Rosendo Badia i Trullàs. 23/04/1920. Castellbell i el Vilar

«La culpa la va tenir la CNT-FAI, sinó potser França i Anglaterra ens haurien ajudat, i ja n’hauríem parlat»

El Rosendo Badia acabava de fer els divuit anys i explica que va viure el desgavell organitzatiu de l’exèrcit republicà des del mateix moment que va sortir de Castellbell i el Vilar direcció a Barcelona. Trens que no anaven enlloc, joves mobilitzats a qui ningú no manava, equipats només amb el que havien dut de casa… Per iniciativa pròpia ell i un grapat de nois, alguns companys del poble, van fer cap a Vic i tampoc estaven a cap llista. Un altre cop a Barcelona i aleshores sí, cap a Tàrrega on al cap de dos dies d’arribar ja va patir el bateig de foc en una de les moltes batalles en què els republicans, mal posicionats i mal armats, sortien a perdre.

Passà per l’Ebre: mort i gana fins que decideix buscar-se la vida per remuntar cap a casa. Ho aconsegueix amb alguna trampa. Vol tornar al front i s’enfila al tren novament cap a Tàrrega i quan arriba a Montgai i veu com està de perdut el front decideix, ara sí, fer cap a Castellbell i esperar el final de la guerra. Al poble, l’amaguen en una barraca d’un hort de cal Masats amb l’acord de la família propietària. Era l’11 de desembre i el 23 de gener entraven les forces franquistes al poble.

Cap represàlia però va haver de fer la mili a Melilla. Retorna, recomença l’ofici de forner, va a treballar a Els Prats de Rei i el tornen a cridar a files, ara a Barcelona; un any i mig més perquè ha esclatat la segona guerra mundial. Quedava net de prestacions militars al cap de set anys, amb els vint-i-cinc fets.

Imatges

Video