Intervenció d’Agustí Comas i Guitó, president del Consell Comarcal del Bages

Bon dia a tothom,

Com a president del Consell Comarcal del Bages, i en nom de la institució que represento, som conscients que teníem un deute com a comarca amb totes les persones que van formar part de la lleva del biberó i per extensió també als seus familiars.

És per això que quan se’ns va plantejar des del Consell de les Persones Grans del Bages la possibilitat d’organitzar aquest acte d’homenatge juntament amb l’Ajuntament de Manresa, no vaig tenir cap dubte que havíem de tirar-ho endavant, i m’agradaria agrair molt especialment al Sr. Joan Cals i l’Associació Memòria i Història de Manresa la seva implicació perquè aquest acte fos possible, així com a totes les persones que ens han aportat documentació, contactes i han fet que avui puguem reunir-nos en aquesta sala de plens i retrobar-nos amb aquests nou supervivents de la nostra comarca, cinc de la ciutat de Manresa i quatre de la resta del Bages per reparar aquest deute històric que teníem amb tots ells.

Però a part de l’emotivitat de l’acte d’avui, personalment em quedo amb la feina prèvia que he pogut compartir amb tots ells a l’hora de preparar aquests acte, escoltant les seves esfereïdores experiències i com van poder sobreviure’n, no oblidem que molts d’ells tenien 17 anys, estaven en plena joventut i vivint una situació que no els pertocava. No m’agradaria fer gaires símils amb la situació actual, perquè estem parlant d’una guerra, però recordo en una de les converses que ens explicaven com havien arribat a Mallorca atapeïts en una bodega d’un vaixell i com amics seus morien pel camí, per falta d’aliments o de roba, situacions que malauradament tots visualitzem encara a dia d’avui, tots i totes tenim en ment les imatges de persones arribant atapeïdes en pasteres i vaixells a les platges europees, passa el temps i sembla que com a societat no avancem, aquests exemples ens han de fer reflexionar i mirar què estem fent malament perquè en ple segle XXI segueixen passant les mateixes situacions com les d’un segle enrere.

No m’agradaria acabar la meva intervenció sense oblidar que, actualment al nostre país, encara es segueixen vulnerant els drets i les llibertats de les persones i que tenim molt a prop d’aquí ( a la presó de Lledoners) presos polítics, molta força per a tots ells i també per les preses polítiques i les persones exiliades, segur que l’exemple de la lleva del biberó ens servirà per a construir un futur millor. Una forta abraçada a les nou persones que esteu avui aquí i a les vostres famílies però que faig extensiu a totes les que vàreu forma part d’aquesta generació i que tant ens heu ensenyat.

Moltes gràcies.