[1]<\/a>… els Selves amb la tieta tenien molta amistat, i podia ser, jo no ho s\u00e9 eh… ara aix\u00f2 m\u2019ha vingut al pensament per\u00f2 no ho s\u00e9 gens, de re. O sigui que no ho s\u00e9. Per\u00f2 no, no ho crec que ho tingui… no, no, no ho tenien ni registrat ni re, no aix\u00f2 no.<\/p>\n J. A.:<\/strong> Per\u00f2, havia passat, abans o despr\u00e9s, havia passat d\u2019altra gent?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No.<\/p>\n J. A.:<\/strong> No.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No. Despu\u00e9s s\u00ed…<\/p>\nJ. A:<\/strong> Nom\u00e9s va haver-hi aquesta noia i prou?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No. Despu\u00e9s s\u00ed. Va tenir un senyor, que era un renebot de la seva germana. O sigui que era un senyor que es va quedar sol i llav\u00f2rens li van llogar una habitaci\u00f3 tamb\u00e9. Per\u00f2 nom\u00e9s ha tingut… va tenir aquestes dugues persones. Primer la… a mi em semblava que es deia…<\/p>\n J. A.:<\/strong> Justa?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Justa, i despu\u00e9s el Josep, es deia Josep. Per\u00f2 aquest Josep era algo de parent amb la germana de la tieta. [La Justa Freire] em fa l\u2019efecte que va… estava com desterrada aqu\u00ed.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Vost\u00e8 ho sabia aix\u00f2?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u00ed. S\u00ed, s\u00ed. Que estava desterrada.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> I com ho sabia?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Perqu\u00e8 llav\u00f2rens d\u2019aix\u00f2 se\u2019n parlava. Perqu\u00e8 a casa meva en ten\u00edem de desterrats. De gent d\u2019Arag\u00f3… uns avis que els van treure de casa i… o sigui que, allav\u00f2rens aix\u00f2 dels desterrats o sigui la gent que marxava, que els treien de casa n\u2019hi havia molta. I aquesta jo sabia que estava… bueno, que… la van desterrar aqu\u00ed. S\u00ed.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Ella, en parlava d\u2019aix\u00f2?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No. No.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Vost\u00e8 ho sabia per la seva tieta.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Exacte. Mmmm… per la meva tieta… m\u00e9s aviat pels comentaris de la gent gran.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Amb la tieta es podrien entendre si haguessin parlat de pol\u00edtica?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u00ed,… Bueno, la meva tieta no parlava gaire b\u00e9 el castell\u00e0. Vol dir… eh? Per\u00f2.. per\u00f2 s\u00ed, s\u00ed, s\u2019entenien. S\u00ed. Es complementaven. Vull dir que, si hi havia coses que no els agradaven de l\u2019una a l\u2019altra, les dissimulaven. Vivien b\u00e9.<\/p>\nC. P.:<\/strong> [adre\u00e7ant-se a J. A.] Tu vols dir si amb la seva tieta s\u2019entenien…<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Si podien sintonitzar pol\u00edticament. Vost\u00e8 creu que una persona de la Rep\u00fablica com aquesta mestra amb la seva tieta si haguessin parlat de pol\u00edtica s\u2019haurien pogut entendre? Haurien pogut sintonitzar? O tenia una manera molt diferent, la seva tieta de pensar?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No, la meva tieta tamb\u00e9 era… B\u00e9, pensava com el meu tiet. O sigui que… Jo em sembla que s\u00ed que s\u2019avenien, pol\u00edticament. S\u00ed.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Sap per qu\u00e8 li dic aix\u00f2?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No ho s\u00e9.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> En el dietari que escriu la Justa Freire una de les coses que diu \u00e9s que la seva tieta, que s\u00ed que parla que s\u2019entenien molt b\u00e9, per\u00f2 que era \u201cmuy de derechas\u201d.<\/p>\n R. I. S.: \u201c<\/strong>Muy de derechas\u201d? … no ho s\u00e9…<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Li sorpr\u00e8n que ella escriv\u00eds aix\u00f2, que era \u201cmuy de derechas\u201d, la seva tieta?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No ho s\u00e9 perqu\u00e8 la meva tieta tampoc no era ni derechas ni de izquierdas, perqu\u00e8 feia molt la vida a casa i… Bueno, no ho s\u00e9… amb el meu tiet… no s\u00e9 si s\u2019avenien gaire [pol\u00edticament]…[riu]. En el matrimoni hi ha coses que no ho s\u00e9 si… d\u2019all\u00f2… Pod\u00e9 s\u00ed que ella tenia un pensament diferent.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Sap si aquesta relaci\u00f3 de la tieta amb la mestra va continuar d\u2019alguna manera, amb algunes cartes…<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u2019escrivien, s\u00ed. S\u2019escrivien. Per\u00f2 no n\u2019he trobat cap… La meva tieta, quan es va morir el meu tiet, molts documents, moltes cartes i moltes coses les va estripar.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Ella?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Ella, s\u00ed. Moltes coses les va estripar.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> O sigui que segur que n\u2019hi havia alguna d\u2019aquestes cartes.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Que segurament que alguna que hauria sigut interessant. Per\u00f2 no les va guardar.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Per tant, van quedar amigues.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Ah s\u00ed! Amb la d\u2019all\u00f2 jo crec que s\u00ed. Jo crec que… bueno, s\u2019escrivien perqu\u00e8 llav\u00f2rens no es telefonava, llavons s\u2019escrivia, i van tenir uns anys de correspond\u00e8ncia.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Amb vost\u00e8 tamb\u00e9 vam parlar de la J\u00falia Farreras.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Ah s\u00ed.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Ara, com que amb aix\u00f2 de J\u00falia….<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Ah s\u00ed.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> La J\u00falia \u00e9s l\u2019altra…<\/p>\nC. P.:<\/strong> …amb vost\u00e8 vam parlar de la J\u00falia Farreras<\/p>\nJ. A.:<\/strong> S\u00ed.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Per aix\u00f2… per aix\u00f2 ara…<\/p>\nR. I. S.:<\/strong> D\u2019aquesta senyora me\u2019n re… aquesta pod\u00e9… bueno me\u2019n recordo m\u00e9s… La veia molt distingida jo aquesta noia. I aix\u00f2 que feia de portera, els \u00faltims anys feia de portera. Per\u00f2 la veia molt distingida, molt senyora la veia. Per\u00f2 molt agradable tamb\u00e9 eh, molt simp\u00e0tica, molt b\u00e9. I amb el meu tiet, doncs, tenien molta comunicaci\u00f3, perqu\u00e8 lo que no havia fet la seva esposa ho havia fet la J\u00falia, perqu\u00e8 l\u2019havia anat a veure a Fran\u00e7a i li havia fet coses que la meva tieta no li havia fet. Bueno… o sigui que… no ho s\u00e9.<\/p>\nC. P.:<\/strong> I ell tamb\u00e9, doncs, quan, durant la guerra \u00e9s el que la va nomenar directora administrativa de Casa Caritat.<\/p>\n R. I. S.:<\/strong> S\u00ed.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Vull dir que tenien molta relaci\u00f3…<\/p>\n R. I. S.:<\/strong> S\u00ed, s\u00ed, s\u00ed.<\/p>\nC. P.:<\/strong> …amb el Ramon [Sanz].<\/p>\n R. I . S.:<\/strong> S\u00ed, s\u00ed. Molt.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Ella em va passar una foto tamb\u00e9, que no tenia cap foto de la J\u00falia Carreras…<\/p>\nC. P.:<\/strong> I ara tamb\u00e9 la teniu.<\/p>\nR. I. S.:<\/strong> I tant!<\/p>\n A.:<\/strong> Qu\u00e8 recorda del seu tiet, [Ramon Sanz]?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Una persona molt… dicharachera, molt simp\u00e0tica, molt grosset, baixet… molt maco, era. S\u00ed, s\u00ed. En tinc bons records. Per\u00f2 tamb\u00e9 a mi, i aix\u00f2 no me\u2019n recordo jo, per\u00f2 diu que, jo tenia un germanet, i de vegades ens venia a buscar aqu\u00ed a casa, i llav\u00f2rens el carrer era de terra, i perqu\u00e8 no ens mull\u00e9ssim amb els peus de fang diu que ens agafava un a cada cant\u00f3 i ens portava fins a casa seva. Per\u00f2 aix\u00f2 no me\u2019n recordo. Aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 ho he sentit explicar. Per\u00f2 s\u00ed, s\u00ed, era molt cariny\u00f3s. Amb nosaltres era molt maco.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Ell no va tenir problemes despr\u00e9s?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u00ed, que en va tenir! Bueno…<\/p>\nJ. A.:<\/strong> Quins problemes va tenir?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Va tenir problemes… va estar a Fran\u00e7a i llav\u00f2rens va venir aqu\u00ed i va viure v\u00e0rios anys a Barcelona, amagat a casa d\u2019un altre meu tiet, d\u2019un germ\u00e0 del meu pare. A Gr\u00e0cia estava. I llav\u00f2rens quan… no s\u00e9 qu\u00e8 va passar, va poguer venir. I llav\u00f2rens el Selves[2]<\/a> els hi va llogar un garatge que tenien i ell va posar all\u00e0 la cosa que feia, que era… tapisser. Era tapisser, el tiet.<\/p>\nC. P.:<\/strong> I guarnicioner…<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Aix\u00f2, s\u00ed.<\/p>\nC. P.: <\/strong>Guarnicioner<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Guarnicioner i tapisser…<\/p>\nC. P.:<\/strong> Es refereix a la dona del Selves.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u00ed, la dona.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Es refereix a la dona, l\u2019esposa…<\/p>\nJ. A.:<\/strong> la [Carme] Balti\u00e9rrez, eh?<\/p>\nC. P.:<\/strong> …l\u2019esposa… s\u00ed.<\/p>\nJ. A.:<\/strong> La dona es deia Balti\u00e9rrez.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Exactament! S\u00ed, s\u00ed.<\/p>\nC. P.:<\/strong> Perqu\u00e8 la Carme tamb\u00e9 havia estat amb ell a Casa Caritat.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>Ah! Poder s\u00ed<\/p>\n PC. .:<\/strong> Durant la guerra tamb\u00e9 tenien molta relaci\u00f3.<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>S\u00ed, s\u00ed. Jo de tot aix\u00f2 no me\u2019n recordo eh!<\/p>\nJ. A.:<\/strong> I despr\u00e9s ell aqu\u00ed, el seu tiet va tenir… o sigui… s\u2019amaga un temps a Barcelona, llavors ve aqu\u00ed… Per\u00f2 un cop \u00e9s aqu\u00ed, ja no el van molestar m\u00e9s?<\/p>\n R. I. S.: <\/strong>No ho s\u00e9. Em sembla que no el molestaven per aix\u00f2, no. Em sembla que no…<\/p>\n <\/p>\n