Transcripció

A molt meu volgut amic Josep Vila Closas

Camp d’instrucció del terme municipal de Bellprat a 28 de maig de 1938

Volgut company: Complint la meva paraula d’escriure’t, em poso a fer aquestes quatre ratlles de corre cuita, comptant-te les meves aventures i apropant-me tant com puc a la realitat.

Tu sabràs que el 20 d’aquest mes vaig marxar de casa per complir el meu deure militar que tots estem obligats. També potser saps que vaig estar un dia el quartel del Guix i per cert que allà estava molt bé.

Perdona una falta Josep –comptant-te les peripècies que passo em descuidava de dir-te en començar la carta que estic en perfecte estat de salut, com crec no deu ésser menys el teu i també dir-te que és el que més desitjo que donguis part a casa, que as rebut carta i a veure si ells ja han tingut les dues que els hi vaig escriure i que fins aquest moment no em sé noticies de la mare i les ties, com també tota la família, cosa que no m’estranya pels motius que més avall podràs llegir.

Torno a reprendre les aventures. El 21 vaig sortir de Manresa amb queviures pels 2 dies que ens van donar el cuartel amb direcció a Segarra del Gaià (antes Santa Coloma de Queralt), de les quatre que anem sortir del cuartel (hem sortit uns 25) tots de la província de Lleida i Aragó) no marxarem amb el tren fins a les 9 ½, -es a dir- que les 5 hores que vaig ésser ací ens van tenir entretingut d’un lloc a l’altre sense poder-me separar un moment del sergent; que per aquest motiu no vaig poder despedir-me dels amics ni tant sols dels de casa que era el que més desitjava. Amb el tren arribarem fins a Cervera i allí ens quedarem a dormir amb pallisses que ens deixaren els pagesos. Fins l’endemà el matí que tornarem a reprendre el viatge fins a Segarra del Gaià el que teníem de fer a peu carregats com anàvem uns 27 quilòmetres i els hauríem fet sinó trobarem un camió que ens i va portar. Aquí aquest poble les coses ja es van espatllar un xic, el ranxo no era tan bo com ací Manresa però el que més vaig trobar va ésser que ens portaren a unes golfes per dormir que no hi havia palla ni finestres, es a dir –finestres sí que ni avien 6, però no hi havien vidrieres amb un fred que hi teníem que ens pelàvem, això que de palla en vàrem anar a buscar, però, noi, cap aquí dalt es veu que no hi ha estiu perquè som a últims de maig i fa uns vents molt freds i a les nits ja et dit els (pares), això que el sol ja pica de dia he. En aquest poble ens hi vàrem estar 1 dia i ½ i a llavors ens varen dur aquí a aquest camp d’instrucció, cosa que em va agradar marxar d’allà perquè ens van dir que aniríem a un lloc que estaríem molt bé per dormir, encara que pel ranxo la passaríem prima però sempre trobaríem coses a les cases de pagès; alguna cosa la vam endevinar però l’altre no. Sortirem del quartel de Sta. Coloma allà a les nou hi arribarem aquí a les 11 la marxa la tinguérem de fer a peu, uns 6 o 7 quilometres. Perdona vaig molt de presa. A l’arribar aquí, nosaltres ens pensàvem que era un cuartel, però vam veure un bosc molt gran quan ens van dir que aquí havíem d’acampar i que com era de nit, dormiríem com poguéssim, així és que vam tenir de dormir el ras, fins l’endemà que ens vam fer chaboles corrent perquè estava núvol i en elles dormint i crec que és diferent de dormir en chaboles o llit amb matalàs de llana, però res és la guerra i per ella ens em de sacrificar.

El matí a les 6 de peus a terra, a les 7 esmorzar, a les 9 instrucció fins a la una, a les 2 dinar, a les 3 instrucció fins a les 7, a les 8 sopar i a les 10 dormir i així vaig passant la trista vida.

El escriure’t aquestes ratlles recordo molt bé el que em va dir el Rosendo amb una carta –deia així (Peret disfruta tant com puguis perquè si as de marxar ja se t’haurà acabat). I creu Pepito que és veritat aquí no es coneix diumenge ni cap festa, tots els dies son iguals i fins ara no ha arribat ni correu ni premsa al campament que estic.

En aquest campament hi ha molta disciplina, fem tots els serveis com si fóssim gairebé al front. HI ha s’ha acabat allò que anar a la guerra era anar a festa major i anar enrere. Ara és el revés , molta disciplina perquè es l’única manera d’anar endavant.

Pepitu dóna records a tothom que et pregunti per mi, principalment als teus pares i la teva germana i tu rep una forta estreta de mà del teu amic que sóc

Pere Calvet

Records a casa. Isabel, gràcies per l’espetec que és molt bo.

La direccció és: 16 División grupo de instrucción

Base 8 3 Batallón 2ª compañía

Gràcies pel paper

Quan m’escriguis diguem què en sabeu del Rosendo i si pot escriure enviem la direcció.

Digues a casa que si rebeu alguna carta d’algun amic meu que me l’envieu.

Salud.