La trobada de l’Agrupació a Manresa (26/04/2002)
El dia 26 d’abril del 2002 l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 va celebrar a Manresa la XXI Trobada de Germanor. Amb el mot «Supervivents!» així, acabat amb el signe d’exclamació, començava el programa d’actes. Un mot que és «el resum de la nostra situació», s’hi deia per afegir que: «voldríem constatar les motivacions que ens inspiren i que ens ajuden a superar adversitats i a assolir objectius; a cercar consols i a millorar experiències però també a crear-nos obligacions que deriven directament d’aquesta condició de supervivència, de la qual podem dir que ens sentim bojament enamorats i joiosos!»
A l’edició de Manresa, els que van adquirir l’obligació de tirar endavant la trobada constituïts en comissió organitzadora van ser: Antoni Quintana Torres, Francesc Terra Busquet, Pere Sobrerroca Camps, Jaume Mestres Vidal, Ramon Bonfills Bonfills, Josep Santasusana Claret, Joan Ros Oliveres, Joan Muncunill Puig i el franciscà Nicolau Om.
El periodista Joan Piqué[1] explicà com va anar la trobada: «… va començar de bon matí, amb una concentració a la plaça Major, davant de l’ajuntament, on es van fer els parlaments del president de l’agrupació, Antoni Quintana, de l’alcalde Jordi Valls i del regidor de Cultura, Ramon Fontdevila, que van remarcar la necessitat de mantenir l’esperit de germanor i companyonia i preservar la memòria històrica de la guerra civil perquè serveixi d’exemple per a les noves generacions. Posteriorment, es va imposar el llaç commemoratiu a la bandera de l’agrupació i un trompetista va entonar un emotiu Toc de Silenci, amb els assistents drets, que va donar pas a l’himne de la lleva. A 2/4 de 12 del migdia, els participants a la trobada van assistir a la missa, a la basílica de la Seu, concelebrada per sacerdots de la lleva del 41 i presidida pel bisbe Carrera. Posteriorment es van desplaçar fins al parc de l’Agulla on es va fer el descobriment de la placa commemorativa de la trobada. La jornada es va cloure amb un dinar multitudinari al pavelló de l’escola Joviat … El conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, va presidir el dinar … va remarcar «l’alegria serena i l’optimisme» que es respirava en l’acte d’ahir i va reivindicar la memòria com a «base de l’esperança de cara al futur».
El conseller va considerar que els representants de la Lleva del Biberó actuen «com un far que il·lumina les noves generacions perquè no embarranquin, perquè estiguin alerta i sàpiguen els problemes que poden tenir si s’apropen a la costa… és molt bo que sapiguem explicar bé als més joves, als nostres fills i als néts, tot el que vostès representen. Ho han d’aprendre a l’escola, però també a casa. Que els pares i els avis sàpiguen explicar ben explicat, sense tristeses ni rancors, els fets que constitueixen la memòria col·lectiva». Mas va afirmar que “vosaltres ens podeu ajudar molt en aquesta tasca” i va demanar als biberons que “ens ajudeu a explicar als joves, que no van viure determinades coses, el país que tenim avui. Vosaltres que l’heu vist canviar, sabeu com estava abans i com està ara”».
En l’acte es va homenatjar i oferir un obsequi al president de l’agrupació, el manresà Antoni Quintana i Torres. En el seu parlament de salutació als assistents, Quintana (en cadira de rodes a causa d’una caiguda) va agrair als assistents la seva presència, «sobretot als que heu vingut de lluny, que heu fet un gran sacrifici». De fet, va dir, «els ‘biberons’ n’hem passat tantes que ja no ve d’una, no ens ve d’un petit sacrifici» i va recordar que la premissa de l’agrupació és «la pau i la germanor. Això és el que hem de conservar i el que ens ha de fer viure contents amb nosaltres mateixos».
Parlament de benvinguda de Pere Sobrerroca.
«Amb molt de goig obrim un any més aquesta nostra Trobada i és la XXI. Vint-i-un anys pregonant la pau i la germanor per tots els racons de la nostra terra.
Avui ens acull aquesta molt noble, lleial i benèfica ciutat de Manresa, ahir i aquí mateix ja fa 64 anys i amb el cor colpejat d’un fort sentiment d’enyorança en deixar pares i familiars i enfrontar-nos a un destí incert i preocupant, intervenint en una guerra que no l’havíem pas provocat ni desitjat.
Aquest fort sentiment d’enyorança va propiciar-ne un altre que fou la companyonia i que s’ha mantingut, es manté i es mantindrà viu mentre quedin dos supervivents de la nostra lleva. I ara, només desitjar-vos que guardeu un bon record de la vostra estada a la nostra ciutat i agrair a les nostres autoritats locals i altres estaments que han col·laborat a fer possible aquesta XXI Trobada. A tots, les nostres més expressives gràcies. I a tots vosaltres “biberons”, per molts anys.
Visca Catalunya!! Visca la Lleva del Biberó!!»
«Gràcies per ser com sou»
Extracte de la benvinguda de l’alcalde de Manresa Jordi Valls i Riera al programa de la Trobada
«… A ningú no li agrada recordar la pròpia història si la història ha errat el tret. La Guerra Civil va suposar un enorme trauma social, fet de milers de traumes personals de ciutadans i ciutadanes que van morir al camp de batalla o en els bombardeigs de pobles i ciutats, que van ser empresonats, que van ser ajusticiats sense justícia prèvia, o que es van haver d’exiliar … Els “biberons” heu sabut aprendre de les dramàtiques circumstàncies que us van obligar a viure. Heu tret el “millor” del “pitjor”. Amb la vostra supervivència activa ens heu ajudat durant molts anys a construir el país lliure, democràtic i plural de què gaudim…»
«20 anys de trobades»
Extracte de la salutació d’Antoni Quintana Torres, president de l’Agrupació, al programa de la Trobada
«Estimats Biberons i familiars. Ja som majoria d’edat en l’organització de trobades. Les moltes hores esmerçades en la compaginació d’aquestes festes les trobem compensades amb la gran quantitat d’amics que hem fet per tot Catalunya. I seguint el nostre lema de PAU i AMOR encara ens queden forces per establir-ne moltes més … Aquest esperit solidari d’amor i de pau ens ha guiat durant molts anys i ara el volem reivindicar en la propera Trobada de Germanor que celebrarem a Manresa. Volem gaudir-la tots plegats com sempre. Sigueu benvinguts a la ciutat de Manresa».
«Celebrem la Trobada»
Extracte del text signat per Francesc Terra i Busquet, delegat de l’Agrupació a Manresa, al programa d’actes.
«… Resumint aquest ideal que postulem nosaltres de manera universal, és evitar les guerres i fer ús de tots els mitjans justos i lícits per aconseguir-ho: pau i mitjans pacífics, arbitratges justos, procediments netament democràtics i mantenir en nosaltres mateixos, per a exemple dels que ens envolten, sempre una actitud serena, pacífica, respectuosa i de seny, d’aquest seny tan propi del nostre poble que evita la lluita per la força, però que no admet la submissió al mal …»
«Els millors defensors de la pau». Ramon Fontdevila, regidor de Cultura
Ramon Fontdevila, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Manresa, escrivia en la tribuna publicada a Regió7 el 23 d’abril del 2002. «Perquè el seu compromís nascut en defensa de la llibertat és encara viu. Però és també més madur i més ric d’experiència. I avui, els supervivents d’aquella lleva del 41 són també els millors defensors de la pau … Perquè aquells biberons, encara avui, amb la seva tasca, ens ofereixen el millor testimoni. És just, doncs, que també des de Manresa els fem arribar el nostre més profund agraïment. I que ens comprometem a conservar-lo amb tota la dignitat per a exemple de generacions futures».
Els biberons. L’editorial de Regió7
«En la lluita contra la intolerància, són armes importants el coneixement de la història i la conservació del testimoni de les generacions anteriors».
Manresa va acollir divendres passat una trobada multitudinària d’antics combatents de la Lleva del Biberó, que, gairebé en edat adolescent, van haver de combatre a les acaballes de la guerra civil. L’elevat nombre de participants en la trobada –més de cinc-centes persones d’arreu de Catalunya, entre els antics combatents i les seves famílies– va demostrar la capacitat de mobilització d’aquest col·lectiu.
Els membres de la Lleva del Biberó, com en un altre àmbit els antics presoners dels camps de concentració, són la memòria viva d’un passat que no s’hauria d’oblidar, tot i ser cada vegada més llunyà en el temps. Per això, el seu testimoni no ha de ser entès només com una ocasió per a la nostàlgia i el reconeixement, sinó com un recordatori permanent per a les noves generacions.
Cal demanar-se si les institucions, entre les quals ocupa un lloc preferent l’escola, fan prou per transmetre fidelment els episodis del nostre passat, tan necessaris per comprendre el present. Fets tan actuals com l’avançament de la ultradreta a Europa i els casos de violència racista fan pensar que no és així i que els vells fantasmes que van omplir de sang el continent fa prop de seixanta anys encara poden amenaçar el nostre futur.
En la lluita contra la intolerància, són armes importants el coneixement de la història i la conservació del testimoni de les generacions anteriors. Per això, el millor homenatge que podem fer als antics biberons és no oblidar mai que la desmobilització davant del feixisme i la renúncia al diàleg com a instrument per resoldre les diferències acostuma a portar les societats a la catàstrofe».
[1] PIQUÉ, Joan. Regió7, 27 d’abril i Diari d’Igualada del 3 de maig.
Imatges i documents
