Com hem vist a l’apartat “La seva estada a Manresa”, Justa Freire en el seu breu diari del seu pas per la ciutat escriu que es va allotjar en “un hotelito con jardín” d’una senyora que es deia Mercedes Pla.
Ja ens ho suggeria María del Mar del Pozo si volíem obtenir dades de l’estada de Freire a Manresa: “Me parece que el mejor contacto puede ser esa viuda que te mencioné, Mercedes Pla, si es que logras averiguar algo de sus descendientes, porque ella habrá ya fallecido seguro.”
A partir d’aquell moment la consulta al padró municipal de l’Arxiu Municipal de Manresa esdevenia imprescindible. Després de consultar-lo, i descartades diverses “Mercedes Pla” que per edat, estat civil o trets característics no s’esqueien al personatge, no hi havia dubte que la Mercedes Pla de la Justa Freire era Mercè Pla Galobart, nascuda al Pont de Vilomara el 1893 o 1894 (segons els diferents padrons municipals), que, en aquella època, portava molts anys domiciliada a Manresa i que vivia amb la seva germana Elvira al carrer del Poeta Mistral núm. 3. El seu estat civil era vídua.
Però en aquest domicili hi havia un “hotelito con jardín”? Doncs no ben bé, si bé ho podria semblar. Mırem, si no, la foto actual d’aquest edifici tal com apareix al Google Maps.
Ramon Sanz Ibarz
Fent recerca sobre Mercè Pla Galobart ens trobem amb una sorpresa: era la vídua d’una persona molt coneguda a Manresa durant el període de la República. I una persona que no era de dretes precisament. Estem parlant de Ramon Sanz Ibarz, que havia estat membre de la Junta de Govern Republicana Provisional de Manresa el 14 d’abril del 1931, regidor d’Assistència Social de l’Ajuntament de Manresa per Esquerra Republicana de Catalunya des de l’abril del 1931 al febrer del 1938, càrrec des del qual havia realitzat una tasca encomiable, especialment per l’atenció dels nombrosos refugiats que, fugint de les tropes franquistes, arribaren a Manresa a partir del 1936. Un personatge de pes d’Esquerra Republicana, que fou represaliat durant el franquisme.
Roser Ibarz, la neboda de Mercè Pla
Ramon Sanz Ibarz i Mercè Pla Galobart no van tenir fills, però hem tingut la sort de localitzar i poder entrevistar una neboda seva que es diu Roser Ibarz Sanz i que actualment té 85 anys.
Tal com podeu veure en el vídeo de l’entrevista, Roser Ibarz té alguns records de Justa Freire. La recorda com una dona de complexió prima; una persona oberta, amable, agradable, carinyosa i molt vital i enèrgica. Diu que quan acabava de menjar sempre deia “Gracias a Dios y a la cocinera” (la cuinera era la Mercè Pla). També recorda que es banyava sempre amb aigua freda i amb un fregall.
Roser Ibarz explica que l’“hotelito” on vivien era més aviat una caseta amb jardinet al davant i al darrere, ple d’hortènsies. La façana actual de la casa és idèntica que la d’aquella època. Tenia 6 habitacions, però no era cap establiment obert al públic. Només s’hi van allotjar Justa Freire i, més endavant, un parent de la tieta. Creu que a algú -segurament la Carme Baltiérrez, vídua de l’alcalde republicà Joan Selves i Carner i molt amiga de Mercè Pla- li deuria fer saber la disponibilitat d’aquest lloc a la Justa Freire.
Mercè Pla tenia a la mestra a menjar i a dormir. Feien vida juntes i, tot i el poc temps que van compartir, es van fer amigues. Després es van continuar escrivint, però la neboda no conserva cap carta de Justa Freire, perquè la Mercè Pla abans de morir va llençar pràcticament tota la documentació que tenia.
També explica que a Manresa se sabia que a Justa Freire l’havien “desterrat” aquí i que la gent gran ho comentava. Això reforça l’observació de María del Mar del Pozo, que hem reproduït a l’apartat “La seva estada a Manresa“, segons la qual pel fet de ser una persona represaliada, Justa Freire “se sentiría observada y analizada en todos sus comportamientos”.
(Vegeu: Vídeo de l’entrevista a Roser Ibarz, neboda de Mercè Pla)
