Cartes des del front de guerra de Pere Calvet i Soldevila (Manresa, 1920-Front de l’Ebre, 1938?) a Josep Vila Closes (Manresa, 1921-2005)

Pere Calvet i Soldevila, dependent de farmàcia, de la lleva del 41, va morir (desaparegut) al Front de l’Ebre. Va escriure, entre el 28 de maig i el 16 d’agost del 1938, quatre llargues cartes al seu amic, el també manresà, Josep Vila Closes[1] que són les que presentem en aquest apartat. Desconeixem el contingut de les respostes de Vila Closes que probablement duia a sobre Pere Calvet en el moment de la seva mort violenta; una d’aquestes respostes la va escriure Vila Closes el dia 9 de juliol com explica el mateix Calvet en la darrera carta. Un cosí germà seu, Lluís Soldevila i Mominó, dóna pistes de Pere Calvet en les seves memòries[2]: «A la família del pare, un fill únic d’una germana seva separada -per tant, nebot del pare i cosí germà meu- fou de la lleva del biberó. Marxà de casa i no hi tornà. Treballava a la farmàcia Esteve. Sembla que la direcció del lloc on treballava es mig comprometé amb bones paraules a fer quelcom per ell. En realitat no feren res. Es veu que era un xicot d’idees esquerranes. Es deia Pere Calvet i Soldevila; pel meu germà i jo, el cosinet Peret».

En la primera carta, redactada set dies després de la sortida de Manresa, Calvet relata el pas pel camp d’instrucció de Bellprat i com hi arriba. És una carta de redactat fresc, encara no coneix la guerra de debò tot i que: «En aquest campament hi ha molta disciplina … s’ha acabat allò que anar a la guerra era anar a festa major i anar enrere. Ara és el revés: molta disciplina perquè és l’única manera d’anar endavant».

En la segona carta, escrita des de Juneda, ja dóna notícies de la guerra centrada sobre la ciutat de Lleida. Fa d’enllaç, feina que confessa que té els seus riscs, perquè: «en cas de combat som els primers que vol liquidar l’enemic perquè el “parte” que portem no arribi al seu destí». I tot i que l’amoïna la censura militar, escriu allò que li sembla: «si volen ja ho censuraran i crec que tot el que dic no és res de compromís».

En la tercera carta, Calvet no dóna cap nom de població, només diu que l’escriu en un temps de descans després que la seva brigada hagués operat en l’ofensiva republicana de l’Ebre. És un redactat pessimista, tenebrós, propi d’aquell que ja coneix el resultat de la guerra i que n’ha viscut els estralls de tota mena que produeix un conflicte bèl·lic: «De la guerra, Josep digues-ne sempre mal, que per més que en diguis no et pensaràs el que és fins que tinguis la desgràcia d’haver-hi d’anar … La guerra no és més que fam, destrucció i tot el mal que hi pugui haver».

La quarta i última carta de Calvet a Vila Closes du la data de 16 d’agost, tres mesos dia per dia abans de la data de l’acabament oficial de la batalla de l’Ebre el 16 de novembre. Ja li ha comunicat que els amics pels quals s’interessava en la tercera i que responen als noms de Lluís, Isidre i Rosendo,[3] consten com a desapareguts: «M’has fet quedar de pedra i creu que ho he sentit molt, i verdaderament no me les esperava tan males notícies dels nostres companys». I aprofita per donar-li diversos consells ara que sap que també mobilitzaran la lleva del 42, la de Vila Closes: «Quan marxes de casa sembla que t’han de faltar coses, però després vas veient que de moltes coses en pots prescindir i el dia que has de córrer, ho has de llençar».

Primera carta  (28/05/1938)

Segona carta  (04/06/1938)

Tercera carta  (12/08/1938)

Quarta carta   (16/08/1938)

[1] Per a Josep Vila Closes veg. http://www.memoria.cat/vila-closes

[2] http://www.memoria.cat/soldevila/sites/memoria.cat.soldevila/files/vivencies.pdf, pàg. 30

[3] ALOY, Joaquim. Acte d’homenatge a la Lleva del Biberó. Intervenció llegida al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa, el 2/12/2018. «Qui podien ser aquells Lluís, Isidre i Rosendo que en Vila Closes li havia dit que havien mort o desaparegut? Potser el Lluís era el famós escultor Lluís Uró i Servitja, que havia mort precisament al front de l’Ebre? L’Isidre podria ser l’Isidre Puig Serra, desaparegut a Sant Corneli? I el Rosendo potser era el Rosendo Carbonés Pons, mort el primer dia –el primer- de la batalla de l’Ebre, el 25 de juliol? No ho sabem. Només sabem que en Vila Closes ben aviat va haver d’afegir un altre nom a la llista de companys manresans morts, el del mateix Pere Calvet Soldevila, que l’escrivia des del front. És un altre dels desapareguts de la guerra».