<\/p>\n
Mar\u00eda del Mar del Pozo Andr\u00e9s va escriure una extensa i molt documentada biografia de Justa Freire[1]<\/strong><\/em><\/a>,<\/em> que recomanem a qualsevol persona que vulgui con\u00e8ixer la seva vida i obra. D\u2019aquest llibre n\u2019hem extret diverses dades biogr\u00e0fiques. D\u2019altra banda, tenim la sort que Justa Freire va deixar escrits molts dels seus records i viv\u00e8ncies en diferents dietaris, que es conserven a la Fundaci\u00f3n \u00c1ngel Llorca i que ara s\u00f3n una font prim\u00e0ria fonamental de gran inter\u00e8s i que Mar\u00eda del Mar del Pozo va utilitzar a fons. Tamb\u00e9 hem consultat i donem a con\u00e8ixer el seu expedient de depuraci\u00f3<\/a>, que es conserva a l\u2019Archivo General de la Administraci\u00f3n.<\/p>\n El Grupo Escolar Cervantes<\/strong><\/p>\n Comencem pel comen\u00e7ament. Justa Freire M\u00e9ndez va n\u00e9ixer a Moraleja del Vino (Zamora), l’any 1896. Un cop estudiat Magisteri a la Escuela Normal de Zamora, el 1919, pren possessi\u00f3 de la seva primera escola com a mestra propiet\u00e0ria al poble de Casillas (\u00c0vila). L\u2019any 1921 ingressa al Grupo Escolar Cervantes de Madrid, que acollia els fills dels obrers del barri Cuatro Caminos i que estava vinculada a la hist\u00f2rica i prestigiosa Instituci\u00f3n Libre de Ense\u00f1anza. A l\u2019escola, Freire s\u2019ocupar\u00e0 de l\u2019acci\u00f3 social (acollida als nous alumnes, trobades amb les fam\u00edlies i els antics alumnes, cura general del centre) i dels assajos pedag\u00f2gics (escola maternal, formaci\u00f3 de mestres i atenci\u00f3 a les visites). Un reial decret del 26 de juliol del 1921 confirma el nomenament de Justa Freire com a definitiu.<\/p>\n S\u00f3n uns anys en qu\u00e8 viatja per Europa (Fran\u00e7a, B\u00e8lgica, Su\u00efssa, Alemanya, Dinamarca i Noruega) per visitar les anomenades Escoles Noves, les m\u00e9s prestigioses del moment, participar en congressos internacionals sobre l\u2019educaci\u00f3 i con\u00e8ixer els darrers aven\u00e7os pedag\u00f2gics. En alguns d\u2019aquests viatges l\u2019acompanya \u00c1ngel Llorca, mestre de mestres, i mestre seu, tamb\u00e9. Freire sentia una gran admiraci\u00f3 per ell, s\u2019identificava plenament amb la seva visi\u00f3 de l\u2019educaci\u00f3 i va establir-hi uns profunds lligams professionals de complicitat per posar l\u2019educaci\u00f3 al lloc que li corresponia. Va ser una relaci\u00f3 professional que va durar tota la vida. L\u2019ideal d’\u00c1ngel Llorca era convertir l\u2019escola en casa d\u2019educaci\u00f3 i en llar per als nens. Al curs 1925-26 desenvolupar\u00e0 al \u201cCervantes\u201d algunes de les experi\u00e8ncies que havien observat a Europa. Segons la bi\u00f2grafa, \u201cJusta Freire, en esta su segunda etapa en el Grupo escolar <\/em>\u201cCervantes\u201d se fue convirtiendo en una presencia cada vez m\u00e1s imprescindible, en el esp\u00edritu que alentaba y daba vida a la escuela. Los alumnos que empezaron a asistir al colegio en torno a 1929 guardan en su retina unas im\u00e1genes imborrables de ella<\/em>\u201d.<\/p>\n Es va integrar a la secci\u00f3 espanyola de la Ligue internationale pour l’\u00c9ducation Nouvelle<\/em> impulsada per Beatrice Ensor i Adolphe Ferri\u00e8re. D\u2019altra banda, va deixar una profunda empremta en les col\u00f2nies escolars organitzades pel Patronat de La Corunya per a nenes pretuberculoses. El 1927, la premsa local definia Freire com a \u201cuna notabil\u00edsima pedagoga, perteneciente al Grupo escolar Cervantes de Madrid, y educada en el extranjero, que a fuerza de talento, dulzura, conocimiento de la psicologia infantil y poder suasorio sobre las ni\u00f1as, desarrolla una admirable labor educativa en la colonia<\/em> […]\u201d.<\/p>\n Al \u201cCervantes\u201d havia aconseguit les seves ambicions com a mestra i se sentia feli\u00e7. Al seu examen per a la direcci\u00f3 de graduades de Madrid escrivia \u201cCada d\u00eda m\u00e1s respeto a la espontaneidad del ni\u00f1o. Cada d\u00eda, alrededor del ni\u00f1o un ambiente, cuanto m\u00e1s mejor, lleno de valores \u00e9ticos, est\u00e9ticos, de just\u00edcia… Cada d\u00eda con el Trabajo en el presente, mirando al futuro<\/em>\u201d.<\/p>\n El per\u00edode de la Rep\u00fablica, especialment els primers anys, amb la seva aposta extraordin\u00e0ria per l\u2019educaci\u00f3, esdevenen la millor etapa professional de Justa Freire. Es graduar\u00e0 a l’Escuela de Estudios Superiores de Magisterio i el 1932 impartir\u00e0 cursos per a mestres a la Semana Pedag\u00f3gica de Pamplona i a San Mart\u00edn de Valdeiglesias. Tamb\u00e9 participa en el projecte de les exitoses \u201cMisiones Pedag\u00f3gicas\u201d, patrocinades pel govern de la Rep\u00fablica.<\/p>\n Directora del Grupo Escolar Alfredo Calder\u00f3n<\/strong><\/p>\n El novembre del 1933 \u00e9s nomenada directora del Grupo Escolar Alfredo Calder\u00f3n, de la Ciudad Jard\u00edn, actualment denominat CEIP Padre Poveda, de Madrid, on desenvolupar\u00e0 el seu ric bagatge forjat a l\u2019escola Cervantes i apr\u00e8s en el seu dia a dia i en les seves experi\u00e8ncies europees. Es convertir\u00e0 aviat en una de les primeres dones espanyoles que dirigeix un equip de docents format b\u00e0sicament per homes. Els primers temps seran durs. Ha de gestionar l\u2019oposici\u00f3 de mestres amb estils metodol\u00f2gics obsolets i autoritaris, totalment a les ant\u00edpodes dels seus m\u00e8todes innovadors. Per\u00f2 amb el temps aconseguir\u00e0 implicar el professorat en les diferents activitats de l\u2019escola. De fet, durant els tres anys que hi va ser, Freire va aconseguir crear un ambient excel\u00b7lent, un \u201cclima especial de orden, limpieza, paz y belleza\u201d. <\/em>L\u2019octubre del 1935, arran de la guerra d\u2019Abiss\u00ednia, escrivia al seu dietari: \u201cLa vida es alegr\u00eda y orden y trabajo y salud y eso tiene que ser la escuela. La escuela contra la destrucci\u00f3n y la muerte, la escuela contra la guerra<\/em>\u201d.<\/p>\n Precisament l\u2019any seg\u00fcent, amb el cop d\u2019estat militar del juliol del 1936 contra la Rep\u00fablica, va comen\u00e7ar la guerra civil, que ho desballestaria tot, fins al punt que, en trobar-se l\u2019escola prop del front de guerra, els alumnes van haver d\u2019anar essent evacuats progressivament cap a Val\u00e8ncia. L\u2019octubre del 1936 a l\u2019escola ja nom\u00e9s quedava la meitat dels alumnes. Tot i aix\u00ed, ella continuava amb tota la seva fermesa i professionalitat amb el seu treball pedag\u00f2gic: \u201cen este ambiente de guerra, la escuela es como un oasis que en un desierto florece<\/em>\u201d, va escriure.<\/p>\n Tanmateix, el 26 de novembre el Quinto Regimiento de l\u2019ex\u00e8rcit republic\u00e0 incauta l\u2019escola, un fet que li produir\u00e0 una enorme tristesa. El gener del 1937 \u00e9s a Val\u00e8ncia i es far\u00e0 c\u00e0rrec de les Comunitats Familiars de Educaci\u00f3, formades per alumnes del \u201cCervantes\u201d que havien estat evacuats. Hi desenvolupa un assaig innovador d\u2019educaci\u00f3 comunit\u00e0ria, juntament amb altres pedagogs de renom com el mateix \u00c1ngel Llorca. Despr\u00e9s ascendir\u00e0 a inspectora-visitadora de Col\u00f2nies, delegada regional de la Inf\u00e0ncia Evacuada i delegada nacional.<\/p>\n El 22 de setembre del 1937 torna a l\u2019escola, la troba saquejada i amb el material escolar destrossat. El disgust \u00e9s immens per\u00f2 no s\u2019enfonsa i el 19 d\u2019octubre l\u2019escola torna a obrir les seves portes. Pocs dies despr\u00e9s, el 28 d\u2019octubre, l\u2019obliguen a incorporar-se a les col\u00f2nies escolars de Val\u00e8ncia, unes col\u00f2nies que constitu\u00efen un laboratori de la nova educaci\u00f3, tan necessari precisament en temps de guerra, i on va fer una feina exemplar.<\/p>\n El 4 de febrer del 1939 es torna a reintegrar a l\u2019escola, a Madrid. La guerra \u00e9s a punt de finalitzar i comen\u00e7ar\u00e0 la dictadura franquista que no tindr\u00e0 pietat per als mestres republicans i que triturar\u00e0 tota la seva labor pedag\u00f2gica.<\/p>\n Suspesa de sou i ocupaci\u00f3 i empresonada<\/strong><\/p>\n Justa Freire \u00e9s suspesa de sou i ocupaci\u00f3. La nit del 24 de maig del 1939 uns falangistes la van a buscar a casa seva i se l\u2019emporten detinguda. Primer a una comissaria de policia i despr\u00e9s a la pres\u00f3 de Ventas. Havia estat objecte de den\u00fancies falses especialment a c\u00e0rrec d\u2019un mestre sense escr\u00fapols del mateix \u201cAlfredo Calder\u00f3n\u201d, Alejandro Gonz\u00e1lez Barrero. \u201cLa privaci\u00f3n de su libertad, su largo calvario, no le doli\u00f3 tanto como conocer la deslealtad y la cobard\u00eda de su acusador<\/em>\u201d, explicaria Carmen Cabello, filla adoptiva de Justa Freire.<\/p>\n Tot i que el jutge inicialment la va absoldre, gr\u00e0cies al testimoni de moltes persones que van sortir a defensar-la i a la poca consist\u00e8ncia de les acusacions que se li feien, el fiscal del Ej\u00e9rcito de Ocupaci\u00f3n va acusar Justa Freire d\u2019un \u201cdelito de auxilio a la rebeli\u00f3n militar\u201d. Despr\u00e9s de dos consells de guerra, el 28 de setembre de 1939, se la condemnava a 6 anys i un dia de pres\u00f3 menor.<\/p>\n Segons Mar\u00eda del Mar del Pozo, \u201ctodas las evidencias apuntan a que el juicio ten\u00eda un trasfondo que no aparece en los documentos y que muestra un af\u00e1n de ensa\u00f1arse y hacer sufrir<\/em> [a Justa Freire]\u201d. El r\u00e8gim franquista, en no poder represaliar com volia \u00c1ngel Llorca, per la seva edat i pel seu estat administratiu, van castigar la seva millor deixebla i a qui millor representava el seu model pedag\u00f2gic, Justa Freire.<\/p>\n El 18 de novembre del 1939, entrava a la pres\u00f3 de Ventas. All\u00e0 tamb\u00e9 hi va deixar empremta. Per iniciativa pr\u00f2pia, realitza tasques d\u2019alfabetitzaci\u00f3 entre las dones preses. Escriuria \u201cFui la directora de la escuela y aprendieron a leer y a escribir 250 analfabetas y organic\u00e9 unos coros de canciones Populares, que fueron la alegr\u00eda de la casa y de sus habitantes<\/em>\u201d. El 31 de maig de 1941 sortia en llibertat condicional.<\/p>\n El 13 de febrer de 1941 la Comisi\u00f3n Depuradora de Magisterio de Madrid havia proposat la separaci\u00f3 definitiva de Justa Freire del Magisteri, amb p\u00e8rdua de tots els seus drets i baixa a l\u2019escalaf\u00f3. Ho justificava per haver estat condemnada a 6 anys i un dia de pres\u00f3, perqu\u00e8 \u201ces indudablemente por sus ideas incompatible con los principios del Glorioso Movimiento Nacional y por tanto est\u00e1 incapacitada para que se le conf\u00ede la educaci\u00f3n de la infancia en el Estado Nacional espa\u00f1ol<\/em>\u201d i perqu\u00e8 \u201cla inculpada se ha distinguido por su labor educativa inspirada completamente en los principios de la pedagog\u00eda laica y naturalista, como ella mismo reconoce en su declaraci\u00f3n jurada al decir que toda su labor pedag\u00f3gica fue orientada en todo momento por D. \u00c1ngel Llorca, cuya personalidad como Maestro es harto conocida<\/em>\u201d.<\/p>\n Classes clandestines i cap al Colegio Brit\u00e1nico<\/strong><\/p>\n Justa Freire no podia, doncs, reincorporar-se a cap escola p\u00fablica. A partir d\u2019aleshores far\u00e0 classes a ex-alumnes a casa seva. Molts s\u00f3n antics alumnes de la seva escola, procedents de les classes socials m\u00e9s necessitades i que conservaven un magn\u00edfic record dels seus m\u00e8todes d’aprenentatge. S\u00f3n classes clandestines ja que no li estava perm\u00e8s.<\/p>\n El 1944 comen\u00e7a a treballar com a secret\u00e0ria al Colegio Brit\u00e1nico de Madrid, un col\u00b7legi privat depenent del British Institute que havia estat creat el 1940. Aviat hi comen\u00e7ar\u00e0 a impartir classes. Comen\u00e7ava aleshores una vinculaci\u00f3 amb aquesta escola que duraria fins al final de la seva vida.<\/p>\n “En ning\u00fan caso se le puede destinar a Madrid”<\/strong><\/p>\n Tanmateix, la seva obsessi\u00f3 era tornar a l\u2019escola p\u00fablica i per aquest motiu, el 13 de febrer del 1952, als seus 55 anys, va demanar el reingr\u00e9s al cos funcionarial de mestres. Per\u00f2 la resoluci\u00f3 no era la que esperava: el 6 de juny del 1953 se li permet el reingr\u00e9s al Magisteri, per\u00f2 amb el c\u00e0stig de perdre tots els drets previs, els seus anys d\u2019antiguitat i el \u201ctraslado fuera de la prov\u00edncia durante cinco a\u00f1os e inhabilitaci\u00f3n para cargos directivos y de confianza<\/em>\u201d i amb la prohibici\u00f3 d\u2019exercir de mestra a Madrid.<\/p>\n En la seva petici\u00f3 hi havia adjuntat diverses cartes de persones del m\u00f3n de l\u2019educaci\u00f3 que l\u2019avalaven, i un escrit amb signatures de fam\u00edlies en el qual es deia que \u201cpueden avalarla en caso necesario m\u00e1s de trescientas fam\u00edlias de los ni\u00f1os que se han educado y se educan en el Colegio Brit\u00e1nico donde presta sus servicios desde el a\u00f1o 1944<\/em>\u201d.<\/p>\n \u00c9s evident que alg\u00fa va fer els impossibles perqu\u00e8 no pogu\u00e9s tornar a exercir de mestra en una escola p\u00fablica de Madrid. En una c\u00f2pia de la carta del 28 de mar\u00e7 de 1950 del ministre d\u2019Educaci\u00f3 Jos\u00e9 Ib\u00e1\u00f1ez-Mart\u00edn adre\u00e7ada al director del Colegio Brit\u00e1nico de Madrid, i que podeu veure al seu expedient de depuraci\u00f3, apareix escrit d\u2019una manera an\u00f2nima la seg\u00fcent nota manuscrita: \u201cEn ning\u00fan caso se le puede destinar a Madrid\u201d.<\/p>\n El 9 de mar\u00e7 de 1954 Justa Freire va demanar la revisi\u00f3 de l\u2019expedient almenys pel que feia refer\u00e8ncia al tasllat fora de Madrid, ja que considerava que no hi havia motiu i que \u201ces m\u00e1s que suficiente la p\u00e9rdida de la Direcci\u00f3n leg\u00edtimamente ganada en dura oposici\u00f3n<\/em>\u201d. En la mateixa carta apel\u00b7lava \u201cal esp\u00edritu de just\u00edcia, tan esperado por la que subscribe<\/em>\u201d del ministre d\u2019Educaci\u00f3 -que aleshores ja era Joaqu\u00edn Ruiz-Gim\u00e9nez-, li recordava que d\u2019en\u00e7\u00e0 del 1939 la seva vida havia patit \u201cpersecuciones, sufrimientos de c\u00e1rcel inmerecidos y sacrificios incalculables<\/em>\u201d i que un trasllat \u201cla destrozar\u00eda nuevamente<\/em>\u201d. Els avals que havia presentat i els nombrosos suports que tenia no li van servir de res. No va obtenir resposta fins l\u2019any 1955.<\/p>\n Al Grup Escolar Pare Algu\u00e9 de Manresa<\/strong><\/p>\n Per tant, mentre esperava una resposta que no arribava es va veure obligada a optar per una pla\u00e7a en el concurs general de trasllats que es va convocar el 22 de juliol del 1954. Era una opci\u00f3 que detestava perqu\u00e8 el que ella volia era quedar-se a Madrid. En el formulari de sol\u00b7licitud de centres va apuntar 67 escoles diferents, les 10 primeres de les quals eren de Barcelona. La n\u00famero 53 era una secci\u00f3 de la graduada n\u00famero 3 ubicada al Grup escolar Pare Algu\u00e9 de Manresa. Doncs aquesta \u00e9s la que se li va adjudicar. La n\u00famero 53 d\u2019un total de 67 escoles que va demanar. Per tant, es evident que no era un dest\u00ed que li fes cap il\u00b7lusi\u00f3. El dia 1 de setembre de 1954 Justa Freire era nomenada mestra de Manresa i el dia 14 prenia possessi\u00f3. Hi estar\u00e0 molt poc temps, sol\u00b7licitar\u00e0 l\u2019exced\u00e8ncia i hi buscar\u00e0 una substituta. Vegeu \u201cLa seva estada a Manresa<\/a>\u201d.<\/p>\n L’acarnissament<\/strong><\/p>\n El 6 d\u2019octubre del 1955 arriba la proposta del jutge sobre la revisi\u00f3 de l\u2019expedient: s\u2019acorda \u201cSIN SANCI\u00d3N ALGUNA, pudiendo tomar parte en todos los concursos de traslado y concursillos, pero sin derecho a ocupar la plaza que ten\u00eda como Directora del Grupo Escolar \u2018Alfredo Calder\u00f3n\u2019 de Madrid<\/em>\u201d. Tanmateix, a l\u2019expedient, la paraula \u201cconcursillo\u201d apareix ratllada i, a la mateixa p\u00e0gina, hi ha una nota manuscrita del director general d\u2019Ensenyan\u00e7a Prim\u00e0ria, que deixa clar que \u201cno puede admitirse la resoluci\u00f3n. Podr\u00e1 participar en los concursos generales de traslado, pero no en los concursillos que presuponen una serie de condiciones que se silencian o ignoran en la propuesta<\/em>\u201d. Per tant, Justa Freire ara havia de demanar una escola en un concurs general, no podia fer valer la seva antiguitat i els seus drets previs.<\/p>\n Mar\u00eda del Mar del Pozo assenyala clarament el responsable d\u2019aquest c\u00e0stig tan dur i premeditat i que va deixar destrossada Justa Freire: el director general d\u2019Ensenyan\u00e7a Prim\u00e0ria Eduardo Canto Ranca\u00f1o. Segons la bi\u00f2grafa, la decisi\u00f3 de perjudicar Freire es podia deure a la possible animadversi\u00f3 d’Eduardo Canto envers \u00c1ngel Llorca amb qui havia coincidit l\u2019any 1921 en un viatge pedag\u00f2gic a l\u2019estranger. En realitat era a \u00c1ngel Llorca a qui volia castigar. En no poder-ho fer castigava a la seva deixeble favorita, la seva m\u00e0 dreta: Justa Freire. D\u2019altra banda, Eduardo Canto era un membre destacat d\u2019Acci\u00f3n Cat\u00f3lica i de l\u2019Asociaci\u00f3n Cat\u00f3lica Nacional de Propagandistas. En alguns processos de depuraci\u00f3 franquistes havia denunciat als seus companys de professi\u00f3. Amb aquesta seva decisi\u00f3 es tancava definitivament la porta al retorn de Justa Freire a una escola p\u00fablica de Madrid.<\/p>\n Retorn al Colegio Brit\u00e1nico<\/strong><\/p>\n L\u2019any 1958 va al Centro de Orientaci\u00f3n Did\u00e1ctica del Servicio Nacional del Magisterio, a Madrid, on es dedicaria a \u201cla difusi\u00f3n de las t\u00e9cnicas r\u00e1pidas de alfabetizaci\u00f3n<\/em>\u201d, i torna a fer classes al Colegio Brit\u00e1nico. En far\u00e0 fins a la seva mort, el 1965. Mar\u00eda del Mar del Pozo diu que Justa Freire \u201cdesencantada totalmente de la ense\u00f1anza p\u00fablica del franquismo despu\u00e9s de su experiencia en Manresa, con una desilusi\u00f3n que afloraba en sus cartas<\/em> […]\u201d va trobar al Colegio Brit\u00e1nico \u201dla serenidad para florecer como docente<\/em>\u201d.<\/p>\n La mateixa Justa Freire explicaria el paper que havia tingut en aquest col\u00b7legi des de l\u2019inici: \u201cMe nombraron Secretaria y desde la secretar\u00eda organic\u00e9 la Escuela […] ahora pasan de mil alumnos y es la mayor escuela que hay en Madrid; y all\u00ed estoy educando a los hijos de ministros y t\u00edtulos…<\/em>\u201d. Aquesta va ser una de les seves contradiccions: passar de ser una mestra d\u2019escola p\u00fablica republicana en un barri obrer amb alumnes molt humils a mestra d\u2019un col\u00b7legi privat amb alumnes que eren fills de ministres i d\u2019alts c\u00e0rrecs del r\u00e8gim franquista. Per\u00f2 \u00e9s que el que havia desitjat i somiat dia a dia des del 1939 -tornar al seu Grupo Escolar Alfredo Calder\u00f3n- li va ser totalment prohibit per la dictadura franquista.<\/p>\n Mor als 69 anys<\/strong><\/p>\n Justa Freire va morir el 15 de juliol del 1965. Els darrers anys havia publicat diferents articles a la revista El Magisterio Espa\u00f1ol. <\/em>Tamb\u00e9 al llarg de la seva traject\u00f2ria de mestra va publicar les seves experi\u00e8ncies innovadores a la comunitat educativa mitjan\u00e7ant les seves col\u00b7laboracions a la revista ‘Escuelas de Espa\u00f1a’. Segons la bi\u00f2grafa, all\u00f2 que va definir sempre Justa Freire va ser \u201cnada m\u00e1s y nada menos que una maestra de la escuela p\u00fablica<\/em>\u201d.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Mar\u00eda del Mar del Pozo Andr\u00e9s va escriure una extensa i molt documentada biografia de Justa Freire[1], que recomanem a qualsevol persona que vulgui con\u00e8ixer la seva vida i obra. D\u2019aquest llibre n\u2019hem extret diverses dades biogr\u00e0fiques. D\u2019altra banda, tenim la sort que Justa Freire va deixar escrits molts dels seus records i viv\u00e8ncies […]<\/p>\n","protected":false},"author":28,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-73625","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73625"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/28"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=73625"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/73625\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.memoria.cat\/justa-freire-manresa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=73625"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}[1]<\/a> Justa Freire o la pasi\u00f3n de educar. Biograf\u00eda de una maestra atrapada en la historia de Espa\u00f1a (1896-1965). <\/em>Mar\u00eda del Mar del Pozo Andr\u00e9s. (Octaedro Editorial). Biografia complet\u00edssima, realitzada a partir de la consulta dels dietaris, de tota la documentaci\u00f3 que s\u2019ha conservat de Justa Freire i tamb\u00e9 amb entrevistes amb nombroses persones que la van con\u00e8ixer.<\/h6>\n