Transcripció

Campanya a 4 de juny de 1938

Al meu volgut amic Josep Vila i Closes

Volgut amic: Tip d’esperar en va la teva esperada carta per poder contestar-te em veig obligat a escriure’t sense haver-la rebut. La carta que em vas escriure l’hi vaig posar la direcció meva de Sta Coloma i segurament que quan va arribar allà jo hi ha n’era fora; però si els correus anessin com haurien d’anar la carta no s’hauria perdut perquè de sobres ho saben el quartel d’allà a on sóc jo.

Crec que estaràs en perfecte salut com tota la teva família i jo per ara no puc pas desitjar-la millor. He passat uns quants dies una mica malament degut a una injecció que em van donar contra el tifus, però ara ja em troba com si res no em hagués passat.

De des de que et vaig escriure aquella carta fins avui ja hi fet bastants canvis i he estat en tres campaments diferents.

Et vaig escriure des de el campament de Bellprat a on vaig aprendre la instrucció de guerriller i el pas i a continuació vam passar cap a Sta. Coloma que em van ensenyar la instrucció del fusell i practiques de tir. Des de Sta. Coloma que érem uns 700 homes de totes les quintes, però cap de Manresa, ens van portar cap el front de Lleida, que hi he passat tots els dies més bons des que sóc fora de casa. Tots els dies em banyava en una bassa tant gran o potser més que la de Sant Pau i de fruita mai n’he menjat tanta com aquells 15 dies que hi vaig ser, sense tirar un sol tir i et puc dir que allò no era guerra sinó un veraneig, algun dia i havia un bombardeig d’artilleria però sempre les bateries nostres tiraven el Castell de Lleida i ells les tiraven a un pobre poble que hi ha a la nostra banda de riu; però que nosaltres eren molt apartat d’ell.

Després ens van rellevar i ens van portar cap a uns 15 quilòmetres endarrere i ara fa uns 3 dies que estem a 19 quilometres de Lleida a un poble anomenat Juneda, i segons rumors farem algunes marxes mes a peu i segurament cap a Mollerussa, cosa que m’agrada molt perquè d’en mica en mica ens anem acostant a casa i avui un pas i demà un altre potser arribarem a Manresa. I encara que no hi arribem tant sols arribés fins a Cervera segurament que em deixarien venir, perquè tots els que tenen família pels pobles de la vora els donen permís per anar a casa i si no ens van enganyar ens van dir que farien els possibles perquè ho poguessin tots els que teníem la família aquesta part la poguéssim veure. Ara que de coses se’n prometen molta i no ens poden posar massa la mel a la boca perquè ens podríem trobar en un desengany com el que tindré si no puc venir.

També tinc de dir-te que soc enllaç, no sé si saps què és; però els enllaços el nostra servei es du els partes d’un lloc a l’altre tant cap a primera línia com endarrere i tant si ha jarana com si no n’hi ha. Això a casa no els hi diguis perquè ells es pensen que es com una enchufe i que no tinc gaire perill; però a la realitat en tinc tant com els altres sinó més, perquè en cas de combat som els que primer vol liquidar l’enemic, perquè el parte que portem no arribi el seu destí.

Quan m’escriguis diguem si ho han censurat gaire tot això que t’escric, perquè sobres el que toca amb l’exercit no podem dir res, però jo l’hi poso i si volen ja ho censuraran i crec que tot el que dic no es res de compromís.

Dóna records a casa i digues-los que estic molt bé i que ja m’han canviat el ranxo que ja no ens donen col i patata que tot plegat era calderada, sinó que ens donen patates amb mongetes o cigrons amb suc i que son molt bons.

Records els teus pares i la teva germana i tothom que et pregunti per mi i esperant la contesta es despedeix el teu amic que soc

Pere Calvet

16 División, 23 Brigada Mixgta

91 Batallón   2ª compañía

Base 8ª CC nº 12