Una ciutat que es comen\u00e7ava a refer dels estralls de la guerra i la postguerra<\/strong><\/p>\nLa capital del Bages era, en aquells moments, una ciutat mitjana amb uns 43.000 habitants i un creixement vegetatiu positiu. El dinamisme de l\u2019economia es feia evident amb la pres\u00e8ncia abundant de publicitat als diaris o al carrer de productes que no eren de primera necessitat. Aix\u00ed, durant la tardor d\u2019aquell 1954, els magatzems Jorba llan\u00e7ava una campanya per animar la poblaci\u00f3 a comprar-hi amb l\u2019esquer d\u2019aconseguir un cotxe. Nom\u00e9s calia gastar: per cada 75 pessetes de despesa, donaven un val per a un sorteig.<\/p>\n
L\u2019augment de la poblaci\u00f3, que ben aviat es faria encara m\u00e9s intens amb l\u2019arribada de la immigraci\u00f3 del sud d\u2019Espanya, generava una necessitat d\u2019habitatge no prou ben atesa per les institucions p\u00fabliques. Per aix\u00f2 prenien rellev\u00e0ncia iniciatives com les de la Caja de Ahorros de Manresa que, en aquells moments, impulsava la construcci\u00f3 de 72 habitatges protegits a la zona de la Sagrada Fam\u00edlia.<\/p>\n
Podria semblar que s\u2019havia aconseguit passar la negra p\u00e0gina de la postguerra i, tanmateix, el control dels preus dels aliments i del subministrament de la farina per fer pa recordaven als manresans que el final de la Guerra Civil no era tan lluny, malgrat els s\u00edmptomes clars de recuperaci\u00f3. Aix\u00ed, per exemple, la Junta Reguladora de Preus va establir que, durant aquell setembre, un quilo de patates cost\u00e9s 1,5 pessetes; el de sardina salada, 13; el de taronja, 2,75 o 6, en funci\u00f3 de si eren corrents o especials; i el de vedella 20 o 26, segons si era de segona o tercera classe.<\/p>\n
En aquest context, demanar almoina encara era delicte, ja fos al carrer o de domicili en domicili. Pidolar t\u2019exposava a ingressar a la pres\u00f3 en aplicaci\u00f3 de la llei de dropos i malfactors (\u201cvagos y maleantes\u201d), com li va passar en aquelles dates a un home de 53 anys que havia arreplegat unes 200 pessetes demanant caritat durant un diumenge al mat\u00ed.<\/p>\n
Una escola p\u00fablica minorit\u00e0ria<\/strong><\/p>\nEl 14 d\u2019aquell mes, Freire es va presentar al seu nou lloc de treball, a l\u2019escola Pare Algu\u00e9. Era el primer dia de classe a l\u2019ensenyament primari, obligatori entre els 7 i els 14 anys. En total, a Manresa, hi havia 34 escoles, amb 7.000 alumnes i uns 155 docents. L\u2019escola p\u00fablica hi tenia un paper discret: se\u2019n comptaven 14, davant de les 15 privades i les 5 dependents de congregacions religioses.<\/p>\n
Els moviments de renovaci\u00f3 pedag\u00f2gica de l\u2019\u00e8poca republicana quedaven molt lluny. En el seu lloc, s\u2019havia implantat un ensenyament dogm\u00e0tic transmissor de la ideologia autorit\u00e0ria del franquisme. Tot un s\u00edmbol, el Grup Escolar Renaixen\u00e7a, es deia ara Grupo Escolar General\u00edsimo Franco. Inaugurat pel president Llu\u00eds Companys el 1934, havia estat l\u2019obra m\u00e9s emblem\u00e0tica del govern republic\u00e0 en mat\u00e8ria d\u2019educaci\u00f3 a la ciutat. El 1954, per\u00f2, el seu quadre docent comprom\u00e8s amb l\u2019educaci\u00f3 activa i arrelada al pa\u00eds havia estat depurat i substitu\u00eft, com en altres centres de l\u2019Estat, per mestres fidels al r\u00e8gim. Alguns havien estat expulsats del Magisteri, altres, traslladats a ciutats i pobles lluny de casa seva. Havien patit la mateixa dissort que Freire en ser enviada a Manresa.<\/p>\n
En entrar a l\u2019aula, la mestra madrilenya es va posar al davant d\u2019un grup de nenes que, en la gran majoria, no rebria m\u00e9s que l\u2019educaci\u00f3 prim\u00e0ria. L\u2019acc\u00e9s a l\u2019ensenyament mitj\u00e0 era minoritari aleshores, amb 15 centres a la ciutat, on impartien classes una cinquantena de professors, amb poc m\u00e9s de 500 estudiants; i l\u2019Institut Llu\u00eds de Peguera, amb 30 professors i un miler d\u2019estudiants, dels quals encara no un 20% eren oficials. I \u00e9s que la majoria s\u2019hi examinaven per lliure, provinents d\u2019altres municipis del pa\u00eds. Encara m\u00e9s minoritari era l\u2019acc\u00e9s als estudis de m\u00fasica. El Conservatori comptava amb uns 200 alumnes, dels quals gaireb\u00e9 la meitat feia estudis de piano.<\/p>\n
Aquell curs, l\u2019Escola d\u2019Arts i Oficis havia aconseguit la validesa oficial dels estudis que impartia. En aquest centre, a partir dels 13 anys, l\u2019alumnat podia cursar-hi diferents especialitats de formaci\u00f3 professional. \u00c9s per aix\u00f2 que, a difer\u00e8ncia d\u2019anys anteriors, l\u2019inici de les classes es va ajornar fins a mitjan octubre.<\/p>\n
Cinema i teatre per a les tardes de diumenge<\/strong><\/p>\nJusta Freire aprofitava els caps de setmana per anar a Barcelona a visitar la seva amiga Concepci\u00f3n S\u00e1inz-Amor. Si s\u2019hagu\u00e9s quedat a la ciutat hauria pogut anar al cinema, la distracci\u00f3 cultural principal d\u2019aquell moment a la ciutat, o tamb\u00e9 a veure alguna representaci\u00f3 del teatre.<\/p>\n
El Kursaal ja havia comen\u00e7at el seu declivi com a espai esc\u00e8nic i s\u2019havia convertit gaireb\u00e9 en exclusiva en una sala de cinema amb programa doble de dijous a diumenge. Compartia parcialment la programaci\u00f3 amb el cinema Catalu\u00f1a, situat nom\u00e9s uns metres m\u00e9s amunt del mateix Passeig, en el tram que havia estat rebatejat per les autoritats franquistes amb el nom de \u201cJos\u00e9 Antonio\u201d. L\u2019alternativa eren els cinemes Ol\u00edmpia, al carrer de Guimer\u00e0, i Goya, al carrer de l\u2019Hospital, que tamb\u00e9 compartien una de les dues pel\u00b7l\u00edcules que oferien en el seu programa. Totes les sales de cinema formaven part del grup Cabot, excepte la sala Apolo, que va mantenir nom\u00e9s durant un temps una explotaci\u00f3 aut\u00f2noma. A difer\u00e8ncia de la resta, obria les portes cada dia, si b\u00e9 l\u2019oferta no era substancialment diferent en qualitat i temes.<\/p>\n
Entre els t\u00edtols que Freire hauria pogut anar veure durant els dies que va fer estada a Manresa, hi havia, majorit\u00e0riament produccions americanes, sobretot westerns i thrillers per\u00f2 tamb\u00e9 algunes de g\u00e8nere musical, d\u2019aventures o drames, com ara: \u201cComo te quise te quiero\u201d (drama), \u201cLa primera sirena\u201d (musical), \u201cLos rebeldes de San Antonio\u201d (western), \u201cEl caballero enmascarado\u201d (aventures), \u201cEl gran carnaval\u201d (thriller) o \u201cEncrucijada de odios\u201d (thriller). L\u2019oferta a la seva disposici\u00f3 es completava amb algunes produccions espanyoles com \u201cCabaret\u201d (musical polic\u00edac) i \u201cBienvenido Mr. Marshal\u201d (com\u00e8dia); o europees com l\u2019anglesa \u201cLa calle de las sombras\u201d (thriller) o les com\u00e8dies italianes \u201cBuenos d\u00edas, se\u00f1or elefante\u201d i \u201c\u00a1Okay Ner\u00f3n!\u201d. El doble programa estava integrat, normalment, per una pel\u00b7l\u00edcula estrenada recentment, acompanyada d\u2019una reposici\u00f3 m\u00e9s antiga, majorit\u00e0riament americanes, com ara \u201cOro, amor y sangre\u201d (western del 1940) o \u201cUn mendigo original\u201d (com\u00e8dia rom\u00e0ntica del 1938). Totes les pel\u00b7l\u00edcules s\u2019anunciaven amb una doble classificaci\u00f3: la de la censura oficial i l\u2019eclesi\u00e0stica.<\/p>\n
L\u2019oferta de teatre a Manresa era m\u00e9s limitada, durant els anys 50 del segle XX. Les companyies amateurs locals es repartien en diferents espais esc\u00e8nics, en general de gesti\u00f3 pr\u00f2pia o vinculada a l\u2019Esgl\u00e9sia Cat\u00f2lica. Les que venien de fora actuaven exclusivament al teatre Conservatori, d\u2019entre les quals el p\u00fablic acollia amb un afecte especial aquelles que eren protagonitzades per la manresana Maria Matilde Almendros.<\/p>\n
Durant els dies que Freire va viure a Manresa, hauria pogut escollir entre un parell d\u2019obres en catal\u00e0 que es van representar al teatre Conservatori: \u201cAvui com ahir\u201d de la companyia del teatre Romea o \u201cBaixant de la Font del Gat o La Marieta de l\u2019ull viu\u201d de la companyia de Luis Orduna. Altres espais esc\u00e8nics acollien produccions locals amateurs com ara l\u2019Ateneo Cultural Manresano, que per aquelles dates, va presentar \u201cDon Gonzalo o l\u2019orgull del gec\u201d, \u201cLa cura d\u2019amor\u201d o \u201cEl genio alegre\u201d, aquestes dues darreres dirigides per Esteve Polls, al C\u00edrculo Familiar Recreativo (conegut popularment com Els Carlins).<\/p>\n
De fet, Esteve Polls havia triomfat, feia ben poques setmanes a la ciutat, dirigint una posada en escena espectacular de l\u2019autosacramental \u201cLa hidalga del valle\u201d de Pedro Calder\u00f3n de la Barca, durant la Festa Major local. Manresa, com el conjunt de l\u2019Estat, vivia immersa en un ambient en qu\u00e8 la religi\u00f3 es filtrava en totes les activitats quotidianes, es confonia amb la feina i el lleure i controlava bona part de les interaccions socials i familiars. La pe\u00e7a teatral, que glossa el naixement de la Mare de D\u00e9u, es va representar en el marc de les celebracions de l\u2019Any Sant Mari\u00e0, amb l\u2019actriu Dora Santacreu en el paper principal de la Culpa. Va requerir la construcci\u00f3 d\u2019una plataforma davant de la fa\u00e7ana principal de la bas\u00edlica de la Seu per acollir 4.000 espectadors. L\u2019obra va posar un total de 400 artistes damunt l\u2019escenari en dues funcions, els dies 15 i 16 d\u2019agost de 1954. Bona part dels figurants eren membres de la societat manresana: cantaires de l\u2019Orfe\u00f3 Manres\u00e0, m\u00fasics de l\u2019orquestra i ballarins de l\u2019Esbart Dansaires Manresans.<\/p>\n
Ja havien passat uns mesos per\u00f2, en aquells dies del setembre de 1954, tamb\u00e9 era ben viu a la ciutat el record de les dues representacions que havia fet N\u00faria Espert, els dies 25 i 26 de juliol. La pla\u00e7a de toros va acollir \u201cMedea\u201d i \u201cFuenteovejuna\u201d, a c\u00e0rrec de la companyia del Teatro de C\u00e1mara de Barcelona.<\/p>\n
Vida social a trav\u00e9s de la cultura i l\u2019esport<\/strong><\/p>\nEsport i cultura eren el paraig\u00fces per a la vida social local, en un moment en qu\u00e8 era perill\u00f3s fer pol\u00edtica. Grups amateurs de teatre (com els del Circulo Familiar Recreativo, el grup de l\u2019Enric Tatj\u00e9, el col\u00b7lectiu Arte, Alegr\u00eda y Caridad, la Sociedad Coral San Jos\u00e9 o l\u2019Ateneo Cultural Manresano), esbarts (com el de Dansaires Manresans o el del Casal Cultural de Dansaires Manresans, que tot just aleshores incorporava el repertori de danses tradicionals) i equips de futbol o b\u00e0squet permetien als manresans compartir temps, diversi\u00f3 i objectius comuns, alhora que eren, tamb\u00e9, font d\u2019espectacle i entreteniment per a tercers.<\/p>\n
La 34ena Volta a Catalunya va fer parada aquell setembre a la ciutat. Unes quinze mil persones es van aplegar al llarg del recorregut, des del Pont de Sant Francesc fins a la Bonavista, per donar la benvinguda als ciclistes en el final d\u2019etapa d\u2019aquesta cursa. En conson\u00e0ncia amb la transcend\u00e8ncia de l\u2019esdeveniment, R\u00e0dio Manresa va retransmetre\u2019l en una emissi\u00f3 especial que tamb\u00e9 va incloure un homenatge al periodista esportiu Ramon Torres.<\/p>\n
D\u2019altra banda, aquella temporada, l\u2019equip de b\u00e0squet local, el Club Baloncesto Manresa va estrenar pavell\u00f3 al carrer Calvo Sotelo, avui, Circumval\u00b7laci\u00f3, sota el tur\u00f3 d\u2019El Castell. La inauguraci\u00f3 a c\u00e0rrec de les autoritats locals va anar precedida per la benedicci\u00f3 de l\u2019ec\u00f2nom-arxiprest de la parr\u00f2quia del Carme, el moss\u00e8n Jos\u00e9 Andreu. En aquesta pista nova de trinca, el Manresa es va enfrontar a l\u2019equip d\u2019Olesa per disputar un partit de la copa catalana. Era el diumenge 19 de setembre de 1954.<\/p>\n
El 2 d\u2019octubre, Freire deixava Manresa per marxar cap a Madrid. Havia passat fuga\u00e7ment per la ciutat, encetant un curs que no acabaria, buscant una substituta per al seu lloc de treball que li permet\u00e9s tornar a casa seva. Abans de marxar, per combatre el fred i la humitat d\u2019aquella tardor incipient, encara va tenir ocasi\u00f3 de comprar unes castanyes calentes a una de les set parades de castanyeres que hi havia aleshores a la ciutat. I \u00e9s que , en aquells anys, els manresans es cruspien unes 20 tones de castanyes a l\u2019any. Amb tot, dif\u00edcilment l\u2019escalfor ef\u00edmera d\u2019unes castanyes hauria pogut apaivagar la fredor que Manresa i Freire van compartir durant aquells dies del setembre de 1954.<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\u00c0ngels Fust\u00e9 i Gamisans Justa Freire va arribar a Manresa, a mitjan setembre de 1954, nomenada com a mestra de l\u2019escola Pare Algu\u00e9. Tot just feia 15 anys del final de la guerra civil i de l\u2019inici de la dictadura franquista, un per\u00edode de repressi\u00f3 brutal de la llengua i la cultura catalanes, dels drets […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73639","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73639"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73639"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73639\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73639"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}