Antoni Quintana Torres i l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó
Video on Quintana Torres explica la història de l’Agrupació
Fotografies d’algunes trobades de l’Associació
Antoni Quintana i Torres (Capellades, 20 abril 1920 – Manresa, 26 desembre 2007), va ser president de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 des de la fundació de l’entitat el 27 de febrer del 1983 a Igualada fins el seu decés, la matinada de Sant Esteve del 2007 a Manresa. Va ser combatent de la 84a Brigada Mixta de la 60a Divisió; va lluitar al front del Segre i de l’Ebre, al sector de Vilalba dels Arcs, a la posició de Punta Targa, que fou atacada pels carlins del Terç de Nostra Senyora de Montserrat el 19 d’agost del 1938.
Submergit en el devessall humà de la retirada, «els rostres cansats i desfigurats» dels que sí que prenien amb tristesa el camí de l’exili el van «espantar», va tornar enrere fins a Arbúcies on es va lliurar als guanyadors. D’allà el van retornar a Capellades on l’esperava un viatge al camp de concentració de Sant Joan d’Horta, Barcelona, la depuració i les vivències de la repressió, «més dificultosa, fins i tot, que la guerra».[1]
Sastre, treballador de la companyia elèctrica FASA i posterior l’Anònima, periodista literari i gràfic per vocació, li arriba la jubilació l’any 1982 i adreçà la seva força vital a recuperar la memòria històrica d’aquells joves biberons, morts o supervivents; fer-los eixir de l’ostracisme i la repressió a què els havien sotmès gairebé mig segle de franquisme i dels silencis i l’anonimat a què els sotmetia el nou règim democràtic. El juliol de 1982 La Vanguardia, l’Avui i El Correo Catalán publiquen una carta breu signada per Quintana en què llança la idea de «celebrar una diada especial o trobada» dels biberons del 1920.
L’indret triat per a fer la trobada era Capellades, la població natal de Quintana; no està sol, formen part de la comissió organitzadora, Antoni Freixedes, Alfons Busquet, Josep Oliveras Muñoz i Josep Maria Lladó. La data triada va ser el 3 d’octubre del 1982 i l’èxit va superar les expectatives: 307 biberons i 412 familiars; en total, 719 persones procedents de 52 poblacions de Catalunya; 650 comensals van participar de l’àpat de germanor. En aquesta trobada, es nomenà al papa Joan Pau II, nascut també el 1920, «Biberó adoptiu», i el pontífex respongué amb una «benedicció apostòlica» a los «Supervivientes Quinta Biberón».
El ressò obtingut entre el col·lectiu de biberons supervivents propicià el naixement de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41 a Igualada el 23 de febrer del 1983; Antoni Quintana Torres en va ser triat president, tasca que desenvoluparia durant 25 anys. En el primer paràgraf de la Declaració de principis del mateix any es diu que: «Aquesta Agrupació vol donar acollida a tots aquells que havent fet la guerra —sense distinció de cantó—, vulguin aplegar-se tots junts, una vegada l’any, en una Trobada per perdurar el companyerisme i els records de tot allò que, de tot cor, desitgem que no tinguin repetició».
En una entrevista signada pel periodista Joan Piqué, Quintana explica el com i el perquè del naixement de l’Agrupació: «Va ser un cop instaurada la democràcia. Durant la dictadura, naturalment, no ens haurien autoritzat a fer l’Agrupació. Quan em vaig jubilar, em van voler convèncer perquè entrés a Justícia i Pau. Però a mi em va semblar que seria interessant treballar pels nois que vam anar al front i per explicar la nostra experiència. Aleshores vam decidir, amb altres companys, formar l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó».[2]
L’any 1992 el nombre de biberons inscrits a l’Agrupació era de 3.160. El creixement de l’entitat va ser ràpid. Els primer anys, fins l’agost de 1983, els inscrits van ser 889, dos anys després, ja havien doblat el nombre. En aquesta època, Antoni Quintana, arribava a contestar unes 40 cartes diàries adreçades als nous membres. Els dirigents de l’entitat van preveure fins i tot el model d’extinció, aquesta es produiria en el moment que només quedessin deu biberons inscrits vius. L’Agrupació es va dissoldre el 2014. El darrer acte va ser un acció de gràcies a la Verge de Montserrat el 3 de maig. L’acte el va presidir Pere Godall, acompanyat d’una quinzena de supervivents.
Elaboració d’un cens de biberons i accions d’ajuda mútua
A més a més de la munió de trobades anuals, la IX de Barcelona de 1990 congregà uns 6.000 assistents i uns 1.600 comensals que es van aplegar al Born, l’Agrupació dedicà temps i esforços a elaborar el llistat de biberons i les seves circumstàncies. A l’efecte es van confeccionar unes fitxes personals on es feia constar les dades del biberó supervivent, les unitats on va combatre als dos exèrcits, els camps de concentració i els batallons de treballadors on els van enquadrar si es va donar els cas. Aquesta base de dades va facilitar el retrobament entre companys d’armes i també informació als familiars dels biberons morts en combat que en alguns casos van poder saber fins i tot el punt exacte de la mort. Les dades recollides van servir també per apuntalar demandes de viduïtat davant la Justícia a fi efecte de poder cobrar pensions en casos en què el biberó havia estat donat per desaparegut però sobre la mort del qual no hi havia rastre documental. El maig del 1993 es va engegar una iniciativa anomenada «El company per al company» encarada a ajudar els biberons menys afavorits socialment.
Accions per al record
El 31 de maig del 1987 s’inaugurà la Tomba de Camarasa, cedida a perpetuïtat per l’Ajuntament d’aquesta població a l’Agrupació amb data del 12 d’agost del 1987. Aquest monument, promogut per la delegació de Lleida de l’entitat, recorda la tràgica successió de fets bèl·lics que van ocórrer al voltant del mes de juny de 1938 en la zona del Merengue, en el front de Balaguer. A la Tomba hi ha enterrats, segon s’explica en el full informatiu de maig del 2007, uns vuit-cents combatents d’ambdós bàndols, molts d’ells biberons. Les despulles es van recuperar de la fossa comuna localitzada a la finca Cabecerán situada en el municipi de Camarasa.
Dos anys després, el 19 de setembre del 1989, empès des del territori per Josep Florit i Pere Godall, s’inaugura l’obra més costosa de les promogudes per l’Agrupació: el Monument als combatents de la Batalla de l’Ebre situat a la cota 705 al paratge de la Punta Alta de la Serra de Pàndols, en el terme municipal del Pinell de Brai.
Aquest monument, avui de titularitat pública, s’ha convertit en un dels centres de pelegrinatge per als familiars dels que hi van lluitar i per als interessats en els fets de la Batalla de l’Ebre. Així ho descriu Josep Florit: «El Monument de la Pau quedava instal·lat a perpetuïtat al seu grandiós lloc! Allà on la guerra va ocasionar tantes pèrdues de vides humanes, deixat tantes mares sense fills, sense germans, sense marits, allà on la sang d’uns germans va escampar-se amb tanta abundància i cruesa». Antoni Quintana en la seva salutació com a president de l’Agrupació publicada en el programa de la inauguració, ressalta que el monument és «dedicat a tots els que moriren en la lluita, sense distinció de bàndols en els que els tocà lluitar».
El comiat d’Antoni Quintana Torres
Els darrers temps, una salut delicada va marcar la vida d’Antoni Quintana Torres. La darrera trobada a la qual va prendre part va ser la XXVI celebrada el 2 de maig del 2007 a Valls. En el seu text reproduït en el programa d’actes va tenir un record per al poeta vallenc i membre de la lleva, Dani Ventura i Solé, autor de l’himne dels biberons, ja absent.
El 18 desembre de 2007, hospitalitzat, escrivia aquesta carta de comiat: «Estimats Biberons, i tots els que m’estimeu: Com que el meu estat de salut no és estable, deixo en nom de Déu i dels homes el despedir-me i proposar una nova Junta Directiva, que podria ser la següent: President: Francesc Bardera i Massó, Vicepresident: Pere Godall i Gandia, Secretari: Josep M. Lladó i León i Delegat de Premsa: Miquel Morera i Darbra. Ara bé, entre vosaltres, teniu la facultat de nombrar altres d’aquesta Junta Directiva, que es vegi en cor de portar a terme la vida cultural, espiritual i econòmica de la nostra entitat. Moltes gràcies a tots. Firmat: Antoni Quintana i Torres. President de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41.»[3]
Quintana moria la matinada de Sant Esteve. «Fins a Capellades es traslladen supervivents de la Lleva del 41 d’arreu de Catalunya, entre els quals Godall (Pere, vicepresident), trastocat com tots per la notícia. La bandera, ja mítica, de l’Agrupació, desposseïda del seu pal, cobreix el fèretre. En un temple ple de gom a gom, quatre capellans, mossèn Josep Llauradó un d’ells, oficien la missa. Morera (Miquel, delegat de premsa) encara recorda amb llàgrimes als ulls i veu trencada les paraules sentides que va transmetre durant la cerimònia: “Hem perdut el nostre President, el nostre Comandant en Cap, però sobretot el gran amic. L’Antoni tenia el cap clar per prendre decisions i ho ha demostrat fins a l’últim moment amb la serenor que ha enfrontat el seu traspàs. Sabia evitar desavinences i il·lusionar-nos amb els projectes, per treballar tots fent pinya. Ha estat una persona positiva, animosa, engrescadora: el cos i l’ànima de la nostra Agrupació”. Morera demana que s’uneixi el seu record amb un homenatge a tots els companys caiguts, expressa el condol a la família en nom de l’entitat i s’acomiada, per últim cop: “Adéu President, adéu company, adéu amic. Adéu Toni. Que reposis amb la pau que sempre has somiat i que tens ben merescuda. Adéu per sempre».[4]
[1] Veg. BLAYA, Carles. «L’ull damunt Manresa», a Regió7, 8-1-2000, amb fotografies del mateix Quintana i de Jordi Serarols.
[2] PIQUÉ, Joan. Regió7 el 23 d’abril del 2002, pàg. 8.
[3] CARALT GIMÉNEZ, Andreu (2017). 3.669 biberons: història de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, pàg. 135. Ed. Generalitat de Catalunya Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència. Barcelona.
[4] Ídem., pàg. 136.
Vídeo on Antoni Quintana Torres explica la historia de l’Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó
Fotografies i documents
Fotografies d’algunes trobades de l’Agrupació
1982: Trobada a Capellades
1984: Trobada a Poblet
2002: Trobada a Manresa
2003: Trobada a Lleida
2004: Trobada a Cambrils
2005: Trobada a la Serra de Pàndols
2005: Trobada a Santa Coloma de Farners
2006: Visita al monument ‘”El Merengue” i ofrena floral al cementiri de Camarasa
2006: Trobada a Montserrat
2009: Trobada a Gandesa
2010: Assemblea de l’Agrupació a Barcelona
2011: Assemblea de l’Agrupació a Barcelona
