José Fernández Olmo. 11/03/1919. Chauchina (Granada)

Les circumstàncies: germans a les dues bandes i companys de pati amb García Lorca

Era el penúltim de nou germans vius, altres tres havien mort i el José no els va arribar a conèixer. Família humil en un sistema de terratinents, a qui la guerra i les seves circumstàncies va dur a haver-ne de patir el flagell per les dues bandes. El José el van mobilitzar els nacionals amb divuit anys i ja tenia dos germans: el Miguel i el Paco a l’exèrcit de la República i també dues germanes monges, ell creu que es van fer monges «para quitar bocas» a la nombrosa família.

El José va fer les campanyes d’Extremadura i de Madrid, va avançar cap a Catalunya a mesura que els franquistes guanyaven la guerra. En una de les batalles pel control de Madrid va salvar la vida refugiant-se sota un pont; no tenia cap intenció de deixar-hi la pell en aquell conflicte. El van dur a la Vall d’Aran d’on recorda el fred que va passar, a Esterri d’Àneu, a Berga i finalment a la caserna de Manresa. En total va vestir l’uniforme militar set anys.

A Manresa, el José guanyava algun diner ajudant a pagesos en feines del bosc i explica que s’hi va poder comprar el primer vestit: «el primer trajecico». Un cop llicenciat, va tornar a Catalunya animat per alguns convilatans que treballaven a la mina de Sallent; hi va treballar 26 anys. La seva dona, que estava al poble, va fer el camí de pujada amb les dues criatures; la Neus, la filla que ens ha acompanyat a l’entrevista ja és nascuda a Sallent. És la que ens explica que el seu pare els ha inculcat respecte i estima per Catalunya, «la tierra que nos ha acogido» diu que repeteix sovint.

És també la Neus qui ens descobreix que García Lorca i l’oncle Antonio Fernández, un dels germans grans del pare, van ser companys d’escola; Fuente Vaqueros és molt a prop de Chauchina. El pas de Lorca per la vida dels Fernández es viu a la família amb una certa devoció i orgull.

Imatges i documents

Video