, altres van prendre el cam\u00ed de l\u2019exili, que en molts casos els va situar de nou al camp de batalla de la Segona Guerra Mundial, i encara d\u2019altres van ser empresonats i represaliats pel r\u00e8gim feixista. Fos com fos, les seves vides van quedar per sempre marcades per uns fets que ni ells ni ning\u00fa haurien hagut de viure, ni aqu\u00ed ni enlloc. Uns fets, tanmateix, que ni ells ni nosaltres haur\u00edem d\u2019oblidar mai\u00bb.[7]<\/a><\/p>\n

Pel que fa als soldats manresans de la Lleva del Biber\u00f3 del 41, Pep Castilla, investigador integrant de l\u2019Associaci\u00f3 Mem\u00f2ria i Hist\u00f2ria de Manresa, ha comptabilitzat que van ser cridats a files 291 i que d\u2019aquests, hi van haver 67 morts o desapareguts en els diferents combats. \u00c9s un percentatge molt elevat si tenim en compte, a m\u00e9s, que no tots 291 van anar al front.<\/p>\n

\"\"<\/a>
Dibuix d\u2019Amand Dom\u00e8nech i Casanova, 224 Brigada, que recorda l\u2019atac a la Sentiu (La Noguera) el 27 de maig del 1938. Aquest dibuix va ser la portada del full informatiu editat per l\u2019Agrupaci\u00f3 de Supervivents de la lleva del biber\u00f3-41 corresponent al mar\u00e7 del 1987, i tamb\u00e9 va ser portada del poemari de Llu\u00eds Badia i Torras (Call\u00fas, 1920-Nav\u00e0s, 1998), editat per l\u2019Agrupaci\u00f3 el 1990.<\/figcaption><\/figure>\n