Transcripció

En campanya a 16 d’Agost de 1938.

Al company Josep Vila Closas.

Volgut amic: Seria el meu gust que el rebre la present et trobessis amb bona salut amb els teus pares i germana. La meva per ara no pot ser millor.

El dia 12 del present et vaig escriure una carta que de segur hauràs rebuda i més o menys feia una hora que l’havia entregada al correu que hem van entregar la teva amb fetxa del 9 de Juliol. No tinc paraules per explicar-te l’alegria que vaig tenir el veure que la carta que em donaven era escrita teva, i era la primera que rebia després de les cartes que m’has escrit.

El meu intent era escriure’t de seguida, però com que de segur que les hauries rebudes juntes, vaig pensar serà millor esperar uns quants dies i així l’hi farà més goig el rebre-la. En la carta que vaig escriure a casa ja els hi vaig posar que havia rebut carta teva.

Estic esperant, amb deliri, la contesta de la carta que et vaig escriure fa 3 dies per poder llegir notícies més fresques, perquè del 9 del més passat fins el 12 del present et poden haver ocorregut moltes coses. En la carta veig que hi ha et comencen de moure la quinta i que se jo, si a hores d’ara ja fas instrucció o estàs mobilitzat, perquè aquí de premsa en veiem poca i no sabem com va la rataguàrdia. Em tot això ja comprendràs com espero la teva carta, que crec no serà com les tres primeres.

Josep, m’has fet quedar de pedra i creu que ho he sentit molt, i verdaderament no me les esperava tan males notícies dels nostres companys. La guerra és molt criminal i no se’n pot treure res de bo; però perdre els companys així, em sembla que no pot ser. Ara que de vegades aquests que els diuen “desaparecidos e ignorado su paradero” son presoners o perduts que després surten a alguna altra Brigada o també poden ser incomunicats. Però sigui com sigui de companys se’n perden Josep, perquè jo de companys de campanya alguns n’he perdut.

Josep, de notícies per dir-te no en tinc, ja amb l’altra carta et vaig explicar com vivia; però ja que veig que d’un dia a l’altre hauràs d’anar a defensar la pàtria, et puc fer unes quantes advertències. La primera que no te cargues mucho, que ho tindràs (perdona, tinc son i per això m’equivoco tant) que llençar com m’ha passat a mi. Quan marxes de casa sembla que t’han de faltar coses, però després vas veient que de moltes coses en pots prescindir i el dia que has de córrer ho has de llençar. Jo em vaig quedar només amb la caçadora, camisa i pantalons, però en 8 dies vaig tenir 3 mantes i ara m’he quedat amb un capot i em fotu de fred a les nits. En segona que no t’amoïnis per res perquè quan entres a la mili “se tienen que dejar los cojones en la puerta” i tu has de funcionar per complir com una màquina. Noi, no m’aguanto de son, faig 4 hores de guàrdia de nit i 4 de dia i me’n tinc que anar a dormir.

Records a casa, els companys i companyes i els teus pares i germana, tu rep una abraçada del teu amic

Peret.

Salud i República. Gràcies del paper i sellos.