Intervenció de Valentí Junyent, alcalde de Manresa

• Rosendo – Joan – Tomàs – Salvador – José – Josep – Jaume – Miquel – Miguel – Antonio
• Directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya
• President del Consell Comarcal del Bages

Representants de:

• l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó
• del Consell de la Gent Gran de Manresa i del Consell de la Gent Gran de la Comarca del Bages
• i de l’Associació Memòria i Història de Manresa
• Senyores i senyors

«Avui ens acull Manresa. Ahir i aquí mateix ja fa 64 anys i amb el cor colpejat d’un fort sentiment d’enyorança de deixar els pares i familiars i enfrontar-nos a un destí incert i preocupant, intervenint en una guerra que no l’havíem pas provocat ni desitjat ».

Són les paraules que Pere Sobrerroca va pronunciar en el seu vibrant parlament de benvinguda a la trobada de la Lleva del Biberó que es va fer a Manresa el 26 d’abril de 2002, com ens recorda el targetó de l’acte que teniu a les mans.

Avui, 80 anys després d’aquell nefast 1938, Manresa us torna a acollir per retre un merescut homenatge als manresans i als bagencs d’aquella Lleva del Biberó, formada per uns milers de nois que –com assegurava l’històric president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, Antoni Quintana –un ‘manresà’ nascut a Capellades- “es van veure transportats brutalment de les seves perspectives il·lusionades de treball en alguns casos, d’estudis en altres, als horrors d’una guerra civil en què molts hi deixaren la vida”.

La majoria no havien complert els 18 anys quan es van veure abocats a viure en el camp de batalla la crueltat de la guerra civil espanyola. Molts van morir al front i altres van acabar a l’exili, o empresonats i castigats pel règim franquista.

Per això, avui més que mai, davant dels intents d’esborrar l’etapa més negra de la història recent de l’Estat espanyol i enmig d’un més que preocupant augment dels moviments feixistes, hem de reivindicar la memòria d’aquells que van perdre la joventut o fins i tot la vida en aquella infausta guerra.

La nostra obligació és dignificar la seva memòria i lluitar contra l’oblit, com fem avui amb aquest acte d’homenatge, perquè qui perd la memòria no només perd la identitat, sinó que té al davant un futur incert. Ho hem de fer per justícia, perquè tenim un deute històric i moral amb aquells joves, però també perquè les noves generacions puguin continuar gaudint dels drets i les llibertats que tants sacrificis va costar guanyar.

A més a més, en uns moments de forta crispació política, hem de ser capaços també de prendre exemple de l’esperit amb què es va fundar en el seu dia l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó: l’amistat i l’entesa entre tots aquells que van ser cridats a les armes i a enterrar al camp de batalla la seva joventut, sense distingir en quin dels dos bàndols lluitaven.

Aquelles vivències realment inhumanes de fa 80 anys, com deia també el 2002 Pere Sobrerroca, van propiciar “un sentiment de companyonia que s’ha mantingut, es manté i es mantindrà viu mentre quedin dos supervivents de la nostra lleva”.

Tota una lliçó que molts haurien d’aprendre enlloc d’atiar vells fantasmes amb mentides i falsedats que només provoquen divisions i enfrontaments. Per això és tan important mantenir viva la memòria d’aquells joves i tenir molt presents els lamentables episodis de la nostra història que no s’haurien de tornar a repetir.

Moltes gràcies.