Joan Casellas Soler. 13/9/1920. La Pobla de Lillet-Avinyó.

«Quan et fan presoner, no ets ningú»

A Joan Casellas Soler encara li quedaven quatre mesos llargs per fer els divuit anys. Va passar per l’Ebre i per la Sentiu a la línia del front de Tàrrega-Balaguer. A l’Ebre va tenir la sort de ser evacuat per malaltia i es va estalviar una part del tràngol i qui sap si aquest fet li va salvar la vida, ell pensa que sí.

Un cop fet presoner el van dur al camp de concentració d’Avilés. Eren quatre mil captius mal alimentats i en un ambient d’insalubritat manifesta en tot moment. La gana, però, el Joan Casellas ja l’havia coneguda a les files de l’exèrcit republicà on els naps crus, arrabassats als camps dels pagesos que encara els treballaven, i el moll dels tronxos de les cols, havien estat menges per omplir la panxa i també els clots que servien de latrines.

A Avilés li va arribar l’aval que va signar un capellà. Després va venir el servei militar. El 10 de juny del 1939 figura com a soldat adscrit a la Maestranza y Parque de Artilleria de la Corunya. El 8 juny del 1942 encara vestia l’uniforme tal com consta en el document identificatiu militar que el fa artiller de segona amb l’ofici de paleta de la Maestranza de Barcelona, destacament de Manresa.

Un cop retornat a Avinyó, es reincorporà a la feina de pagès, a fer de llenyataire. Explica que una de les preocupacions socials del rodal d’Avinyó de postguerra era que hi havia més noies casadores que no pas homes i que a les cases bones li paraven el llaç.

Imatges i Documents

Video