Cartes des del front de guerra d’Antoni Baraldés i Purtí (Santpedor, 1920-Front de Balaguer, 23/5/1938) als seus pares i germans. Notificació de la mort d’Antoni Baraldés.

Antoni Baraldés i Purtí, nascut el gener del 1920, hereu del mas Saleta de Santpedor, va escriure cinc cartes a la família des que es va incorporar a l’exèrcit republicà el 27 d’abril del 1938 i va anar a raure al front de Balaguer on entre el 22 i el 29 de maig hi va haver una de les més cruentes batalles de la guerra civil a Catalunya.

Aquí les reportem totes cinc, més la fatídica en què, des de la unitat militar en què estava enquadrat, es comunicava al seu pare la mort de l’Antoni. En totes les cinc cartes, Baraldés intenta treure ferro a la situació que viu; no es relata cap episodi de guerra probablement perquè el 15 de maig, data de la darrera, encara no ha entrat en combat i es manté a la rereguarda. Poder menjar suficientment i dormir en les millors condicions possibles, sí que l’amoïnen, però fins i tot en aquest terreny, explica les solucions aportades per millorar l’existència: que si màrfegues de palla, que si algun estofat en alguna casa on a més a més els renten i guarden la roba, que si el vi, la camaderia amb els santpedorencs que van ser mobilitzats com ell… No són cartes dramàtiques tot i que s’endevina que hi ha una clara situació de desgavell organitzatiu en les files militars republicanes.

Les cartes de Baraldés expliquen la quotidianitat a la rereguarda, a l’espera de no se sap ben bé què, però que, vist en conjunt tot l’episodi de Balaguer, són les cartes d’una espera curta per afrontar una batalla definitiva un mes, encara no, després d’haver sortit de casa.

La carta manuscrita en què es comunica la mort de Baraldés no du ni data ni localització, i en ella no es diu ni on ni quan va morir. En el segell de tinta del sobre es llegeix: [XX]XVIII Brigada Mixta i la paraula Compañía, res més. Baraldés va ser enquadrat en el XVIII Cos d’Exèrcit, 72 Divisió, XXXVIII Brigada Mixta, tercer Batalló de metralladores, quarta Companyia. Segons consta en l’Arxiu Militar d’Àvila^[1] aquesta unitat va ser destinada en el quadre d’operacions per a la reconquesta del cap de pont de Balaguer a la carretera entre Montgai i Butsènit a uns disset quilòmetres per carretera de la capital de la Noguera. En aquest petit territori comprès en el triangle: La Sentiu-Balaguer-Montgai hi havia, a l’altiplà del Camp, dues cotes en mans dels nacionals, la 347, que segons les cròniques canvià fins a set vegades de mans i la 328, que defensaven el cap de pont de Balaguer en aquesta zona i la cota 361, Lo Morinyol, que defensaven les forces republicanes i que és el punt més alt i un dels escenaris més sagnants de la batalla de Balaguer.

Les notícies sobre la seva mort ens arriben de manera indirecte, a través d’un text del també biberó de Santpedor Pere Vila Rovira, conservat al fons Lluís Sala, que la família de l’Anton Baraldés li encarregà als anys 70. Segons aquest text, el dimarts 17 de maig el batalló fa una desfilada a Barbens i al vespre celebren una festa. La nit del 18 al 19 els porten caminant a Bellmunt, des d’on observen els pobles de tota la plana que han travessat durant la nit. El 22 de maig pateixen un bombardeig i a la nit els fan formar fora del poble: “la nostra missió era aconseguir noves posicions cada cop més a prop del poble de La Sentiu de Sió”. L’Anton està integrat a una companyia de metralladores juntament amb tres companys més de Santpedor. El 23 comencen els durs combats.

El dia següent l’exèrcit franquista realitza un contraatac: “Com que l’esplanada en què ens trobàvem era tan oberta, ens van fer retirar darrera d’una cadena de muntanyes que s’aixecava a la nostra esquerra, els puigs de la qual, ben alineats, arriben fins a Bellmunt.” Ataquen des de darrera d’aquesta muntanya, però han de marxar en desbandada. “El puig en què tingueren lloc aquests fets i on deixaren la vida molts dels nous de la lleva del 41 és el setè o vuitè que es troba per la carretera de Balaguer a Bellcaire, en direcció a Tàrrega”.

Aquest escrit recull el testimoni d’un altre biberó de Santpedor, Lluís Amat Santamaria, que moriria mesos més tard a l’Ebre, i que presencià la mort del seu company: “una bala li travessa el coll, va caure a terra, es va tornar a alçar de cop, però a l’acte es va desplomar sense dir ni una sola paraula. El degollament l’ofegà”.

Segons explica l’historiador Jordi Algué, «la família del Ton mai ha sabut on va ser enterrat. Molt probablement fou sepultat a la fossa del Morinyol, situada al vessant nord-est del turó, amb la resta dels 500 morts que, segons el “parte de operaciones” franquista, es produïren en aquell sector». Dels 13 biberons de Santpedor cridats a files, 5 moriren durant el conflicte.

La primera carta són dos fulls de mida quartilla, està datada a Vic el dia 30 d’abril, tot i que Baraldés s’equivoca i posa el mes 5, maig, cosa impossible perquè el dia 3 de maig ja és a Tàrrega. Hi explica l’arribada a Barcelona, a la caserna de Carlos Marx, i fa saber a la família que ja és a Vic.

La segona carta està datada a Tàrrega el dia 3 de maig; un dels dos sobres conservats és precisament el que utilitzà per enviar-la; en el mata segells es llegeix [T]ARREG[A]. Relata l’estada a Vic, el lliurament de roba militar, el transport en tren fins a Tàrrega passant per Manresa. Els diu que va a una caserna que encara estan preparant i es congratula de poder continuar amb els altres nois de Santpedor. Diu als de casa que està molt bé i que no pateixin, que li ha sobrat roba de la que es va endur de Santpedor i planteja la possibilitat que li vagin a buscar. Els diu que no li escriguin cap carta perquè encara no tenen un lloc estable. En un apartat, al final de la carta, escrit per una altra mà s’autoritza el pagament d’uns jornals fets en la construcció d’un camp de vol  al seu pare Joan Baraldés i Parella i al seu oncle Josep Baraldés i Parella.

La tercera carta és datada a Palau d’Anglesola el dia 4 de maig. Explica que els han dut a una sala de ball reconvertida en caserna, que el poble és com Santpedor, que està al mig de la Plana d’Urgell i que es cull molt vi i cereals. Baraldés s’interessa per saber si el seu pare i el seu oncle Josep Baraldés ja han cobrat els jornals de la construcció d’un camp d’aviació. A Palau d’Anglesola, població situada a només disset quilòmetres en línia recta de Balaguer, diu que se senten els canons i que corre la brama que faran anar els homes del poble a excavar trinxeres. Es dol que dels tretze joves de Santpedor ara només en queden vuit de junts perquè els altres els han dut a destinacions diferents. En aquesta carta apareix com a adreça la 38 Brigada, 3r Batalló Base 8a C.C.A.

La quarta carta no té localització, figura «en campanya», ni dia, només el mes 5 i l’any 1938. Comença a aplicar-se la censura militar. Sembla que encara és a Palau d’Anglesola: «També vos tinc de dir que si no sabeu el poble que estem vos farà de mal venir perquè el nom del poble no ens ho deixen posar, però si heu rebut l’altra carta i no ho han borrat, ja ho sabeu, perquè li vaig posar». Insisteix en el tema de la roba que no fan servir i que els guarden en una casa del poble. Diu que els donen bon menjar, però el menú que explica és més aviat magre: «Al cuartel de dematí ens donen cafè, al migdia un plat de mongetes, un pa de mig quilo i un potet de vi, al vespre un altre plat de mongetes», però que si queden amb gana van a comprar algun plat de faves o de vedella. Està preocupat perquè on estan és ple de rates fins al punt que una se li volia menjar un rosegó de pa que duia a la butxaca.

En la cinquena carta, l’encapçalament habitual de Sr Dn Joan Baraldés és substituït pel de «A camarada Juan Baraldés» i és datada a Ivars d’Urgell el dia 15 de maig. Aquesta és la darrera carta. Hi diu als de casa que no hi vagin perquè «tampoc sé si hi estarem gaire temps i no fora estrany que ens canviessin de poble perquè avui ens han dad aquest dematí tabaco i un fusell a cada un o sia una arma, perquè quan ens van dar la roba a Vic també ens van fer marxar, aixís que d’aquella carta que vaig escriure que vinguessin a veure’m no cal pas que vingueu perquè no estem segurs enlloc». Insisteix en què està molt bé i que aquí no hi ha rates. Des de casa li han fet saber que han entrecavat les plantes i que fan un cobert nou: «ho trobaré tot canviat i la Mercè que s’hi afanyi a créixer que quan tornaré sigui ben gran». La carta acaba amb una insinuació de la situació real: «per mi no patiu perquè fins l’hora present estic molt bé i molts d’altres n’hi ha que pateixen i tenen que sofrir més que nosaltres».

La darrera carta no és d’Antoni Baraldés, és signada pel comissari Emeterio López. És una carta breu, manuscrita, en què, adreçada al pare Joan Baraldés, li comunica la mort del seu fill: «Pues fue herido en las últimas operaciones obtenidas muriendo a los pocos momentos después como un héroe defendiendo a la República y España».

La història del soldat Antón Baraldés Portí ha estat recollida a través d’un reportatge fotogràfic en aquest enllaç i apareix també en el documental “Transmissions. Memòries de Lluís Sala“.

 

Fotografies i transcripció de les cartes d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans

Primera carta (Vic, 30/4/1938)

Segona carta (Tàrrega, 3/5/1938)

Tercera carta (Palau d’Anglesola, 4/5/1938)

Quarta carta (En campanya, 5/1938)

Cinquena carta (Ivars d’Urgell, 15/5/1938)

Carta a Joan Baraldés, pare de l’Antoni, on se li notifica la mort del seu fill

[1] Veg. https://www.calvermell.cat/wordpress/?page_id=157 . En aquesta web s’explica la trajectòria d’Antoni Vilà i Ballonga, el Ton de cal Vermell, de Sant Joan de Vilatorrada, reservista de la lleva del 27 que va ser mobilitzat amb 32 anys juntament amb la lleva del Biberó i que va morir el 23 de maig, el segon dia de l’ofensiva republicana sobre el cap de pont de Balaguer en la zona compresa entre el pujol de lo Morinyol i la Sentiu. Última consulta: 19/09/2019.

 

Primera carta d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans (Vic, 30-4-1938)

Transcripció

Sr. En Joan Baraldés

Vic 30/4[1]/1938

Estimats pares i germans: La present és per escriure-us que estic molt bé de salut com també desitjaria que estiguin igual com jo.

No vos estrenyeu que no hagi escrit abans, és perquè no ens acabaven de destinar mai però fins ara no ens ha faltat res sinó la companyia dels de casa, perquè si algun dia no ens han donat rancho també ens atipem del que portem. Vàrem marxar de Santpedor cap a Barcelona que hi vàrem arribar a les 7 del vespre, però com hi havia molts soldats que ja s’esperaven, ens en vàrem anar cap a casa del Santiago a dormir i sopar i l’endemà ens vàrem presentar, i d’allà ens varen fer anar cap el cuartel de Carlos Marx on vam passar tot el dia, i al vespre ens van fer anar cap a l’estació del Nord que ja ens esperava el tren per anar a Vic que ens varen fer-nos esperar fins a la 1 i vàrem arribar a Vic a les 8, però ara no sabem si ens faran marxar o si ens hi deixaran. També suposo que ja deveu [ha]ver sapigut notícies de nosaltres i, [si?] no ho haguéssiu sapigut, així no estareu amb l’ànsia.

No us estrenyeu que no hàgim escrit abans però no escrivim cap carta perquè encara no estem segurs enlloc i quan estarem segurs ja escriurem tant prompte com podré.

Es despedeix el vostre fill i germà que pensa molt amb vosaltres.

Antón Baraldés.

[1] A la carta original posa el número 5, corresponent al mes de maig, però gairebé segur que és un error. Es molt probable que fos el 30 d’abril.

 

Segona carta d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans (Tàrrega, 3/5/1938)

Transcripció

Sr Dn Juan Baraldés

Tàrrega 3-5-1938

Estimats pares i germans. Escric per segona vegada aquestes quatre ratlles perquè no penseu que m’hagi passat res, només tinc per dir-vos que estàvem a Vic i hi estàvem molt bé perquè el 2n dia que hi vem ser ja vem buscar una casa perquè poguéssim estar millor i on(?) vam haver estar més perquè hi anàvem a dormir i, encara que no estéssim tan bé com a casa, a lo menos dormíem en palla i estàvem calents, però només va durar 3 dies perquè van començar a dir que ens farien marxar i dilluns al vespre, quan ens van haver pagat i donat la roba que ens varen donar, 2 samarretes, 2 calçotets, 2 mocadors, 1 tovallola, 2 camises 1 pantalon i una americana i un sac i 30 ptes., ens varen fer anar cap a l’estació que era cap allà les 9 hores noves però sense sapiguer ben bé de ser a on havíem d’anar, però quan feia una estona que viatjàvem em vaig adormir i al despertar vaig veure que deia Castellbell i el Vilar, allavors ja vaig veure que anàvem cap el cantó de Manresa i quan vàrem passar a Manresa, que era cap allà les 3 hores noves de la nit, i vàrem anar marxant fins que hem sigut a Tàrrega i ara estem a sota d’oliveres escrivint que ens faran anar cap un cuartel que ara l’estan preparant, però no us amoïneu perquè ens han fet anar tan lluny, perquè fins ara no ens ha passat res ni tampoc ens ha de passar res perquè encara som tots els companys que vàrem marxar menos el Miquelet i el Planas perquè se’ns han quedat a Vic a passar per la Intendència però poder també vindran.

Però no escriviu tampoc encara perquè tampoc no rebria perquè no tinc cap direcció i quan tindré la direcció ja escriuré una altra carta.

No patiu per mi perquè estic molt bé perquè fins ara no ens ha faltat res sinó la compañia dels de casa i d’aquí endavant veurem i encara abans ens ha sobrat roba que si no fos tan lluny la podríeu venir a buscar perquè segurament que pudé l’haurem de llançar, però ara no pot ser perquè els trens i autos no n’hi han.

Doneu molts record a la tia i l’oncle Martí i al Miquel de cal Mariano digues-li que es comenci de preparar perquè també hi haurà d’anar. També doneu records a la Conxita i la Maria de cal Filosa; també al Magre. Es despedeix el vostre fill que pensa molt amb vosaltres.

Anton Baraldés.

(En castellà amb una cal·ligrafia diferent)

Autorizamos a Joaquim Guiu cartero? para cobrar los jornales trabajados en el campo de aviación de los números 199, 140 i 138 correspondientes trabajadores siguientes: Antonio Baraldés Purtí n° 199 un jornal, es de la quinta del 1941 y se halla en Tárrega, Juan Baraldés Parella n° 140 – cuatro jornales y medio, José Baraldés Parella n° 138, cinco jornales.

 

Tercera carta d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans (Palau d’Angelosa, 4/5/1938)

Transcripció

Sr Dn Juan Baraldés

Palau d’Anglesola 4/5/1938

Estimats pares i germans. Escric aquesta 3a carta per sapiguer si esteu tots bons i a veure si heu rebut les tres cartes amb aquesta que escric, una a Vic, una a Tàrrega i aquesta perquè ara em sembla que estarem un temps aquí.

Palau d’Anglesola és un poblet com Santpedor, a prop de Mollerussa, i diuen que ens hi ensenyaran la instrucció. De primer, ens pensàvem que ens quedaríem a Tàrrega però el mateix dia que vaig escriure, al vespre, ja ens van fer anar cap a l’estació que vàrem passar 2 estacions i la 3a va ser Mollerussa, allavors vàrem baixar del tren i vàrem fer 1 quilòmetre i mig a peu i vem arribar a Palau a les 11 i ens han fet anar a una sala de ball o de cine que és el cuartel i dormim amb uns sacs de palla i la manta però no vos espanteu perquè encara que sigui més lluny encara pudé estarem millor que Tàrrega perquè encara hi ha tota la gent, mentre que a Tàrrega (possible equivocació del nom de la població que hauria de ser Palau d’Anglesola) hi havem marxat una part de gent i estem al mig d’un gran pla que segons diuen deu ser el Pla d’Urgell i tot se rega, s’hi cull molt vi i classes de gra perquè a lo menos podrem beure vi que casibé no n’hem begut més del que ens en vem endur al principi.

Dic també sentim més o menos las canonades del front però encara hi ha uns quants quilòmetres del front. També desitjaria sapiguer a veure si el pare i l’oncle encara treballen al camp d’aviació perquè en aquí en aquest poble també diuen que els faran anar tots els homes a treballar al front a fer trinxeres.

També dóna-li records a la tia i oncle de Santpedor i a la Mercè xica digues-li que quan podrem tornar ja li portaré un juguet. Es despedeix el vostre fill i germà esperant contestació de vosaltres que molt vos estima.

Antonio Baraldés Purtí

Palau d’Anglesola, antes Palau de Reig

Direcció

38 brigada 3° Batallón Base 8a C,C.A

Palau d’Anglesola

També som plegats amb el Luís de Balsareny, però dels de Santpedor, 13 que érem només som 8, perquè al Miquelet i el Seré (el Planas) es varen quedar a Vic i el Perico i el Torredeflot i el Torrebruna els varen fer anar cap a un altre poble.

Antonio Baraldés Porta

Dirección la de fuera del sobre

 

Quarta carta d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans (En campanya, 5/1938)

Transcripció

Sr Dn. Juan Baraldés

En campanya 5-1938

Estimats pares i germans: Escric per 4a vegada a vosaltres per si acás no haguéssiu rebut altra, aixís podreu contestar i em podreu dir si esteu tots bons com jo per ara.

El motiu d’escriure-us és per dir-vos que si acás poguéssiu tenir ocasió de pujar a veure’ns podríeu venir com més aviat millor perquè aixís vos enduríeu la roba que ens ha sobrat perquè no sabem si hi estarem gaire temps aquí, però si fos cas que no hi fóssim, que ens haguéssin tret, també vos podríeu endur la roba perquè ja la tenim col·locada en una casa del mateix poble que són molt bona gent i hasta a vegades hi anem a menjar, i per això ens han dit que si podeu o voleu venir a buscar veniu ara o sinó esperarem quan s’hagi acabat això. També vos tinc de dir que si no sabeu el poble que estem vos farà de mal venir perquè el nom del poble no ens ho deixen posar, però si heu rebut l’altra carta i no ho han borrat, ja ho sabeu, perquè li vaig posar.

També vos diré que fins ara estem molt bé perquè dormim en una pallissa que hi ha molta palla però l’única cosa que hi sobra són les rates perquè n’hi ha moltes, fins hasta 1 dia es varen atrevir a menjar-se’m un tros de pa que tenia a la butxaca, axís és que s’ha de vigilar una mica però del demés estem molt bé perquè ens donen molt bon rancho i si algun dia ens bé sembla que no estem prou tips encara ens anem a menjar algun plat de faves o de vedella que tot sovint ens venen. Anem aquella casa que ens ho cuinen molt bé. Al cuartel de dematí ens donen cafè, al migdia un plat de mongetes, un pa de mig quilo i un potet de vi al vespre un altre plat de mongetes.

Si fos cas que vinguéssiu algun i ens haguessin tret d’aquest poble que no ens poguéssim veure, la direcció de la casa és: Pere Bernaus Baró, carrer Sant Antoni n° 13 Palau d’Anglesola, Província de Lleida, però si no voleu pujar no pugeu perquè per lo que val la roba també vos en podeu estar perquè fins ara no ens ha faltat res sinó els de casa.

També ja em dispensareu de la mala lletra perquè hem d’escriure com podem i no com volem.

Es despedeix el vostre fill que pensa molt amb vosaltres.

Antón Baraldés Porta.

Si voleu contestar que no vingueu, la direcció és 3° batalló 4a Companyia XXXVIII brigada Base 8° C.C.

 

Cinquena carta d’Antoni Baraldés i Purtí als seus pares i germans (Ivars d’Urgell, 15/ 5/1938)

Transcripció

A camarada Juan Baraldés

Ivars d’Urgell 15/5/1938

Estimats pares i germans. Escric per 5a vegada o bé contesto aquesta carta a on ja esperava feia un parell de dies per sapiguer si esteu tots bons i veig amb ella que sí.

També vos dic que feia 2 dies a lo menos que esperava aquesta carta perquè el divendres a la tarda ens vàrem veure amb el Juan de cal Mariano i em va dir que havia tingut carta i després al cap d’una estona també ens vem trobar amb l’Itó i el Sagués i varen donar una carta al Sadurní i per això jo també esperava a veure si tindria carta, però avui anàvem aquesta tarda al poble i hem trobat al carter de la companyia i m’ha donat una carta a mi i una altra al Sadurní i altres al Nasi i al Joan Soler.

També vos dic que ja ens han canviat de poble, que ens van fer marxar el dimecres que vaig fer el dematí aquella carta i a la tarda vem marxar cap a Ivars d’Urgell que és a 2 hores més a prop de casa i tampoc sé si hi estarem gaire temps i no fora estrany que ens canviessin de poble perquè avui ens han dad aquest dematí tabaco i un fusell a cada un o sia una arma, perquè quan ens van dar la roba a Vic també ens van fer marxar, aixís que d’aquella carta que vaig escriure que vinguessin a veure’m no cal pas que vingueu perquè no estem segurs enlloc i per venir jo tampoc pot ésser per ara perquè és molt lluny i es necessiten molts dies per anar i tornar pels carruatges i tampoc amb darien permís i esperem que sigui més a prop o bé quan s’acabi la guerra que sembla que no tardarà molt.

També vos dic que aquest poble estem molt bé perquè lo que és per dormir encara estem més bé perquè a lo menos no hi ha tantes rates. També vaig sentir a dir que havien anat a bombardejar a Manresa però amb el que dieu amb la carta dieu que al Molí de Boixeda[1] que potser eren 5 avions que van passar quan érem a Palau. També estic molt content que m’haveu explicat tot lo que m’heu escrit de que heu entrecavat les plantes i conreat la terra i també que feu el cobert perquè així, quan podré tornar, ho trobaré tot canviat i la Mercè que s’hi afanyi a créixer que quan tornaré sigui ben gran.

Es despedeix el vostre fill i germà que també vos diu que doneu records a tothom qui parli de mi, tant parent com coneguts i es despedeix el vostre fill. Penso cada dia i somio sense encaparrar-m’hi molt amb vosaltres però per mi no patiu perquè fins l’hora present estic molt bé i molts d’altres n’hi ha que pateixen i tenen que sofrir més que nosaltres.[2]

Antonio Baraldés Porta.

(En un afegit a la part superior del full) També estic molt content de què hàgiu escrit i a veure si em tornaran a contestar aviat perquè lo que més contents és de les cartes que rebem perquè l’he rebuda aquesta tarda i escric la mateixa tarda.

(En un afegit al marge esquerre del mateix full) La direcció és 3° batallón 4a companyia XXXVIII brigada Base 8a C-C-18.

[1] Ídem. Aquesta informació surt reflectida també en una carta familiar adreçada a Antoni Vilà des de Sant Joan de Vilatorrada.

[2] Aquí fa referència als soldats que ja combaten. Recordem que la seva unitat militar havia estat destinada a la reserva segons la informació referida de l’Arxiu Militar d’Àvila. Veg. https://www.calvermell.cat/wordpress/?page_id=157

 

Carta a Joan Baraldés, pare de l’Antoni, on se li notifica la mort del seu fill

Transcripció

Camarada Juan Baraldés

Siento mucho el tener que comunicarle tan desagradable notícia de su hijo, pero para su conformidad así tiene que ser.

Pues fue herido en las últimas operaciones obtenidas muriendo a los pocos momentos después como un héroe defendiendo a la República y España.

Saludo y República.

El Comisario

Emeterio López