Antoni Vives Masip
Antoni Vives Masip. 27-02-1920. Salelles/Sant Salvador de Guardiola
«Al front? Només teníem feina a córrer. No teníem temps ni per menjar. És que ens empaitaven!»
Disset anys, treballava de pagès i estudiava a l’acadèmia Massegú de Manresa, al carrer de Sobrerroca. De Salelles a la caserna de Carlos Marx. Un defecte en un ull li va evitar una destinació directe al front de guerra. Li va tocar a Serveis Auxiliars, però a hores d’ara encara no sap ben bé què hi feia. Anar d’un lloc a un altre, això sí. Fins que arribà el dia. L’exèrcit de la República necessitava de tothom que estigués a la llista. De Terrassa a Valls i a Reus.
Finalment va viure la batalla, però, segons explica ell, d’esquena perquè des que hi va arribar només va fer que córrer i esquivar els obusos llançats des de les files franquistes. Diu que no tenien ni temps per a reorganitzar-se ni per menjar, només córrer i córrer. A ell se li va acabar a la Granadella, al cap de munt d’un turó els esperaven els franquistes. Era el dia de Sant Esteve, el 26 de desembre del 1938.
El dia 27, començava l’odissea que el duria en un tren de bestiar cap a Aranda de Duero. En el camp de presoners s’hi va estar tres mesos. Cada dia els llegien el “parte” de guerra i quan els presoners escoltaven que el seu poble o la seva ciutat de residència havia caigut en mans franquistes, corrien a buscar els papers «amb la cara del Franco retratada» per demanar l’aval. Fins que aquest no va arribar: gana, fred, misèria «molta porqueria i molts piojillos». Del camp de presoners el van dur a engruixir les files de l’exèrcit franquista i cap a Burgos.
Imatges i documents
Video