«Qui no va perdre la vida, va perdre la joventut»

El 2 de desembre de 2018 la històrica sala de plens de l’Ajuntament de Manresa va ser el marc de l’homenatge ciutadà als “biberons” encara vius, alguns dels quals eren part d’aquell llistat de 291 joves manresans que van ser mobilitzats amb disset anys per anar als fronts de l’Ebre i de la línia del Segre, quan el resultat final de la guerra civil estava ja més que decidit a favor dels sublevats feixistes.

La iniciativa va sorgir de Joan Cals i Víctor Feliu, del Consell de les Persones Grans de Manresa i del Bages, que la van proposar a l’Ajuntament de Manresa i a l’Associació Memòria i Història de Manresa.

El mes de setembre l’Ajuntament de Manresa feia una crida a qui volgués aportar informació sobre soldats que havien format part de la lleva del biberó. Aquesta crida suposava l’inici del procés que havia de desembocar en l’homenatge del dia 2 de desembre. A finals d’octubre, l’Ajuntament i el Consell Comarcal del Bages signaven conjuntament un recordatori i posaven a disposició dels interessats els serveis de la regidoria de la Gent Gran per als manresans i els propis del Consell per als de la comarca; així es va poder contactar amb cinc «biberons» de Manresa i quatre d’altres poblacions de la comarca.

Fruit d’aquesta crida, diverses persones van aportar el seu testimoni propi o d’un familiar i es va fer una trobada el dia 20 de novembre a la tarda al Centre Cultural el Casino per tal de fer un primer intercanvi de testimonis, trobada que va ser molt emotiva i va servir per preparar l’acte del dia 2.

Josep Herms Mateu, Jaume Navarro Torras, Antonio Vives Masip, Miquel Solervicens Vila, Rosendo Badia Trullàs, Tomàs Dalmau Colom, Salvador Farrés Oliveras, Joan Casellas Soler, Miquel Pecanins Fainé i José Fernández Olmo van ser els homenatjats i a través d’ells tota una generació en la qual, en paraules de Joaquim Aloy, «qui no va perdre la vida, va perdre la joventut». L’acte d’homenatge va ser organitzat per l’Ajuntament de Manresa, el Consell Municipal de les Persones Grans de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, el  Consell de les Persones Grans del Bages i l’Associació Memòria i Història de Manresa. També comptà amb la col·laboració de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 i de la Generalitat de Catalunya.

El periodista Abel Gallardo explicava a les pàgines de Regió7 del dia 3 de desembre com va anar l’acte institucional: «La sala de plens, on va tenir lloc l’acte, es va omplir de gom a gom i es va habilitar una sala annexa per encabir-hi la gent que no hi va poder entrar per manca d’espai. A la sala, una pantalla per poder seguir l’homenatge. A l’acte també hi van intervenir l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el president del Consell Comarcal del Bages, Agustí Comas; i Joan Cals, en representació del Consell de la Gent Gran. També es va fer esment, en diverses intervencions, al capelladí Antoni Quintana, impulsor el 1982 de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41. Carme Garcia, directora general de Memòria Democràtica, càrrec que depèn del departament de Justícia, va entonar el mea culpa per haver trigat tant a fer un acte d’homenatge com el celebrat a Manresa: «no hem abordat el tema de la memòria històrica com calia. Ara hi ha dificultats per organitzar aquests homenatges perquè molts avis ja no hi són. I, per tant, aquest retard hem de poder reparar-lo amb la màxima brevetat possible, i per aconseguir-ho és fonamental la tasca del territori i de les entitats que posen en valor la memòria històrica».

Tot i els pocs membres de la Lleva del Biberó que ahir podien ser presents a l’acte, Garcia va destacar que es tractava d’un acte «de memòria en estat pur» amb testimonis que ho van viure en primera persona. Per emfatitzar la importància d’actes, com el que va tenir ahir lloc a Manresa, va citar el conseller de la Generalitat, Raül Romeva, pres per la Justícia espanyola a Lledoners: «Que la memòria ens faci guanyar un futur construït en la dignitat».