Jaume Navarro i Torras. 2/02/1920. Manresa.

«De la guerra, no tinc cap record pitjor, tots els trobo dolents»

Un any just fora de casa: des del 27 d’abril del 1938, el dia del viatge entre l’estació de Manresa Alta i la caserna Karl Marx de Barcelona, fins el 22 d’abril del 1939 quan, gràcies a l’aval que van signar dos manresans, va sortir de l’hospital de Mataró on estava convalescent d’una important ferida a la cama i on va ser fet presoner amb l’ocupació de la capital del Maresme per part de les tropes franquistes el 27 de gener del 1939.

Jaume Navarro feia dos mesos que havia fet els divuit anys quan es va incorporar a l’exèrcit de la República. Explica que el jovent de la seva època amb setze i disset anys encara jugava al carrer després de sopar. Del carrer del Cós a les trinxeres, a primera línia. De les oficines de Can Jorba a les ofensives del front que s’estenia entre Tremp i Balaguer. Noms com Sant Corneli, el Merengue o la Sentiu han quedat gravats en el record d’aquells joves combatents. «Los muchachos del 41 cayeron como espigas … Entre medio de los disparos se oían los gritos de madre… y los sollozos de varios».

A la Sentiu, població situada en les estreps de la serra de Bellmunt, dels 150 membres de la seva companyia només van quedar sans 35, la resta van perdre la vida, van ser ferits o van ser donats per desapareguts; la majoria també de la lleva del biberó, com ell. Una bomba de morter, l’única que, un cop aconsegueix la seva alçada màxima, cau perpendicular i que és eficacíssima contra tota mena d’amagatalls, va anar a parar darrera les roques on s’havia refugiat ja en retirada, prop del canal d’Urgell i del poble de Preixens; l’explosió el va ferir a ell i a un altre xicot de Berga, els altres dos companys van perdre la vida destrossats per la metralla.

Sorprèn l’emoció amb què Jaume Navarro narra alguns dels passatges més personals, la vivesa de les imatges que transmet, talment com si haguessin succeït fa quatre dies. Afirma que no hi ha records millors o pitjors de la guerra perquè tots són dolents.

Imatges i documents

Video