«A Pàndols, allà queien les bombes igual com plou»

Ramon Barons diu diverses vegades que ha estat molt de sort. En el front de l’Ebre una bala li tocà l’orella esquerra, un parell de centímetres més endins i… «Si no hagués estat per la sort, no es coneixeria de mi». Marxà de Cardona en un camió fins la caserna de Carlos Marx amb un convilatà: Antonio Tebas. Hi ha una fotografia datada el vuit de maig del 1938 en vigílies d’anar cap al front del Segre, però la seva unitat, la tercera companyia corresponent a la 224 brigada de la 60 divisió quedà a la rereguarda de Balaguer.

El van dur al front de l’Ebre i recorda el seu pas per la Pobla de Massaluca, Corbera, Gandesa i la serra de Pàndols on el van fer presoner. A Almacelles el van fer pujar a un tren de càrrega fins a Miranda de Ebro. Recorda que els espanyols no els donaven menjar i que els italians sí, i que els donaven llaunes de sardines. Té present els noms i cognoms dels companys més propers i d’on eren: Esteve Codonyat Miralpeix, de Viladrau, Ramon Llort Muixí, de Terrassa i José Delforn, d’Olot. També recorda un kapo, com anomenaven els nazis al delinqüent comú que posaven al front de cada barracó i que manava als interns d’un camp de concentració, un personatge «dolent, molt dolent».

A Miranda de Ebro, gana, fred i xurriacades. El kapo en qüestió li etzibà un mastegot un dia que intentava recollir una mica més de menjar de les sobralles. El record de la bufetada rebuda l’ha acompanyat tota la vida. Va jurar que si mai se l’hagués trobat de cara i en altres circumstàncies «hi hauria hagut la batalla més gran», perquè allà, al camp de concentració, no si havia pogut tornar.

Ramon Barons va passar quatre mesos pres mentre esperava un aval des de Cardona que es feia pregar. Explica que la seva mare va recórrer a alguns cardonins guanyadors de la guerra que li negaven fins i tot conèixer el seu fill i té un record agraït per a qui va signar l’apreciat i indispensable document.

Imatges

Video